Laura Playà ens parla de la transversalitat de gènere en el procés pressupostari i l’assignació de recursos públics. És a dir, com s’incorpora la perspectiva de gènere en l’anàlisi de totes les dimensions i els nivells del procés pressupostari. Això, a banda de promoure la igualtat de gènere, millora l’eficiència i eficàcia dels recursos públics, la transparència i la planificació de les polítiques públiques. L’informe de perspectiva de gènere té en compte la realitat, la representació i els recursos; i permet analitzar la incidència de les polítiques sobre els objectius en matèria de gènere.
Els efectes del cànon de residus català sobre el reciclatge
En aquesta entrada, la Pilar Sorribas i el Jordi Jofre ens fan cinc cèntims sobre els efectes del cànon de residus de Catalunya. Els resultats ens mostren que aquest cànon va reduir les aportacions a abocador i va augmentar el reciclatge de les llars en estimular l’adopció del sistema de recollida porta a porta.
La pobresa energètica: a on estem i cap a on anem?
Elisenda Jové-Llopis i Elisa Trujillo-Baute, davant el fet que l’augment dels preus de l’energia intensifica les condicions de pobresa energètica i accentua les desigualtats; però no ho fa igual sobre tots els territoris ni col·lectius; quantifiquen i caracteritzen la pobresa energètica en perspectiva temporal i territorial per abordar les polítiques per mitigar aquests efectes.
Transferències monetàries en néixer i resultats educatius: una inversió amb retorn?
En Sergi Sánchez-Coll ens fa cinc cèntims sobre l’impacte del famós ‘cheque bebé’, vigent entre 2007 i 2010, en els resultats educatius dels nens una dècada després. Els resultats de l’estudi no mostren que el subsidi tingués efectes significatius en el rendiment dels estudiants en cap de les matèries examinades, tampoc separant entre nens i nenes.
Descentralitzar, cosa de vida o mort?
En aquest post, en Joan Costa-Font i co-autors argumenten que la descentralització en la gestió de la salut pot ser més efectiva donat que s’aprofita el coneixement local sobre les necessitats del sistema de salut. En el seu estudi comparen la governança d’Itàlia i Espanya, enfocant-se en Catalunya, Madrid, Llombardia i el Vèneto i analitzen l’efecte de la mateixa sobre la COVID-19: el nombre de casos confirmats, nombre d’hospitalitzacions, pacients admesos a la secció de crítics i la mortalitat.
El pla pilot de la renda bàsica universal a Catalunya: què vol aportar?
Mireia Borrell, Júlia Quintana i Anna Segura escriuen sobre el Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU). Aquest pla ha estat objecte de debat en les últimes setmanes. Durant el 2022, Ivàlua ha assessorat l’Oficina del Pla Pilot per vetllar perquè el pilot permetés avaluar l’impacte de la RBU de manera rigorosa. En aquest apunt i en un de proper s’exposa el disseny resultant perquè, si bé la seva implementació és incerta —almenys en el curt termini— el disseny pot ser d’utilitat per a altres plans pilot.
Evidències científiques sobre l’impacte de la Llei 11/2020 de regulació dels lloguers
Durant un any i mig aproximadament hi ha hagut una llei de control de lloguers vigent a Catalunya, la Llei 11/2020. La llei va entrar en vigor el 18 de...
Fills, feina i dones
La presència de normes socials que atribueixen a la dona el paper de cuidadora principal dins la llar podria ser la responsable predominant de la persistència de la desigualtat de...