Transferències monetàries en néixer i resultats educatius: una inversió amb retorn?

En Sergi Sánchez-Coll ens fa cinc cèntims sobre l’impacte del famós ‘cheque bebé’, vigent entre 2007 i 2010, en els resultats educatius dels nens una dècada després. Els resultats de l’estudi no mostren que el subsidi tingués efectes significatius en el rendiment dels estudiants en cap de les matèries examinades, tampoc separant entre nens i nenes.

Lectures 360
Temps de lectura6 minuts

Catalunya és una de les regions europees on es tenen menys fills. La taxa de fecunditat se situa en 1,21 fills per dona, lluny dels 2,1 fills corresponents a la taxa de reposició. Al mateix temps, tal i com tornen a mostrar les darreres dades de l’Enquesta de Condicions de Vida, la taxa de pobresa infantil és alarmant. Un de cada tres menors de 16 anys està en risc de pobresa o exclusió social, una taxa superior a la de la població general, que afecta un de cada quatre catalans (Idescat, 2023).

El fet de no tenir (prou) fills es pot atribuir a factors com ara la inestabilitat laboral i els salaris baixos de la població en edat fèrtil, les dificultats en l’accés a l’habitatge o, simplement, un canvi de preferències i prioritats. D’altra banda, permetre que la pobresa infantil es cronifiqui en les futures generacions pot ser contraproduent. A nivell espanyol se n’ha monetitzat el cost anual, i és d’un mínim del 5,1% del PIB (Cantó et al., 2023). Si estan ben dissenyades, les polítiques públiques poden ajudar tant a promoure la natalitat com a reduir la pobresa infantil.

Actualment, les prestacions monetàries són modestes i limitades a casos de vulnerabilitat alta, com és el cas de la prestació única per naixement de 650 euros destinada a famílies vulnerables, amb un topall d’elegibilitat de 16.000 euros d’ingressos per unitat familiar de tres persones. En canvi, la majoria d’ajudes són en forma de beneficis fiscals, de manera que queda limitat el nombre de famílies pobres que se’n poden beneficiar. La més rellevant és la deducció per maternitat per a mares de fills menors de tres anys, de 1.200 euros anuals. Des d’enguany, s’hi poden sumar 1.000 euros addicionals en deduccions per despeses en llars d’infants.

Una de les mesures més conegudes (i polèmiques) en aquest àmbit va ser el subsidi per naixement de 2.500 euros per fill a càrrec, vigent entre 2007 i 2010, universal, i que consistia en un pagament únic d’aquesta quantitat del govern espanyol a les mares per cada nou naixement. L’objectiu de la mesura era incrementar la natalitat, que ja creixia de manera natural degut a la bonança econòmica de la bombolla immobiliària, però va derivar en altres efectes interessants. La majoria han estat estudiats extensament per Libertad González i coautores, documentant augments en la natalitat i investigant possibles efectes sobre hores treballades, salut i capital humà (González, 2013; González i Trommlerová, 2023; González i Trommlerová, 2021; Borra et al., 2021).

A Sánchez-Coll (2023) mesuro els efectes d’aquest subsidi per naixement en els resultats de les proves de competències bàsiques a Catalunya dels beneficiaris dotze anys després d’haver-se’n pogut beneficiar, en acabar l’educació primària l’any 2019.

La manera com es va anunciar el subsidi permet que el fet de ser elegible per rebre’l fos aleatori, ja que la mesura va ser anunciada un 3 de juliol però amb vigència des del dia 1, de manera que no hi va haver marge d’anticipació per part de les famílies, a diferència del que va passar amb la supressió del pagament a final de 2010, quan es van avançar alguns parts (Borra et al., 2019).Una implementació amb aquestes característiques en principi permet comparar els resultats dels infants nascuts immediatament abans i després de l’1 de juliol de 2007 i atribuir qualsevol diferència a l’efecte del subsidi, però en el cas educatiu hi ha un problema afegit. Els alumnes nascuts a final d’any tenen un desavantatge cognitiu respecte dels nascuts a principi d’any des que comencen l’escola (Calsamiglia i Loviglio, 2020), que es tradueix en diferències en les notes de competències bàsiques de 2019 de fins a mig punt (figura 1). Per no atribuir aquestes diferències al subsidi, petites però significatives entre els mesos de juny i agost, baso l’estratègia d’identificació en la diferència en discontinuïtats, una combinació del disseny de regressió discontínua i la diferència en diferències. Això es tradueix a afegir una discontinuïtat placebo dels anys 2017 i 2018 com a control.

