El non-take-up de les prestacions socials: com aconseguir que els ajuts arribin a qui els necessita?

Què està passant perquè les prestacions socials no arribin a totes les persones que se’n podrien beneficiar? L’Elena Costas i la Cristina Ferrer ens resumeixen els resultats d’un estudi que analitza els defectes normatius d’una selecció de prestacions socials que s’atorguen a Catalunya.

Si hi ha centres fallits, no hi ha elecció que valgui

A Catalunya ja fa molts anys que es permet escollir escola, tot i que la Caterina Casalmiglia ens explica que dir-ne escollir és agosarat. Sovint, el que domina en l’elecció és que hi ha opcions que cal evitar com sigui. L’entrada ens explica el sistema que s’utilitza a Catalunya (acceptació immediata) i com s’hauria de reformar per tal d’evitar que el component estratègic faciliti la segregació de l’alumnat.

Què podem aprendre d’un pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal?

Què podem aprendre d’un pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal? L’entrada d’avui de l’Andreu Arenas exposa una sèrie de motius pels quals un pla pilot no serà gaire útil per entendre i extrapolar els efectes que tindria una Renda Bàsica Universal (RBU) a Catalunya. L’autor ens explica com aquests motius i l’existència d’alternatives, suggereixen que els diners destinats a aquest pla pilot tindrien un retorn social més elevat si es destinessin a altres polítiques socials.

Decentralized Wealth Taxation: The Effects of Mobility on Revenues and Inequality

Today’s post uses taxpayer’s data in Spain over 2005-2015, to show that the stock of wealthy individuals living in Madrid has increased following Madrid’s zero-rating the wealth tax after 2011 (the only region characterized by a zero effective tax rate on wealth). The post continues to analyze the impact of tax competition and the resulting mobility on regional tax collection and inequality.

L’índex socioeconòmic territorial de Catalunya

L’Idescat ha elaborat l’índex socioeconòmic territorial (IST): un índex sintètic per petites àrees (agrupacions censals) que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població. L’índex IST revela l’existència d’importants diferències socioeconòmiques, no només entre municipis, sinó també dins dels municipis. Les administracions públiques poden utilitzar l’índex com a eina auxiliar en la planificació i la gestió, i també identificar les àrees geogràfiques que requereixen més recursos. També és una font útil per a la recerca.

Impacte de la Covid19 sobre la desigualtat a Catalunya i en temps real

Mitjançant l’explotació de dades mensuals de més de tres milions de nòmines, aquest article ens proporciona una visió en temps real de com la pandèmia afecta la desigualtat salarial a Catalunya i quin efecte estan tenint les mesures de política econòmica que la pretenen corregir.