Andreu Arenas presenta una avaluació dels efectes del teletreball sobre la productivitat a partir d’un estudi sobre els gestors judicials dels jutjats catalans.
El límit de l’impost sobre el patrimoni
Alejandro Esteller-Moré analitza les dades de l’impost sobre el patrimoni per veure si és progressiu o regressiu i, si és confiscatori o no. L’anàlisi permet fer 5 cèntims sobre quins efectes tenen les exempcions o el límit conjunt amb l’IRPF, i quina relació hi ha entre els tipus impositius i la rendibilitat del patrimoni gravat.
Anàlisi del benestar subjectiu a Catalunya
Avui, a l’entrada 250 del blog, Ada Ferrer i Carbonell analitza el nou Indicador de benestar subjectiu de la Generalitat de Catalunya. El benestar és una prioritat central de les persones i per tant hauria de ser un dels objectius principals de qualsevol govern. Al llarg de les últimes dècades, les mesures de benestar percebut han guanyat importància arreu i s’han convertit en un indicador utilitzat per molts organismes internacionals i governs per fer un seguiment de l’evolució del benestar dels ciutadans en diversos països.
Hauríem de deixar de canviar l’hora?
Joan Costa-i-Font ens explica que el canvi d’hora té efectes negatius sobre la salut i el benestar i avui ni tan sols comporta un estalvi energètic, que era la raó per la que es va establir. De fet, ens costa l’equivalent d’una pèrdua de renda de 754 € per persona/any. Malgrat que el Parlament Europeu va votat eliminar-lo el 2019, encara està en vigor per falta de consens sobre quin horari (estiu o hivern) adoptar.
La balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central dels anys 2020 i 2021
Pere Bonet ens fa 5 cèntims sobre la balança fiscal de Catalunya, que s’obté a partir de la diferència entre la despesa que el sector públic central realitza en aquest territori i el volum d’ingressos detrets de Catalunya per finançar el conjunt de la despesa pública central. L’article recull l’última actualització i mostra l’evolució històrica.