Sara Ayllón i Xavi Ramos ens parlen sobre la desigualtat i la pobresa a Catalunya. Des d’una perspectiva comparada, Catalunya té un nivell de desigualtat de renda similar a la mitjana europea, però molt superior als països nòrdics. El seu anàlisi indica que la desigualtat s’explica en gran mesura per factors que l’individu no controla, com el bagatge socioeconòmic de la família, el lloc de criança i el sexe. La participació al mercat de treball contribueix més que altres variables – tals com l’educació – en explicar la desigualtat. Pel que fa a la redistribució, l’impacte redistributiu de les transferències està molt lligat a la participació al mercat de treball, mentre que la imposició directa té un impacte molt baix. Els autors destaquen la persistència de la pobresa infantil, i suggereixen repensar les polítiques públiques per millorar-ne l’efectivitat.
A Catalunya ja fa molts anys que es permet escollir escola, tot i que la Caterina Casalmiglia ens explica que dir-ne escollir és agosarat. Sovint, el que domina en l’elecció és que hi ha opcions que cal evitar com sigui. L’entrada ens explica el sistema que s’utilitza a Catalunya (acceptació immediata) i com s’hauria de reformar per tal d’evitar que el component estratègic faciliti la segregació de l’alumnat.
Què podem aprendre d’un pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal? L’entrada d’avui de l’Andreu Arenas exposa una sèrie de motius pels quals un pla pilot no serà gaire útil per entendre i extrapolar els efectes que tindria una Renda Bàsica Universal (RBU) a Catalunya. L’autor ens explica com aquests motius i l’existència d’alternatives, suggereixen que els diners destinats a aquest pla pilot tindrien un retorn social més elevat si es destinessin a altres polítiques socials.
Today’s post uses taxpayer’s data in Spain over 2005-2015, to show that the stock of wealthy individuals living in Madrid has increased following Madrid’s zero-rating the wealth tax after 2011 (the only region characterized by a zero effective tax rate on wealth). The post continues to analyze the impact of tax competition and the resulting mobility on regional tax collection and inequality.
La forta expansió econòmica i demogràfica de la Comunitat de Madrid al llarg de les últimes dècades actua com a motor de l’economia espanyola però alhora aguditza els forts desequilibris territorials que aquesta pateix, drenant recursos des d’altres regions. Una sèrie d’aspectes d’ordre polític i institucional contribueixen a mantenir i perpetuar aquesta dinàmica.
L’Idescat ha elaborat l’índex socioeconòmic territorial (IST): un índex sintètic per petites àrees (agrupacions censals) que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població. L’índex IST revela l’existència d’importants diferències socioeconòmiques, no només entre municipis, sinó també dins dels municipis. Les administracions públiques poden utilitzar l’índex com a eina auxiliar en la planificació i la gestió, i també identificar les àrees geogràfiques que requereixen més recursos. També és una font útil per a la recerca.
