Des de principis del segle XXI, Europa ha esdevingut un important destí de la migració internacional, la qual cosa suposa un canvi respecte a dècades anteriors, quan sortien del continent més persones que no pas n’entraven. Durant els darrers 25 anys, aquest procés ha estat més pronunciat a Espanya que en altres països europeus, i s’ha fet especialment visible a les ciutats més grans com Madrid i Barcelona.
Atès que aquests patrons d’assentament acaben tenint un impacte econòmic, polític, urbanístic i mediambiental, la segregació residencial dels grups immigrants ha esdevingut una àrea de recerca important. La segregació espacial només és una dimensió de la segregació, que implica la separació física de diferents grups demogràfics dins d’un espai geogràfic, i que sovint resulta en un accés desigual a recursos, serveis i oportunitats.
Tot i la importància que té la identificació dels factors que impulsen les tendències d’assentament en espais urbans per al disseny de polítiques específiques que aborden els desafiaments socioeconòmics, hi ha molt pocs estudis que analitzin formalment aquest tema, especialment a ciutats del sud d’Europa.
Amb l’objectiu de cobrir aquest buit, en un article recent publicat a la revista Applied Geography, juntament amb Gergely Buda i Xavier Puig, busquem determinar els factors clau subjacents als patrons d’ubicació espacial de les comunitats immigrants a Barcelona. El treball també avalua les diferències existents entre els grups d’immigrants principals a la ciutat de Barcelona i els municipis circumdants.
Dades i estratègia empírica
Aquest estudi proposa una metodologia nova basada en l’anàlisi bayesiana per a la detecció dels determinants de la distribució espacial de les comunitats d’immigrants a les grans ciutats, amb una aplicació empírica focalitzada a la ciutat de Barcelona i als municipis circumdants (l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs), que constitueixen la comarca del Barcelonès. El fet de centrar la unitat d’anàlisi als trams censals ens permet oferir una visió granular.
Resultats
En primer lloc, es mesura el grau de segregació residencial a la ciutat, en què s’observen alts nivells de concentració espacial, especialment entre grups d’immigrants no europeus com ara pakistanesos, marroquins i xinesos. També trobem que aquests grups resideixen en barris diferents, sovint allunyats de les zones centrals en procés de gentrificació, cosa que reflecteix tant les barreres socioeconòmiques com el paper de les xarxes comunitàries, en línia amb el que ha estat postulat pel model d’estratificació espacial. Per contra, els immigrants europeus, com els italians, es concentren principalment al nucli antic de la ciutat, cosa que subratlla un patró divergent influït pels recursos econòmics i les preferències d’estil de vida.
Aquests resultats es corroboren mitjançant l’aplicació d’una anàlisi d’indicadors locals d’autocorrelació espacial (LISA), i s’observen diferències notables entre les comunitats analitzades. Al gràfic següent es mostren els resultats obtinguts per als principals grups d’immigrants. Les àrees HH es corresponen amb districtes amb altes concentracions d’immigrants envoltats de valors igualment alts, mentre que les àrees LL reflecteixen concentracions baixes entre districtes veïns. Els districtes HL i LH indiquen valors espacials atípics, en què la concentració local difereix de la dels barris circumdants.
Gràfic 1: Densitat de població immigrant a Barcelona per país d’origen (2022)
a) Xina
b) República Dominicana
c) Equador
d) Itàlia
e) Marroc
f) Pakistan
L’anàlisi empírica permet identificar certes variables que influeixen sobre pràcticament totes les comunitats d’immigrants analitzades: la preponderància del mercat de lloguer, l’accés al transport públic i les tipologies d’habitatge. Per exemple, la preferència per l’habitatge de lloguer en quatre dels cinc grups d’immigrants analitzats podria ressaltar la dificultat que la majoria dels immigrants afronten per accedir a la propietat, cosa que els empeny cap a zones perifèriques amb opcions de lloguer més assequibles.
Per contra, tant la comunitat xinesa com la italiana exhibeixen dinàmiques diferents de la resta de grups. Així, la comunitat xinesa mostra un patró propi dels models de preferència ètnica, s’ubica tant a zones residencials urbanes com a suburbanes amb un ampli ventall de comerços i serveis específics de la seva comunitat.
Finalment, la població procedent d’Itàlia s’ubica principalment al nucli antic i les zones centrals adjacents, i en certa manera representa un nou tipus d’immigració procedent de països europeus molt propers, la motivació dels quals per establir-se a la ciutat difereix de la de les altres comunitats analitzades.
Els resultats estan en línia amb algun estudi recent (Martori et al., 2025) i semblen robusts en reemplaçar les variables basades en la distància amb mètriques d’accessibilitat calculades mitjançant el mètode millorat d’àrea de captació flotant a dos passos (E2SFCA) proposat per Luo i Qi (2009). A tall d’exemple, al gràfic següent es mostra la distribució espacial de la mesura d’accessibilitat a escoles, que segons estudis recents és un factor determinant per a famílies amb fills en edat escolar a l’hora de seleccionar la ubicació a la ciutat. A la nostra anàlisi, aquest factor es mostra particularment rellevant per a la comunitat italiana.
Gràfic 2: Distribució espacial de la mesura d’accés a escoles
Conclusions
El treball aporta informació important sobre la distribució espacial dels immigrants a Barcelona, i estableix les bases per a futures investigacions que puguin abordar alguns dels desafiaments que presenta la segregació espacial de les comunitats immigrants a grans ciutats. La segregació residencial no només afecta l’estil de vida sinó que té un fort impacte sobre la desigualtat, per la qual cosa la seva anàlisi és crucial per millorar l’accés a serveis públics i la igualtat d’oportunitats.
L’anàlisi posa en relleu les diferències notables entre grups d’immigrants provinents de diferents països i cultures, especialment entre la comunitat xinesa, la llatina i una nova tipologia d’immigrants que arriben de països europeus veïns, com pot ser la comunitat italiana. Aquestes troballes són especialment importants per als responsables de les polítiques urbanes, ja que indiquen la necessitat de noves eines i variables per detectar la concentració d’immigrants en certs enclavaments, així com la necessitat de mesures específiques per a cada comunitat.
En aquest sentit, s’hauria d’articular la mitigació de la segregació residencial al voltant de dos eixos: la millora de la connectivitat a través del transport públic i l’aposta per polítiques de promoció d’habitatge social. Tot això, implicant tant administracions, com entitats socials i bancs, de manera que es faciliti l’accés a l’habitatge i els serveis públics per garantir més igualtat d’oportunitats.
Nota de l’autor: Aquest estudi ha rebut el suport del projecte “Desenvolupament humà i territorial sostenible” (PID 2023-146073NB-I00) de l’Agència Estatal de Recerca del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
La imatge de capçalera ha estat proporcionada pels autors.
