A partir d’un article recent, David Soto-Oñate i Gustavo Torrens escriuen sobre la coherència entre el sistema institucional formal de las democràcies liberals occidentals i un sistema cultural que afavoreix l’autonomia i la capacitat cooperativa. Els autors investiguen com aquests trets culturals afavoreixen el desenvolupament econòmic de les regions espanyoles després de la transformació liberal.
Orígens del conflicte entre elits: el regionalisme polític a Catalunya
Pau Vall-Prat analitza els orígens de la competició política entre elits a partir del cas català. Tot fent èmfasi en elements econòmics i polítics, presenta un apunt que explora els factors que van facilitar l’auge de la Lliga Regionalista a principi del segle xx i la consolidació d’un nou eix de competició política.
L’impacte de la Inquisició és allargat
La Inquisició espanyola (1478-1834) és una de les institucions més intrusives i persistents de persecució religiosa. Encara podem sentir els seus efectes avui en dia? Per quines raons? Pot afectar l’economia o tenir un impacte més profund a la societat? Mauricio Drelichman, Jordi Vidal Robert i Hans-Joachim Voth ens en fan cinc cèntims.
Les lliçons de la grip del 18
L’epidèmia de la grip de 1918 és la darrera gran pandèmia que va afectar el nostre país abans de la covid-19. El món aleshores era molt diferent, però ho van ser també les seves conseqüències? Es poden extreure lliçons d’aquell episodi històric que ens puguin ajudar a gestionar la crisi actual? Sergi Basco, Jordi Domènech i Joan R. Rosés ens en fan cinc cèntims
Cinc segles d’economia catalana en perspectiva comparada
Per començar el nostre viatge hem demanat al professor Albert Carreras que ens faci 5 cèntims dels darrers cinc segles de l’economia catalana per veure com ha evolucionat el PIB per càpita a Catalunya en relació als països europeus. La conclusió? Tot i que és veritat que hem vist temps millors, Catalunya encara es pot considerar avui un país relativament pròsper en relació als estàndards europeus.