Figura 1: Nota mitjana aconseguida a les proves de competències bàsiques a sisè de primària segons assignatura i mes de naixement, 2019 (Sánchez-Coll, 2023).

Empro dades administratives amb tots els resultats de les proves de competències bàsiques de llengües catalana, castellana, anglesa i matemàtiques a sisè de primària, realitzades entre 2017 i 2019 i procedents del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (CSDA). La data de naixement permet determinar si l’estudiant va ser elegible per rebre el subsidi, mentre que la inclusió de certes dades demogràfiques permet interpretacions diferenciades per subgrups, si bé de manera limitada.

Els resultats de l’estudi no mostren que el subsidi tingués efectes significatius en el rendiment dels estudiants en cap de les quatre matèries examinades (figura 2), tampoc separant entre nens i nenes. Els efectes són més grans a les escoles de major complexitat (definida segons un conjunt de criteris socioeconòmics familiars i de necessitats educatives especials), si bé en cap cas esdevenen estadísticament significatius.

Figura 2: Efecte del subsidi en l’adquisició de competències bàsiques (en desviacions típiques) segons finestra temporal de dades emprades (en dies) i assignatura, 2017-2019 (Sánchez-Coll, 2023)

Malauradament, el fet de no poder disposar de dades desagregades per barri, escola o ciutat (només comarcals) limita l’abast de l’anàlisi. Tenir-les permetria augmentar-ne la precisió i veure si, malgrat tractar-se d’un subsidi universal, va tenir algun efecte significatiu en certes zones desafavorides del país.

És perfectament possible que el subsidi no hagi tingut cap efecte sobre el rendiment educatiu en acabar l’educació primària. La quantitat pagada era relativament baixa amb relació al cost d’un infant, no estava condicionada a cap despesa concreta i han passat dotze anys des que va tenir els primers beneficiaris, de manera que si hi hagués hagut algun benefici cognitiu es podria haver diluït amb el pas del temps i la interacció entre alumnes a l’escola. De totes maneres, el fet de mesurar l’elegibilitat a partir de la data de naixement en comptes de saber exactament quines mares el van rebre i quins fills se’n van beneficiar pot infravalorar els efectes reals. Tot i això, no es poden descartar que més endavant apareguin nous efectes, com va ser el cas del programa Head Start als EUA, que va reduir la criminalitat dels beneficiaris a llarg termini (Anders et al., 2023).

Les polítiques de família tornen a estar a l’agenda després de l’aprovació de la Llei de famílies, que pretén ampliar diferents tipus de permisos i ajudes, així com modernitzar el concepte de família. En els darrers anys s’ha avançat amb relació a les ajudes disponibles i els permisos de maternitat i paternitat per intentar reduir la penalització que les mares pateixen al mercat laboral quan tenen un fill, quan els seus ingressos disminueixen un 11% un any després mentre que els dels pares no varien (de Quinto, Hospido i Sanz, 2021).

Augmentar la freqüència dels subsidis, passar d’un pagament únic per naixement a pagaments freqüents i variables segons la necessitat durant els tres primers anys de vida, quan tenen més impacte, pot portar a efectes a llarg termini més rellevants en variables cognitives i de salut. Al mateix temps, polítiques com la gratuïtat de les llars d’infants poden facilitar la reincorporació de les mares al mercat laboral i reduir la penalització per fill. Si tot això va acompanyat d’una seguretat jurídica que permeti la supervivència d’aquests programes davant canvis de color governamentals, els canvis poden ser substancials. Tot i això, per quantificar aquests efectes hipotètics cal experimentar i avaluar, acceptant que a vegades els resultats no seran els esperats.

About Post Author

Sergi Sánchez-Coll

Sergi Sánchez-Coll és assistent de recerca a l’IESE Business School, al Departament d’Economia. És graduat en Economia per la Universitat Pompeu Fabra i màster en Policy Economics per l’Erasmus Universiteit de Rotterdam. Els seus interessos se centren en l’avaluació de polítiques públiques i l’economia de la salut, de l’educació i urbana. També és membre d’Espai Zero Vuit.
Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris