El secesionismo catalán y la cuestión de la confianza social

A partir d’un article recent, Miguel Angel Borrella-Mas i Martin Rode exploren l’evolució de la confiança social durant el conflicte secessionista català. La confiança social catalana pràcticament no va canviar entre 2010 i 2019 i en relació a la mitjana espanyola, els indicis apunten mes aviat a un augment temporal i petit de la confiança després de que la secessió es convertís en una opció política real a partir de 2012. Després va tornar a baixar. Els resultats estarien en línia amb diversos estudis que troben que un fort nacionalisme cívic està vinculat amb nivells elevats de confiança social.

Escenaris de la relació entre Catalunya i Espanya: implicacions econòmiques i financeres

En l’entrada d’avui, Antoni Castells analitza els diferents escenaris de la relació entre Catalunya i Espanya. La característica substancial d’aquests escenaris és el grau d’autogovern que ofereix cada un d’ells, a nivell competencial, politicoinstitucional i financer. Els escenaris a considerar són quatre: el manteniment de l’statu quo, el federalisme, l’acord bilateral i la independència, gairebé tots ells amb diferents subescenaris. Castells analitza els efectes economicofinancers dels diferents escenaris i com es materialitzen en dues variables bàsiques: recursos de la Generalitat i variació del PIB.

Explicar els moviments per l’autodeterminació a Europa

En poc més de dos segles el sistema internacional d’estats ha passat de vint-i-tres a gairebé dos-cents membres, a raó de gairebé un nou estat cada any. Els autors exploren la diversitat de moviments per l’autodeterminació a Europa a partir d’una nova base de dades basada en els resultats electorals de les regions de tots els estats membres de la Unió Europea (amb l’afegit del Regne Unit) i una bateria d’indicadors regionalitzats sobre aspectes d’actituds polítiques, economia i societat.

Les sancions a Rússia: A mig camí entre la feblesa del 2014 i la determinació fèrria

En aquesta entrada, Carles Fivaller ens fa 5 cèntims sobre les sancions a Rússia arran de la seva invasió a Ucraïna. Ens detalla les sancions que s’estan aplicant i suggereix que aquestes, si bé faran mal a Rússia, estan majoritàriament dissenyades per deixar que Rússia segueixi venent petroli i gas natural a la resta del món, i per tant, no li fan mal allà on és més vulnerable.

Quina és la síndrome catalana? Renda, preferències fiscals i suport a la independència

L’independentisme va créixer de manera important a Catalunya des de l’any 2010. Les causes d’aquest realineament polític profund a la societat catalana no estan clares. Alguns autors proposen explicacions de caire econòmic. Una de les que han tingut més ressò és la de Thomas Piketty quan parla de la síndrome catalana, que explica el creixement de l’independentisme com un efecte de l’egoisme fiscal dels rics catalans, que volen escapar de les transferències interregionals. En aquest article repasso l’argument amb nova evidència, basada en dades provinents de les declaracions de renda. També poso a prova alguns dels mecanismes. Els resultats indiquen que una part substancial de la correlació entre renda i independentisme s’explica per factors no econòmics. A més, la relació no és lineal, i en el decil superior s’inverteix. Finalment, no observem les diferències esperades en preferències fiscals entre independentistes i no independentistes.