Daniel Carrera-Abad, Stefano Falcone, Andrea Pop-Catalisan i Gianluca Russo exploren la relació causal entre la desigualtat històrica i el conflicte social a Catalunya, utilitzant la diferència de desigualtat en la propietat de la terra generada per la velocitat de la Reconquesta entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova.
Hauríem de deixar de canviar l’hora?
Joan Costa-i-Font ens explica que el canvi d’hora té efectes negatius sobre la salut i el benestar i avui ni tan sols comporta un estalvi energètic, que era la raó per la que es va establir. De fet, ens costa l’equivalent d’una pèrdua de renda de 754 € per persona/any. Malgrat que el Parlament Europeu va votat eliminar-lo el 2019, encara està en vigor per falta de consens sobre quin horari (estiu o hivern) adoptar.
Els efectes del cànon de residus català sobre el reciclatge
En aquesta entrada, la Pilar Sorribas i el Jordi Jofre ens fan cinc cèntims sobre els efectes del cànon de residus de Catalunya. Els resultats ens mostren que aquest cànon va reduir les aportacions a abocador i va augmentar el reciclatge de les llars en estimular l’adopció del sistema de recollida porta a porta.
Tenir amics de la resta d’Espanya et fa sentir-te espanyol?
Els autors de l’entrada d’avui ens resumeixen un estudi on utilitzen una loteria nacional que determinava el destí del servei militar dels joves espanyols, per estimar efectes relacionats amb la identitat. El principal resultat ens diu que, a les comunitats autònomes amb més presència de nacionalismes perifèrics (Catalunya, Galícia, el País Basc i Navarra), hi ha una probabilitat més alta de que et sentis espanyol al cap de 25 anys si et va tocar fer el servei militar en una altra comunitat d’Espanya, que si et va tocar fer la mili a prop de casa.
Sobre la coherencia entre los sistemas institucionales y culturales y su papel en la distribución económica regional española
A partir d’un article recent, David Soto-Oñate i Gustavo Torrens escriuen sobre la coherència entre el sistema institucional formal de las democràcies liberals occidentals i un sistema cultural que afavoreix l’autonomia i la capacitat cooperativa. Els autors investiguen com aquests trets culturals afavoreixen el desenvolupament econòmic de les regions espanyoles després de la transformació liberal.
Descentralitzar, cosa de vida o mort?
En aquest post, en Joan Costa-Font i co-autors argumenten que la descentralització en la gestió de la salut pot ser més efectiva donat que s’aprofita el coneixement local sobre les necessitats del sistema de salut. En el seu estudi comparen la governança d’Itàlia i Espanya, enfocant-se en Catalunya, Madrid, Llombardia i el Vèneto i analitzen l’efecte de la mateixa sobre la COVID-19: el nombre de casos confirmats, nombre d’hospitalitzacions, pacients admesos a la secció de crítics i la mortalitat.