Les tecnologies nascudes de la recerca científica són clau per al progrés social, però atreuen pocs recursos. I si el problema és que qui les desenvolupa es queda una part petita del valor que creen? Roger Masclans analitza milers adquisicions d’empreses tecnològiques emergents i mostra que, quan una gran empresa les compra, les de base científica es queden una part més petita del valor que generen quan es venen. Ho expliquen dos factors. Els falten els mitjans per comercialitzar pel seu compte, de manera que no tenen alternativa a vendre’s. Alhora hi ha pocs compradors possibles, que acaben exercint poder de mercat i s’emporten la major part dels guanys. Ens en fa 5 cèntims.
Els costos del canvi climàtic
Un estudi de Jaume Freire, Sergio Baraibar, Helena Torres sobre l’impacte econòmic de les sequeres a l’àrea metropolitana de Barcelona estima les pèrdues acumulades a causa de les restriccions d’aigua. Els resultats alerten que la sequera pot esdevenir un problema estructural i posen sobre la taula la necessitat d’invertir en adaptació climàtica i una millor gestió dels recursos hídrics.
La IA i la reproducció de l’expertesa: poden ser Barcelona i Catalunya un bon laboratori?
La IA generativa està transformant les empreses catalanes i millorant la productivitat, però també podria tenir un cost menys visible: dificultar la formació dels professionals del futur. Un estudi recent de Fikret Bilenkisi, Filippos Maraziotis i Ramon Xifré mostra que, tot i que la IA millora el rendiment dels advocats júnior, no necessàriament contribueix a desenvolupar el seu criteri professional. Aquest fenomen és especialment rellevant a Catalunya i Barcelona, on l’ocupació es concentra en sectors intensius en coneixement. El repte és aprofitar el potencial de la IA sense comprometre els processos d’aprenentatge i l’adquisició d’experiència de les noves generacions.
Llibres o piscina: com mesura PISA el nivell socioeconòmic i com això canvia la lectura dels resultats
La caiguda dels resultats de PISA 2025 sembla indicar que la bretxa socioeconòmica en matemàtiques s’està reduint, però és realment així? Un estudi d’Innovamat Research Lab i EsadeEcPol mostra que aquest resultat es deu, en part, a un canvi en la manera de mesurar el nivell socioeconòmic de les famílies. En mantenir els mateixos criteris entre edicions, la davallada del rendiment és similar entre l’alumnat més i menys avantatjat. En aquest article, Marc Colomer, Lucía Cobreros i Eudald Correig en fa 5 cèntims.
Hi ha massa turisme a Catalunya?
Catalunya i l’Estat espanyol han experimentat un creixement turístic brutal en els darrers 25 anys. Quin efecte té aquest boom sobre l’economia local? Podem quantificar les externalitats negatives de l’activitat turística? Com podria corregir-les el govern? Carles Aulés-Blancher i Gerard Martín Escofet ens en fan 5 cèntims.
Quan la política entra a casa: les eleccions poden afectar les decisions de tenir fills?
Poden els resultats d’unes eleccions influir en la decisió de tenir fills? A partir de la sorpresa electoral de les eleccions generals del març de 2004, Libertad González, Luis Guirola i Blanca Zapater analitzen com aquest esdeveniment va afectar, de manera immediata, les decisions familiars. Aquest article en fa 5 cèntims.
Pagar per la protecció: comerç bilateral, aliances militars i la pressió de Trump sobre l’OTAN
A partir d’un estudi recent, Daniel Albalate, Germà Bel, Ferran A. Mazaira-Font i Xavier Ros-Oton analitzen com el comerç bilateral entre els països membres d’una aliança militar i el seu líder influeix en la despesa militar dels socis menors. Els resultats mostren que com més important és el comerç d’un país amb els Estats Units, i com més favorable és la balança comercial per a l’economia nord-americana, menor és la despesa militar d’aquell país. Això ofereix una nova perspectiva per entendre el debat sobre les contribucions asimètriques a l’OTAN que Donald Trump ha tornat a posar sobre la taula.
Transformar l’Administració: què pot aprendre Catalunya del Civil Service britànic?
Una Administració capaç de respondre als reptes del segle XXI necessita anar més enllà de la simplificació i de la digitalització: cal definir rols clars, captar talent divers, flexibilitat i capacitat institucional. I, sobretot, cal un canvi de cultura organitzativa. La Laia Turró Llopart i l’Elisenda Lamana Garcia ens fan cinc cèntims de com l’experiència de Regne Unit pot ser útil per a reforma de l’administració pública catalana.
