Natalia Rosetti, Mireia Borrell Porta i Laura López escriuen sobre el servei d’ajuda a domicili (SAD). El SAD és un servei bàsic considerat clau en el marc dels serveis socials pel volum de recursos que s’hi destina. Ivàlua ha realitzat l’avaluació de la implementació del SAD amb l’objectiu d’explicar l’heterogeneïtat territorial en el seu grau de cobertura i intensitat. L’avaluacio del SAD realitzada per Ivàlua ha quedat finalista als European Social Service Awards 2023, en la categoria de Recerca i Avaluació, i fins al 4 de novembre es pot votar la seva candidatura a https://essa-eu.org/vote2023/
Transferències monetàries en néixer i resultats educatius: una inversió amb retorn?
En Sergi Sánchez-Coll ens fa cinc cèntims sobre l’impacte del famós ‘cheque bebé’, vigent entre 2007 i 2010, en els resultats educatius dels nens una dècada després. Els resultats de l’estudi no mostren que el subsidi tingués efectes significatius en el rendiment dels estudiants en cap de les matèries examinades, tampoc separant entre nens i nenes.
Entre concerts i xarangues: festes majors i eleccions municipals
Enguany tornarem a les urnes. Després d’un període llarg sense votacions —o curt, segons com es miri— el 2023 passarem pel col·legi electoral dues vegades: a final de maig, amb...
Les mesures de suport al treball autònom davant la COVID-19
En l'entrada d'avui Roser Ferrer Riu i Marta Olivella Pedrola descriuen les mesures i actuacions per alleugerir l'impacte de la crisis sanitària sobre els treballadors autònoms. Les mesures per lluitar...
EL FINANÇAMENT MUNICIPAL: PROPOSTES DE REFORMA A DIFERENTS INSTÀNCIES
Joaquim Solé Vilanova A Catalunya es troba a faltar un debat serè sobre reformes en ordenació territorial, règim local i finançament municipal, que són àmbits que requereixen canvis. Però les...
Benestar i progrés social a Catalunya, 2008-2020: (II) Evolució de la desigualtat i de la pobresa econòmica
Sara Ayllón i Xavi Ramos ens parlen sobre la desigualtat i la pobresa a Catalunya. Des d’una perspectiva comparada, Catalunya té un nivell de desigualtat de renda similar a la mitjana europea, però molt superior als països nòrdics. El seu anàlisi indica que la desigualtat s’explica en gran mesura per factors que l’individu no controla, com el bagatge socioeconòmic de la família, el lloc de criança i el sexe. La participació al mercat de treball contribueix més que altres variables – tals com l’educació – en explicar la desigualtat. Pel que fa a la redistribució, l’impacte redistributiu de les transferències està molt lligat a la participació al mercat de treball, mentre que la imposició directa té un impacte molt baix. Els autors destaquen la persistència de la pobresa infantil, i suggereixen repensar les polítiques públiques per millorar-ne l’efectivitat.
La desigualtat d’oportunitats a Espanya: evidència, mecanismes i evolució
La desigualtat d'oportunitats té un paper destacat per entendre l'evolució de la desigualtat d'ingressos a Espanya. En aquest article la Marta Curull (UB) quantifica la importància de la desigualtat d'oportunitats...