Taxació ambiental per petjada de carboni: una proposta

Cada país comptabilitza les seves emissions directes de gasos amb efecte d’hivernacle, però la petjada de carboni ha de considerar tot el cicle de vida d’un producte, i els consumidors haurien de fer-se responsables de l’impacte que generen. Així, seria lògic que els costos relacionats amb el canvi climàtic s’afegissin als de producció per tal de condicionar la competitivitat dels productes i generar incentius. En aquest context, l’article exemplifica com un producte consumit a Catalunya, amb matèries primeres importades, no està incloent tota la petjada de CO2.

Sobre la recerca econòmica que no va de diners

Una part creixent de la recerca en economia es dedica a estudiar situacions en les quals aspectes no monetaris, com la identitat, juguen un paper important per explicar resultats i situacions econòmiques. En aquest article es presenten alguns exemples del camp de l’economia de la salut: imatge personal i anorèxia; i implicacions de la violència domèstica sobre la salut i l’educació dels fills.

Digitalització i avaluació: a propòsit de les dades massives en salut

La digitalització implica la generació d’evidència objectiva: informació que queda inevitablement emmagatzemada en bases de dades susceptibles de ser analitzades. No hi havia hagut mai tanta i tan bona informació. Per això, l’avaluació de polítiques públiques té una oportunitat única per posar en valor la presa de decisions basada en l’evidència.

Cost de la vida, risc de pobresa i polítiques públiques

Conèixer la distribució territorial del cost de la vida, a nivell regional, per àrees urbanes i ciutats, és molt rellevant, tant per a l’anàlisi d’aquestes dades de forma directa, com per l’efecte que tenen en el càlcul d’indicadors que afecten el disseny i l’avaluació de les polítiques públiques. Aquest és el cas del càlcul del PIB o la renda de les llars per capita, o del nombre de persones que, en un territori, estan en una situació de risc de pobresa.