La paradoxa del benefici

Joan Ribas Tur i Xavier Cuadras Morató repassen els arguments de “La paradoxa del benefici”, el llibre del professor Jan Eeckhout que s’acaba de traduir al català. Eeckhout analitza com la concentració empresarial, sobretot el poder de mercat de les grans empreses tecnològiques, amenaça l’economia al deprimir els salaris reals i fer augmentar la desigualtat, i discuteix quina mena de regulació pot atacar el problema.

L’avaluació del servei d’ajuda a domicili: variabilitat territorial i desigualtats

Natalia Rosetti, Mireia Borrell Porta i Laura López escriuen sobre el servei d’ajuda a domicili (SAD). El SAD és un servei bàsic considerat clau en el marc dels serveis socials pel volum de recursos que s’hi destina. Ivàlua ha realitzat l’avaluació de la implementació del SAD amb l’objectiu d’explicar l’heterogeneïtat territorial en el seu grau de cobertura i intensitat. L’avaluacio del SAD realitzada per Ivàlua ha quedat finalista als European Social Service Awards 2023, en la categoria de Recerca i Avaluació, i fins al 4 de novembre es pot votar la seva candidatura a https://essa-eu.org/vote2023/

Els diners ajuden a perdre pes?

En aquesta entrada, Joan Costa-Font ens fa 5 cèntims sobre els efectes d’un augment de renda en el sobrepès. Utilitzant dades longitudinals de la British Household Panel Survey, Costa-Font i Györi troben que un guany de 10,000 lliures en loteria (aprox. 11.700€) comporta una reducció de la probabilitat mitjana de sobrepès de fins a un 5%. Aquest efecte és significativament més gran entre persones amb baix nivell educatiu. Els resultats suggereixen que les transferències de renda, especialment a la població amb menys educació, poder tenir efectes positius sobre el pes, i per tant, una implicació és que la salut i el sobrepès no només es corregeixen amb intervencions sanitàries.

Ser mare i treballadora: una qüestió d’actituds?

En aquesta entrada, la Mireia Borrell Porta, el Joan Costa-Font i la Valentina Contreras analitzen si les dones canvien les actituds envers el treball un cop son mares. L’anàlisi mostra que les actituds no varien significativament, i per tant els autors suggereixen que qualsevol reducció de jornada o abandonament del mercat laboral no es pot entendre com una decisió lliure fruit d’un canvi de preferències, sinó més aviat com una impossibilitat de conciliar el treball en el mercat amb el treball a casa. 

Benestar i progrés social a Catalunya, 2008-2020: (II) Evolució de la desigualtat i de la pobresa econòmica

Sara Ayllón i Xavi Ramos ens parlen sobre la desigualtat i la pobresa a Catalunya. Des d’una perspectiva comparada, Catalunya té un nivell de desigualtat de renda similar a la mitjana europea, però molt superior als països nòrdics. El seu anàlisi indica que la desigualtat s’explica en gran mesura per factors que l’individu no controla, com el bagatge socioeconòmic de la família, el lloc de criança i el sexe. La participació al mercat de treball contribueix més que altres variables – tals com l’educació – en explicar la desigualtat. Pel que fa a la redistribució, l’impacte redistributiu de les transferències està molt lligat a la participació al mercat de treball, mentre que la imposició directa té un impacte molt baix. Els autors destaquen la persistència de la pobresa infantil, i suggereixen repensar les polítiques públiques per millorar-ne l’efectivitat.

El non-take-up de les prestacions socials: com aconseguir que els ajuts arribin a qui els necessita?

Què està passant perquè les prestacions socials no arribin a totes les persones que se’n podrien beneficiar? L’Elena Costas i la Cristina Ferrer ens resumeixen els resultats d’un estudi que analitza els defectes normatius d’una selecció de prestacions socials que s’atorguen a Catalunya.

Si hi ha centres fallits, no hi ha elecció que valgui

A Catalunya ja fa molts anys que es permet escollir escola, tot i que la Caterina Casalmiglia ens explica que dir-ne escollir és agosarat. Sovint, el que domina en l’elecció és que hi ha opcions que cal evitar com sigui. L’entrada ens explica el sistema que s’utilitza a Catalunya (acceptació immediata) i com s’hauria de reformar per tal d’evitar que el component estratègic faciliti la segregació de l’alumnat.

Què podem aprendre d’un pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal?

Què podem aprendre d’un pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal? L’entrada d’avui de l’Andreu Arenas exposa una sèrie de motius pels quals un pla pilot no serà gaire útil per entendre i extrapolar els efectes que tindria una Renda Bàsica Universal (RBU) a Catalunya. L’autor ens explica com aquests motius i l’existència d’alternatives, suggereixen que els diners destinats a aquest pla pilot tindrien un retorn social més elevat si es destinessin a altres polítiques socials.