Imitant als amics: els companys de classe influeixen en el consum d’alcohol i de tabac?

Si un adolescent observa que altres adolescents al seu voltant consumeixen alcohol o tabac, fins a quin punt també en consumirà? Aquesta pregunta, referida a la influència del grup d’iguals (peer group, en anglès) sobre la decisió de consum individual, és la que ens responen avui la Cristina López-Mayán i la Catia Nicodemo.

Educació de les dones i impacte en la fertilitat i la salut infantil durant un procés d’igualtat de gènere: evidència d’una reforma laboral infantil a Espanya

En aquesta entrada la Cristina Bellés-Obrero ens parla sobre l’impacte de l’educació de les dones en un context d’augment de la igualtat de gènere i de més oportunitats econòmiques per a les dones a Espanya.

Els diners ajuden a perdre pes?

En aquesta entrada, Joan Costa-Font ens fa 5 cèntims sobre els efectes d’un augment de renda en el sobrepès. Utilitzant dades longitudinals de la British Household Panel Survey, Costa-Font i Györi troben que un guany de 10,000 lliures en loteria (aprox. 11.700€) comporta una reducció de la probabilitat mitjana de sobrepès de fins a un 5%. Aquest efecte és significativament més gran entre persones amb baix nivell educatiu. Els resultats suggereixen que les transferències de renda, especialment a la població amb menys educació, poder tenir efectes positius sobre el pes, i per tant, una implicació és que la salut i el sobrepès no només es corregeixen amb intervencions sanitàries.

Transferències monetàries en néixer i resultats educatius: una inversió amb retorn?

En Sergi Sánchez-Coll ens fa cinc cèntims sobre l’impacte del famós ‘cheque bebé’, vigent entre 2007 i 2010, en els resultats educatius dels nens una dècada després. Els resultats de l’estudi no mostren que el subsidi tingués efectes significatius en el rendiment dels estudiants en cap de les matèries examinades, tampoc separant entre nens i nenes.

Joves que no treballen ni estudien: convergència i determinants

Els autors de l’entrada d’avui ens expliquen que Catalunya té una taxa de NEET (joves que no treballen ni estudien) més alta que la mitjana europea. Recomanen fer més esforços per evitar l’abandonament escolar dels joves i ajudar-los a tornar a l’educació. Una transició eficient de l’escola a la feina és un factor clau per reduir el problema del joves NEET.

Si hi ha centres fallits, no hi ha elecció que valgui

A Catalunya ja fa molts anys que es permet escollir escola, tot i que la Caterina Casalmiglia ens explica que dir-ne escollir és agosarat. Sovint, el que domina en l’elecció és que hi ha opcions que cal evitar com sigui. L’entrada ens explica el sistema que s’utilitza a Catalunya (acceptació immediata) i com s’hauria de reformar per tal d’evitar que el component estratègic faciliti la segregació de l’alumnat.

Compensar (de veritat) les desigualtats dels centres educatius: una proposta de finançament per fórmula d’equitat

En aquesta entrada els autors proposen un nou finançament pels centres educatius a Catalunya que resolgui les desigualtats existents i incrementi l’equitat. Aquesta nova fórmula – anomenada la fórmula de l’equitat – s’alinea amb els models de finançament dels països de l’OCDE, és viable i facilita passar del debat generalista a la discussió específica de termes i condicions.