En aquesta entrada, Álvaro Nicolás defensa la necessitat de reduir els límits de la velocitat i controlar més la indisciplina com a mesura eficaça i eficient per reduir la sinistralitat viària. L’article està escrit en resposta a un article anterior de Mateu Turró, que defensava que els límits de velocitat s’haurien d’aplicar amb cura per tal que no limitin el creixement econòmic.
Urbanització i biodiversitat
En Jordi Jofre ens parla sobre com la urbanització, entesa com la concentració de la població en ciutats, afecta la biodiversitat d’un país. Per fer-ho, analitza la distribució geogràfica de les zones IBA (Important Bird Areas) i de les zones ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus). Els resultats poden ser sorprenents: L’autor troba que la vida urbana contribueix a preservar la biodiversitat.
El compte de fluxos i la productivitat material de Catalunya
Els autors presenten el compte de fluxos de materials de Catalunya. Aquest compte, elaborat a Catalunya per l’Idescat, és essencial per poder facilitar els indicadors necessaris per al seguiment de l’Agenda 2030. El projecte suposa la primera aproximació d’una entitat territorial subestatal al càlcul del compte de fluxos materials, limitat, sistemàticament, pels dèficits d’informació en comerç interregional.
La cortina de fum de la Zona de Baixes Emissions
Arran de la sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la Zona de Baixes Emissions (ZBE), l’autor repassa l’impacte que han tingut diverses mesures en la reducció d’emissions, tals com l’urbanisme tàctic, les superilles, i la mateixa ZBE. Suggereix que moltes d’elles son una cortina de fum, i que si bé la ZBE sembla tenir efectes positius sobre l’aire de les nostres ciutats, la “mesura” estrella ha estat realment aquella que s’ha aplicat de forma involuntària: la reducció de demanda via crisi econòmica o sanitària. L’autor conclou que el que això demostra és que si es vol abordar de debò el problema de la contaminació cal trencar la relació amb polítiques estructurals i deixar enrera pedaços i cortines de fum.
Fer-se adults amb l’hidrogen
La crema de combustibles fòssils com a forma principal de subministrament d’energia no és sostenible, ni tan sols en el curt termini, perquè es basa en un recurs finit i té un impacte clar i devastador en el medi ambient i en la salut de les persones. D’altra banda, fomentar un sistema energètic basat en recursos renovables és una aposta arriscada si abans no es resolen dos grans problemes com són l’emmagatzematge d’electricitat i l’electrificació de sectors amb gran consum energètic. Són dos reptes majúsculs que a dia d’avui no tenen ni una solució clara ni una solució única. Potser la conversió d’electricitat renovable en un combustible sintètic emmagatzemable i transportable, com podria ser l’hidrogen generat per l’electròlisi de l’aigua, és l’única solució integral al problema actual de l’energia. Catalunya (i Espanya) tenen condicions per ser protagonistes de la revolució de l’hidrogen si esdevenen líders del desenvolupament de les tecnologies de producció, transport i ús d’aquest combustible renovable.
Transició energètica i indústria
Davant el canvi climàtic i el progressiu esgotament dels combustibles fòssils, cal una transició energètica cap a les renovables i sense emissions. La indústria té un paper molt important en aquesta transició pel seu pes en el consum energètic i en les emissions de GEH. Existeixen compromisos internacionals i domèstics davant aquests reptes i Catalunya té tasques pendents davant els escenaris de futur.
Volar i canvi climàtic
Per tal de mantenir l’escalfament global per sota dels 2oC, cal que l’aviació global redueixi les seves emissions. En l’entrada d’avui trobareu un resum dels efectes de la política ambiental...