En aquesta entrada en Bernat Mallén es planteja si el mercat té una oferta subòptima de pel·lícules en català, analitzant l’efecte de la competició, o la manca de competició, en la disponibilitat de versions en català al cinema. L’evidència del seu estudi demostra que existeix una provisió subòptima de films en català degut a l’estructura de la indústria del cinema.
Com millorar les competències de ciutadania entre els joves? Un experiment en escoles desenvolupat en tres països
La Jenifer Ruiz-Valenzuela ens fa 5cèntims sobre els resultats d’un experiment de control aleatori en què s’avalua l’impacte d’un Programa de Ciutadania Activa dirigit a adolescents d’entre 13 i 14 anys. Els resultats mostren que és possible fomentar l’altruisme, la tolerància i el respecte a les normes col·lectives entre els adolescents tot ajudant els seus professors a aplicar una pedagogia basada en l’empoderament de l’alumne i el disseny i la realització de projectes concrets, orientats a l’educació per a la ciutadania
Pressupostos amb perspectiva de gènere: implementació a la Generalitat de Catalunya
Laura Playà ens parla de la transversalitat de gènere en el procés pressupostari i l’assignació de recursos públics. És a dir, com s’incorpora la perspectiva de gènere en l’anàlisi de totes les dimensions i els nivells del procés pressupostari. Això, a banda de promoure la igualtat de gènere, millora l’eficiència i eficàcia dels recursos públics, la transparència i la planificació de les polítiques públiques. L’informe de perspectiva de gènere té en compte la realitat, la representació i els recursos; i permet analitzar la incidència de les polítiques sobre els objectius en matèria de gènere.
Els efectes del cànon de residus català sobre el reciclatge
En aquesta entrada, la Pilar Sorribas i el Jordi Jofre ens fan cinc cèntims sobre els efectes del cànon de residus de Catalunya. Els resultats ens mostren que aquest cànon va reduir les aportacions a abocador i va augmentar el reciclatge de les llars en estimular l’adopció del sistema de recollida porta a porta.
Tenir amics de la resta d’Espanya et fa sentir-te espanyol?
Els autors de l’entrada d’avui ens resumeixen un estudi on utilitzen una loteria nacional que determinava el destí del servei militar dels joves espanyols, per estimar efectes relacionats amb la identitat. El principal resultat ens diu que, a les comunitats autònomes amb més presència de nacionalismes perifèrics (Catalunya, Galícia, el País Basc i Navarra), hi ha una probabilitat més alta de que et sentis espanyol al cap de 25 anys si et va tocar fer el servei militar en una altra comunitat d’Espanya, que si et va tocar fer la mili a prop de casa.
La pobresa energètica: a on estem i cap a on anem?
Elisenda Jové-Llopis i Elisa Trujillo-Baute, davant el fet que l’augment dels preus de l’energia intensifica les condicions de pobresa energètica i accentua les desigualtats; però no ho fa igual sobre tots els territoris ni col·lectius; quantifiquen i caracteritzen la pobresa energètica en perspectiva temporal i territorial per abordar les polítiques per mitigar aquests efectes.
Els diners ajuden a perdre pes?
En aquesta entrada, Joan Costa-Font ens fa 5 cèntims sobre els efectes d’un augment de renda en el sobrepès. Utilitzant dades longitudinals de la British Household Panel Survey, Costa-Font i Györi troben que un guany de 10,000 lliures en loteria (aprox. 11.700€) comporta una reducció de la probabilitat mitjana de sobrepès de fins a un 5%. Aquest efecte és significativament més gran entre persones amb baix nivell educatiu. Els resultats suggereixen que les transferències de renda, especialment a la població amb menys educació, poder tenir efectes positius sobre el pes, i per tant, una implicació és que la salut i el sobrepès no només es corregeixen amb intervencions sanitàries.