El crèdit podia ajudar els pobres a sortir de la pobresa? L’experiència dels treballadors gironins el segle XVIII

Avui Rosa Congost, Ricard Garcia-Orallo i Enric Saguer ens fan cinc cèntims sobre crèdit i pobresa a la regió de Girona el s. XVIII. En una investigació recent, els autors analitzen l’impacte inesperat que va tenir la caiguda de la taxa d’interès dels censals del 5 % al 3 %, aplicada a la Corona d’Aragó a partir de 1750. El cas dels treballadors gironins de la segona meitat del segle XVIII posa de relleu que, sota determinades condicions, l’oferta de crèdit barat podia ajudar els sectors més humils a sortir de la pobresa o, almenys, a millorar la seva situació.

La rentabilidad del tráfico de esclavos en Cuba durante la primera mitad del siglo XIX

La participació de comerciants catalans i espanyols en el tràfic d’esclaus és un tema poc conegut i relativament polèmic al nostre país. A partir d’un estudi recent, José Miguel Sanjuan-Marroquín i Martín Rodrigo-Alharilla calculen la rendibilitat econòmica del tràfic d’esclaus a la Cuba del s. XIX així com el seu impacte en l’economia insular.

Orígens del conflicte entre elits: el regionalisme polític a Catalunya

Pau Vall-Prat analitza els orígens de la competició política entre elits a partir del cas català. Tot fent èmfasi en elements econòmics i polítics, presenta un apunt que explora els factors que van facilitar l’auge de la Lliga Regionalista a principi del segle xx i la consolidació d’un nou eix de competició política.

L’impacte de la Inquisició és allargat

La Inquisició espanyola (1478-1834) és una de les institucions més intrusives i persistents de persecució religiosa. Encara podem sentir els seus efectes avui en dia? Per quines raons? Pot afectar l’economia o tenir un impacte més profund a la societat? Mauricio Drelichman, Jordi Vidal Robert i Hans-Joachim Voth ens en fan cinc cèntims.

Les lliçons de la grip del 18

L’epidèmia de la grip de 1918 és la darrera gran pandèmia que va afectar el nostre país abans de la covid-19. El món aleshores era molt diferent, però ho van ser també les seves conseqüències? Es poden extreure lliçons d’aquell episodi històric que ens puguin ajudar a gestionar la crisi actual? Sergi Basco, Jordi Domènech i Joan R. Rosés ens en fan cinc cèntims

Cinc segles d’economia catalana en perspectiva comparada

Per començar el nostre viatge hem demanat al professor Albert Carreras que ens faci 5 cèntims dels darrers cinc segles de l’economia catalana per veure com ha evolucionat el PIB per càpita a Catalunya en relació als països europeus. La conclusió? Tot i que és veritat que hem vist temps millors, Catalunya encara es pot considerar avui un país relativament pròsper en relació als estàndards europeus.