Evasors fiscals de l’amnistia del 2012: xifres per Catalunya

En aquesta entrada es caracteritza els participants en l’amnistia fiscal del 2012 residents a Catalunya. L’article compara les declaracions extemporànies presentades a finals del 2012 amb les presentades durant el període voluntari per tal d’estimar el frau aflorat i entendre com es distribueix per nivells de riquesa. L’anàlisi indica que el patrimoni aflorat oscil·la entre els 10.829 i els 12.400 milions d’euros, xifra que representa el 5,2% i el 6% del PIB català del 2011. De manera notable, les xifres mostren que dins de l’1% de contribuents més rics de l’IP, pràcticament el 45% va fer aflorar patrimoni durant el període de l’amnistia fiscal.

Quantificació de l’impacte econòmic associat a la creació de la ciutat aeroportuària de l’aeroport de Barcelona

L’Aeroport de Barcelona (Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat) està sent objecte d’un debat polític, econòmic i ambiental amb relació a la proposta d’AENA d’invertir aproximadament 1.700 milions d’euros (M€), amb l’objectiu de permetre que l’aeroport passi dels 55 milions de passatgers actuals a 72 milions. L’impacte econòmic associat a aquesta inversió s’ha estimat en l’informe de Suriñach et al (2020) i aquí els seus autors ens resumeixen algunes de les principals xifres associades a aquest impacte.

Peatges: Diagnosis i proposta per una política pública de gestió de les autopistes

En aquesta entrada l’autor ens fa una diagnosis de i proposta per la gestió de les autopistes a Catalunya. La solució, segons ell, passa per adoptar la directiva europea de l’eurovinyeta i crear un sistema on l’usuari pagui per distància recorreguda. De manera temporal i com a pas previ fins que es pugui implementar la vinyeta, suggereix l’adopció d’una vinyeta de tarifa plana.

Com reactivar el mercat laboral després de la pandèmia? Evidència a partir de l’avaluació d’impacte d’una política activa d’ocupació

És possible combatre els efectes negatius de la covid-19 al mercat laboral català? Encara és aviat per tenir resposta a aquesta pregunta però l’aprenentatge de polítiques que funcionen en serà segur una de les claus. En aquest sentit, aquest article presenta l’avaluació d’impacte del Programa d’Ocupació a la Indústria Local, una política activa d’ocupació de la Diputació de Barcelona que pot oferir evidència de polítiques per reactivar l’economia i pal•liar aquests efectes negatius.

Canviar les normes socials sobre els rols de gènere, és possible?

En aquesta entrada els autors argumenten que tenir filles – a diferència de fills – està relacionat amb unes actituds del pare sobre les normes socials de gènere menys tradicionals. El resultat contribueix al debat sobre si les normes socials canvien només a llarg termini o bé poden canviar durant la vida d’una persona. Donat que les normes socials influeixen en el comportament de les persones, és important saber si poden canviar i com.