En aquesta entrada, la Pilar Sorribas i el Jordi Jofre ens fan cinc cèntims sobre els efectes del cànon de residus de Catalunya. Els resultats ens mostren que aquest cànon va reduir les aportacions a abocador i va augmentar el reciclatge de les llars en estimular l’adopció del sistema de recollida porta a porta.
Tenir amics de la resta d’Espanya et fa sentir-te espanyol?
Els autors de l’entrada d’avui ens resumeixen un estudi on utilitzen una loteria nacional que determinava el destí del servei militar dels joves espanyols, per estimar efectes relacionats amb la identitat. El principal resultat ens diu que, a les comunitats autònomes amb més presència de nacionalismes perifèrics (Catalunya, Galícia, el País Basc i Navarra), hi ha una probabilitat més alta de que et sentis espanyol al cap de 25 anys si et va tocar fer el servei militar en una altra comunitat d’Espanya, que si et va tocar fer la mili a prop de casa.
Sobre la coherencia entre los sistemas institucionales y culturales y su papel en la distribución económica regional española
A partir d’un article recent, David Soto-Oñate i Gustavo Torrens escriuen sobre la coherència entre el sistema institucional formal de las democràcies liberals occidentals i un sistema cultural que afavoreix l’autonomia i la capacitat cooperativa. Els autors investiguen com aquests trets culturals afavoreixen el desenvolupament econòmic de les regions espanyoles després de la transformació liberal.
Descentralitzar, cosa de vida o mort?
En aquest post, en Joan Costa-Font i co-autors argumenten que la descentralització en la gestió de la salut pot ser més efectiva donat que s’aprofita el coneixement local sobre les necessitats del sistema de salut. En el seu estudi comparen la governança d’Itàlia i Espanya, enfocant-se en Catalunya, Madrid, Llombardia i el Vèneto i analitzen l’efecte de la mateixa sobre la COVID-19: el nombre de casos confirmats, nombre d’hospitalitzacions, pacients admesos a la secció de crítics i la mortalitat.
Sobre com les normes culturals expliquen la violència sexual en conflictes armats
Ana Tur-Prats escriu sobre la violència sexual en conflictes armats que, malgrat suposar un crim de guerra, està present en aproximadament dues de cada tres guerres civils i ha afectat i està afectant centenars de milers, possiblement milions, de persones en les últimes dècades. La violència sexual, tant en temps de guerra com en temps de pau, segueix un patró de gènere: la major part dels autors són homes i la major part de les víctimes són dones. La violència sexual en conflicte té unes arrels culturals, basades en les normes de gènere que la societat ens assigna a homes i dones. Cal més recerca i més acció, perquè la violència sexual en conflicte no és quelcom impredictible.
Broadband Internet and attitudes towards migrants: Evidence from Spain
Alessio Romarri and Marta Golin examine the impact of broadband Internet on attitudes towards migrants in Spain. They find that higher broadband Internet penetration improves natives’ knowledge about migrants, their attitudes towards the immigrant population, and leads to lower support for Spain’s right-wing party.
Orígens del conflicte entre elits: el regionalisme polític a Catalunya
Pau Vall-Prat analitza els orígens de la competició política entre elits a partir del cas català. Tot fent èmfasi en elements econòmics i polítics, presenta un apunt que explora els factors que van facilitar l’auge de la Lliga Regionalista a principi del segle xx i la consolidació d’un nou eix de competició política.
Entre concerts i xarangues: festes majors i eleccions municipals
Enguany tornarem a les urnes. Després d’un període llarg sense votacions —o curt, segons com es miri— el 2023 passarem pel col·legi electoral dues vegades: a final de maig, amb...
Economia, identitat i secessió. Una anàlisi global i alguna reflexió sobre el cas català
Xavier Cuadras Morató escriu una entrada sobre una investigació recent que pretén respondre la pregunta de si les tensions secessionistes que afecten molts països es poden explicar més aviat per les diferències de renda per capita entre els diferents territoris que els componen o, al contrari, cal recórrer a la persistència d’altres factors diferenciadors de tipus cultural o lingüístic.
El secesionismo catalán y la cuestión de la confianza social
A partir d’un article recent, Miguel Angel Borrella-Mas i Martin Rode exploren l’evolució de la confiança social durant el conflicte secessionista català. La confiança social catalana pràcticament no va canviar entre 2010 i 2019 i en relació a la mitjana espanyola, els indicis apunten mes aviat a un augment temporal i petit de la confiança després de que la secessió es convertís en una opció política real a partir de 2012. Després va tornar a baixar. Els resultats estarien en línia amb diversos estudis que troben que un fort nacionalisme cívic està vinculat amb nivells elevats de confiança social.