En aquesta entrada, Sara Ayllón i Xavi Ramos analitzen l’evolució dels indicadors de salut i educació utilitzant el panell d’indicadors sobre el Benestar i Progrés Social a Catalunya. Pel que fa en educació, hi han hagut progressos, si bé encara queda molt camí per recórrer i la COVID-19 va impactar més negativament als alumnes d’entorns desavantatjats. Quant a la salut, mentre que la dels adults mostra una tendència positiva, no es pot dir el mateix de la salut infantil, la qual mostra tendències preocupants; sobretot en l’àmbit de salut mental.
Les contradiccions de qui fa el so i balla, arran de les insuficiències de la sanitat i de les reformes fiscals pendents
Aquesta entrada tracta dos temes relacionats. Primer, la insuficiència financera de la sanitat catalana, amb l’aspiració de més recursos sense modificar els anivellaments implícits en el finançament autonòmic vigent i defugint tota mena d’ingrés extrafiscal (copagaments). Segon, els aspectes relatius a la dificultat d’articular una veritable reforma tributària en què es financi millor la despesa pública o es redueixi el dèficit i el deute, i a la vegada s’abaixin els impostos, a la vista de les reaccions generades pel darrer Llibre Blanc per a la reforma tributària.
Viure més anys amb una salut en declivi: els factors que determinen la despesa sanitària
L’envelliment és un dels grans reptes del països desenvolupats. Avui la Laia Maynou ens parla sobre els factors que determinen la despesa sanitària a Catalunya de la gent major de 55 anys. Els resultats identifiquen les multimorbiditats com a un dels principals factors que contribueixen a augmentar la despesa sanitària a Catalunya.
Resposta prosocial a incentius no lineals en els professionals de la salut.
La motivació prosocial (entesa com el desig de beneficiar altres individus) influeix als professionals de l’àmbit sociosanitari a l'hora de valorar la discapacitat? En un context d’envelliment de la població,...
Efectes de la pandèmia sobre les preferències per la despesa pública i la disposició a pagar impostos
La pandèmia ha modificat les preferències per la despesa pública, provocant que els individus vulguin dedicar una part més important de diners públics a categories que contribueixen a la funció...
Presa de decisions i sobrepès
Segons el darrer informe de Salut publicat per la Generalitat de Catalunya al gener de 2020, un 39,6% dels nens i un 32,3% de les nenes de 6 a 12...
Salut mental dels metges i metgesses durant la pandèmia de la COVID-19: una perspectiva internacional
Avaluar l’estat de salut mental dels metges i metgesses i comprendre els seus determinants són tasques essencials, no només per poder assegurar el benestar individual d’aquests professionals de la salut,...
Sobre la recerca econòmica que no va de diners
Una part creixent de la recerca en economia es dedica a estudiar situacions en les quals aspectes no monetaris, com la identitat, juguen un paper important per explicar resultats i situacions econòmiques. En aquest article es presenten alguns exemples del camp de l’economia de la salut: imatge personal i anorèxia; i implicacions de la violència domèstica sobre la salut i l’educació dels fills.
Digitalització i avaluació: a propòsit de les dades massives en salut
La digitalització implica la generació d’evidència objectiva: informació que queda inevitablement emmagatzemada en bases de dades susceptibles de ser analitzades. No hi havia hagut mai tanta i tan bona informació. Per això, l’avaluació de polítiques públiques té una oportunitat única per posar en valor la presa de decisions basada en l’evidència.