Dèficit d’execució d’inversions i claus per als pròxims pressupostos

La publicació, fa pocs mesos, de l’informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat amb les dades d’inversió real executada per l’Estat durant l’any 2021 ha representat una fita en l’històric del dèficit d’execució pressupostària a Catalunya. L’any 2021 la inversió executada a Catalunya ha estat de 740 MEUR, mentre que a Madrid ha estat de 2.086 MEUR, pràcticament tres vegades superior. Per tal de complir i mantenir en el temps un ritme d’execució real que ens permeti arribar al que es va establir en la Disposició Addicional Tercera, s’ha de garantir la tramitació dels grans projectes estratègics per Catalunya, sense més interrupcions ni retards.

Procés d’independència i dinàmica del conflicte intergrupal entre Catalunya i Espanya

A partir d’un estudi recent, els autors estudien la dinàmica de conflicte intergrupal entre Catalunya i Espanya. En particular, analitzen l’efecte del final de la violència al País Basc amb l’efecte del procés d’independència de Catalunya, comparant l’última enquesta del CIS de 1994 amb una enquesta del CEO de 2019.

Integració europea o marginació espanyola: Per què l’Estat Espanyol discrimina contra Catalunya i el País Valencià

En l’execució pressupostària de l’any passat, un cop més, Catalunya i el País Valencià van ser escandalosament discriminats per les inversions de l’Estat. No es res nou. L’autor ha publicat enguany un llibre a la Fundació Vincle on mira d’esbrinar perquè aquest comportament es va repetint i ho fa en perspectiva europea

Números i causes de la deslocalització empresarial de Lleida

Durant gran part del 2021 s’ha realitzat un estudi entre la UPF Barcelona School of Management i la Universitat de Lleida, promogut per la Cambra de Comerç de Lleida, amb l’objectiu de quantificar la deslocalització de les empreses de les comarques lleidatanes, trobar-ne les causes i plantejar-ne solucions. En l’article següent es resumeixen les principals conclusions a què s’ha arribat.

Urbanització i biodiversitat

En Jordi Jofre ens parla sobre com la urbanització, entesa com la concentració de la població en ciutats, afecta la biodiversitat d’un país. Per fer-ho, analitza la distribució geogràfica de les zones IBA (Important Bird Areas) i de les zones ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus). Els resultats poden ser sorprenents: L’autor troba que la vida urbana contribueix a preservar la biodiversitat.

El compte de fluxos i la productivitat material de Catalunya

Els autors presenten el compte de fluxos de materials de Catalunya. Aquest compte, elaborat a Catalunya per l’Idescat, és essencial per poder facilitar els indicadors necessaris per al seguiment de l’Agenda 2030. El projecte suposa la primera aproximació d’una entitat territorial subestatal al càlcul del compte de fluxos materials, limitat, sistemàticament, pels dèficits d’informació en comerç interregional.

La pèrdua de benestar, l’ocupació i la negociació salarial centralitzada

El benestar de la població depèn de l’evolució del poder adquisitiu dels salaris. En el cas català els salaris han augmentat menys que els preus i s’ha perdut poder adquisitiu durant les últimes dècades. Una negociació salarial descentralitzada i un salari mínim que atengués als diferencials de nivell de preus entre comunitats autònomes corregiria les diferències de poder adquisitiu, i a més augmentaria les taxes d’ocupació dels territoris amb menys productivitat.