Sobre la recerca econòmica que no va de diners

Una part creixent de la recerca en economia es dedica a estudiar situacions en les quals aspectes no monetaris, com la identitat, juguen un paper important per explicar resultats i situacions econòmiques. En aquest article es presenten alguns exemples del camp de l’economia de la salut: imatge personal i anorèxia; i implicacions de la violència domèstica sobre la salut i l’educació dels fills.

Digitalització i avaluació: a propòsit de les dades massives en salut

La digitalització implica la generació d’evidència objectiva: informació que queda inevitablement emmagatzemada en bases de dades susceptibles de ser analitzades. No hi havia hagut mai tanta i tan bona informació. Per això, l’avaluació de polítiques públiques té una oportunitat única per posar en valor la presa de decisions basada en l’evidència.

Cost de la vida, risc de pobresa i polítiques públiques

Conèixer la distribució territorial del cost de la vida, a nivell regional, per àrees urbanes i ciutats, és molt rellevant, tant per a l’anàlisi d’aquestes dades de forma directa, com per l’efecte que tenen en el càlcul d’indicadors que afecten el disseny i l’avaluació de les polítiques públiques. Aquest és el cas del càlcul del PIB o la renda de les llars per capita, o del nombre de persones que, en un territori, estan en una situació de risc de pobresa.

El multiplicador local de Barcelona en les polítiques públiques socials

En el marc de les polítiques socials hi ha un debat sobre les polítiques més eficaces i eficients, tant pel que fa a la tipologia de les mesures, com als beneficiaris i els imports. Aquest article presenta un cas pràctic de càlcul de multiplicador local a la ciutat de Barcelona dut a terme en el marc del projecte europeu B-MINCOME de lluita contra la pobresa i la desigualtat.