Explicar els moviments per l’autodeterminació a Europa

En poc més de dos segles el sistema internacional d’estats ha passat de vint-i-tres a gairebé dos-cents membres, a raó de gairebé un nou estat cada any. Els autors exploren la diversitat de moviments per l’autodeterminació a Europa a partir d’una nova base de dades basada en els resultats electorals de les regions de tots els estats membres de la Unió Europea (amb l’afegit del Regne Unit) i una bateria d’indicadors regionalitzats sobre aspectes d’actituds polítiques, economia i societat.

Les sancions a Rússia: A mig camí entre la feblesa del 2014 i la determinació fèrria

En aquesta entrada, Carles Fivaller ens fa 5 cèntims sobre les sancions a Rússia arran de la seva invasió a Ucraïna. Ens detalla les sancions que s’estan aplicant i suggereix que aquestes, si bé faran mal a Rússia, estan majoritàriament dissenyades per deixar que Rússia segueixi venent petroli i gas natural a la resta del món, i per tant, no li fan mal allà on és més vulnerable.

Quina és la síndrome catalana? Renda, preferències fiscals i suport a la independència

L’independentisme va créixer de manera important a Catalunya des de l’any 2010. Les causes d’aquest realineament polític profund a la societat catalana no estan clares. Alguns autors proposen explicacions de caire econòmic. Una de les que han tingut més ressò és la de Thomas Piketty quan parla de la síndrome catalana, que explica el creixement de l’independentisme com un efecte de l’egoisme fiscal dels rics catalans, que volen escapar de les transferències interregionals. En aquest article repasso l’argument amb nova evidència, basada en dades provinents de les declaracions de renda. També poso a prova alguns dels mecanismes. Els resultats indiquen que una part substancial de la correlació entre renda i independentisme s’explica per factors no econòmics. A més, la relació no és lineal, i en el decil superior s’inverteix. Finalment, no observem les diferències esperades en preferències fiscals entre independentistes i no independentistes.

Comerç, finances i independència: una anàlisi individual

La independència de Catalunya pot produir un xoc en les finances públiques i les relacions comercials amb la resta d’Espanya i Europa. Fins a quin punt interioritzen els individus aquests costos i/o oportunitats a l’hora d’expressar les seves preferències per la independència? Donem resposta a aquesta pregunta amb una enquesta original duta a terme tot just abans de les eleccions de desembre de 2017, en un context de crisi política, austeritat fiscal i fuita massiva d’empreses. En aquest post destaquem tres resultats: la reacció del sector exportador, les preferències dels aturats de llarga durada i la credibilitat de l’acomodament fiscal amb una reforma constitucional.