Mireia Borrell, Júlia Quintana i Anna Segura escriuen sobre el Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU). Aquest pla ha estat objecte de debat en les últimes setmanes. Durant el 2022, Ivàlua ha assessorat l’Oficina del Pla Pilot per vetllar perquè el pilot permetés avaluar l’impacte de la RBU de manera rigorosa. En aquest apunt i en un de proper s’exposa el disseny resultant perquè, si bé la seva implementació és incerta —almenys en el curt termini— el disseny pot ser d’utilitat per a altres plans pilot.
Evidències científiques sobre l’impacte de la Llei 11/2020 de regulació dels lloguers
Durant un any i mig aproximadament hi ha hagut una llei de control de lloguers vigent a Catalunya, la Llei 11/2020. La llei va entrar en vigor el 18 de...
Fills, feina i dones
La presència de normes socials que atribueixen a la dona el paper de cuidadora principal dins la llar podria ser la responsable predominant de la persistència de la desigualtat de...
Avaluació de Lloguem!: un projecte innovador en el mercat de l’habitatge català
Helena Hernández Catalina Llaneza Josep Maria Raya Lloguem! és un projecte liderat per l’Ajuntament de Mataró i cofinançat pel programa Urban Innovatiove Actions de la Unió Europea amb l’objectiu de...
EL FINANÇAMENT MUNICIPAL: PROPOSTES DE REFORMA A DIFERENTS INSTÀNCIES
Joaquim Solé Vilanova A Catalunya es troba a faltar un debat serè sobre reformes en ordenació territorial, règim local i finançament municipal, que són àmbits que requereixen canvis. Però les...
Benestar i Progrés Social a Catalunya, 2008-2020: (III) Educació i Salut
En aquesta entrada, Sara Ayllón i Xavi Ramos analitzen l’evolució dels indicadors de salut i educació utilitzant el panell d’indicadors sobre el Benestar i Progrés Social a Catalunya. Pel que fa en educació, hi han hagut progressos, si bé encara queda molt camí per recórrer i la COVID-19 va impactar més negativament als alumnes d’entorns desavantatjats. Quant a la salut, mentre que la dels adults mostra una tendència positiva, no es pot dir el mateix de la salut infantil, la qual mostra tendències preocupants; sobretot en l’àmbit de salut mental.
Sobre la gestió de Menorca, Reserva de la Biosfera
Guillem López-Casasnovas analitza com millorar la gestió de Menorca, Reserva de la Biosfera. S’ha d’intervenir per reconduir la situació en diversos aspectes, bé per la via de la millora de la regulació o a través de nous programes d’actuació amb alternatives correctores, incentivant i desincentivant projectes, i garantint-ne el finançament. No dóna suport a més impostos per a més despesa indiscriminada i, com a principal element, proposa la creació d’una agència amb autoritat per gestionar específicament la Reserva de la Biosfera.
Benestar i progrés social a Catalunya, 2008-2020: (II) Evolució de la desigualtat i de la pobresa econòmica
Sara Ayllón i Xavi Ramos ens parlen sobre la desigualtat i la pobresa a Catalunya. Des d’una perspectiva comparada, Catalunya té un nivell de desigualtat de renda similar a la mitjana europea, però molt superior als països nòrdics. El seu anàlisi indica que la desigualtat s’explica en gran mesura per factors que l’individu no controla, com el bagatge socioeconòmic de la família, el lloc de criança i el sexe. La participació al mercat de treball contribueix més que altres variables – tals com l’educació – en explicar la desigualtat. Pel que fa a la redistribució, l’impacte redistributiu de les transferències està molt lligat a la participació al mercat de treball, mentre que la imposició directa té un impacte molt baix. Els autors destaquen la persistència de la pobresa infantil, i suggereixen repensar les polítiques públiques per millorar-ne l’efectivitat.
Dèficit d’execució d’inversions i claus per als pròxims pressupostos
La publicació, fa pocs mesos, de l’informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat amb les dades d’inversió real executada per l’Estat durant l’any 2021 ha representat una fita en l’històric del dèficit d’execució pressupostària a Catalunya. L’any 2021 la inversió executada a Catalunya ha estat de 740 MEUR, mentre que a Madrid ha estat de 2.086 MEUR, pràcticament tres vegades superior. Per tal de complir i mantenir en el temps un ritme d’execució real que ens permeti arribar al que es va establir en la Disposició Addicional Tercera, s’ha de garantir la tramitació dels grans projectes estratègics per Catalunya, sense més interrupcions ni retards.
