Una part creixent de la recerca en economia es dedica a estudiar situacions en les quals aspectes no monetaris, com la identitat, juguen un paper important per explicar resultats i situacions econòmiques. En aquest article es presenten alguns exemples del camp de l’economia de la salut: imatge personal i anorèxia; i implicacions de la violència domèstica sobre la salut i l’educació dels fills.
La digitalització implica la generació d’evidència objectiva: informació que queda inevitablement emmagatzemada en bases de dades susceptibles de ser analitzades. No hi havia hagut mai tanta i tan bona informació. Per això, l’avaluació de polítiques públiques té una oportunitat única per posar en valor la presa de decisions basada en l’evidència.
La política pública per afrontar la pandèmia s’enfronta a un trilema entre economia, salut pública i llibertats. L’Andreu Arenas (i coautors) investiguen les preferències de la ciutadania respecte d’aquesta disjuntiva. Els resultats mostren que els ciutadans estan disposats a pagar un preu econòmic i de llibertats molt alt per minimitzar la probabilitat d’un rebrot greu.
L’epidèmia de la grip de 1918 és la darrera gran pandèmia que va afectar el nostre país abans de la covid-19. El món aleshores era molt diferent, però ho van ser també les seves conseqüències? Es poden extreure lliçons d’aquell episodi històric que ens puguin ajudar a gestionar la crisi actual? Sergi Basco, Jordi Domènech i Joan R. Rosés ens en fan cinc cèntims
La salut és clau per al creixement sostenible d’una economia, i la immunització de la població ho és per a la recuperació sanitària i econòmica. Per què hi ha qui no es vol vacunar? Com es pot accelerar la vacunació? Quin paper juguen els passaports de vacunació? Quines restriccions dificulten una vacunació efectiva?
