Barcelona s’ha convertit en un dels principals espais d’assentament de la immigració a Europa, amb patrons residencials molt diferents segons l’origen de les comunitats. Un estudi recent de Òscar Claveria, Xavier Puig i Gergely Buda identifica com el mercat del lloguer, el transport públic i les xarxes comunitàries expliquen la segregació espacial dels immigrants a la ciutat i l’àrea metropolitana.
Jornada escolar: continuada o partida?
El debat sobre la jornada escolar a Catalunya continua viu: és millor la jornada continuada o la jornada partida? Una revisió d’evidència d’Ivàlua sintetitza el coneixement disponible sobre alguns dels components que defineixen la jornada escolar. L’informe contribueix a anar més enllà del dilema continuada/partida: quins efectes té començar més tard? Serveix d’alguna cosa ampliar les hores lectives? Què aporta el menjador escolar? I les activitats extraescolars?
Implementació d’un sistema educatiu inclusiu a Catalunya: una avaluació de les mesures i suports intensius del Decret 150/2017
Fa set anys es va començar a desplegar a Catalunya el Decret 150/2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. En aquest article, Paula Salinas i Pere A. Taberner ens fan 5 cèntims de l’avaluació de la implementació de les mesures i suports intensius adreçats als alumnes amb necessitats educatives especials. Com s’han desplegat aquestes accions i recursos?
Sobre la relació entre educació i sobrepès: què causa què?
Luis Díaz-Serrano i Alexandrina Stoyanova examinen la relació causal entre educació i sobrepès. Són els individus amb més estudis els que entenen millor els efectes adversos del sobrepès i l’obesitat i per tant tendeixen a adoptar uns hàbits de vida més saludables? O, al contrari, són els individus amb un pes normal els que tenen una probabilitat més alta d’assolir un nivell educatiu més alt?
Imitant als amics: els companys de classe influeixen en el consum d’alcohol i de tabac?
Si un adolescent observa que altres adolescents al seu voltant consumeixen alcohol o tabac, fins a quin punt també en consumirà? Aquesta pregunta, referida a la influència del grup d’iguals (peer group, en anglès) sobre la decisió de consum individual, és la que ens responen avui la Cristina López-Mayán i la Catia Nicodemo.
Els diners ajuden a perdre pes?
En aquesta entrada, Joan Costa-Font ens fa 5 cèntims sobre els efectes d’un augment de renda en el sobrepès. Utilitzant dades longitudinals de la British Household Panel Survey, Costa-Font i Györi troben que un guany de 10,000 lliures en loteria (aprox. 11.700€) comporta una reducció de la probabilitat mitjana de sobrepès de fins a un 5%. Aquest efecte és significativament més gran entre persones amb baix nivell educatiu. Els resultats suggereixen que les transferències de renda, especialment a la població amb menys educació, poder tenir efectes positius sobre el pes, i per tant, una implicació és que la salut i el sobrepès no només es corregeixen amb intervencions sanitàries.
Transferències monetàries en néixer i resultats educatius: una inversió amb retorn?
En Sergi Sánchez-Coll ens fa cinc cèntims sobre l’impacte del famós ‘cheque bebé’, vigent entre 2007 i 2010, en els resultats educatius dels nens una dècada després. Els resultats de l’estudi no mostren que el subsidi tingués efectes significatius en el rendiment dels estudiants en cap de les matèries examinades, tampoc separant entre nens i nenes.