Sara Ayllón i Xavi Ramos ens parlen sobre la desigualtat i la pobresa a Catalunya. Des d’una perspectiva comparada, Catalunya té un nivell de desigualtat de renda similar a la mitjana europea, però molt superior als països nòrdics. El seu anàlisi indica que la desigualtat s’explica en gran mesura per factors que l’individu no controla, com el bagatge socioeconòmic de la família, el lloc de criança i el sexe. La participació al mercat de treball contribueix més que altres variables – tals com l’educació – en explicar la desigualtat. Pel que fa a la redistribució, l’impacte redistributiu de les transferències està molt lligat a la participació al mercat de treball, mentre que la imposició directa té un impacte molt baix. Els autors destaquen la persistència de la pobresa infantil, i suggereixen repensar les polítiques públiques per millorar-ne l’efectivitat.
La desigualtat d’oportunitats a Espanya: evidència, mecanismes i evolució
Refugee Integration and the Key Role of Early Access to Labour Markets
The recent invasion of Ukraine has resulted in an enormous flow of refugees towards other European countries. Francesco Fasani argues that offering immediate education opportunities to the kids and labour market prospects to the mothers seem the top priorities in the policy response of hosting countries.
El Pla Pilot, instrument per a avançar en la implantació d’una Renda Bàsica Universal
Un pla pilot és la millor manera d’avaluar el potencial d’implantar una renda bàsica universal a Catalunya? La incondicionalitat, individualitat, universalitat, estabilitat i periodicitat d’una RBU, així com els efectes més enllà dels individus beneficiaris, fan que els autors defensin que és la millor alternativa disponible.
Les contradiccions de qui fa el so i balla, arran de les insuficiències de la sanitat i de les reformes fiscals pendents
Aquesta entrada tracta dos temes relacionats. Primer, la insuficiència financera de la sanitat catalana, amb l’aspiració de més recursos sense modificar els anivellaments implícits en el finançament autonòmic vigent i defugint tota mena d’ingrés extrafiscal (copagaments). Segon, els aspectes relatius a la dificultat d’articular una veritable reforma tributària en què es financi millor la despesa pública o es redueixi el dèficit i el deute, i a la vegada s’abaixin els impostos, a la vista de les reaccions generades pel darrer Llibre Blanc per a la reforma tributària.
Fiscalitat per al segle XXI
La crisi financera de 2008 posà de manifest la necessitat d’adaptar els principis fiscals internacionals per evitar la utilització abusiva d’estructures i oportunitats fiscals, i fer front als reptes d’una economia digital i de serveis. Així, el G20 i l’OCDE han proposat i elaborat propostes que haurien de definir el marc per a la fiscalitat del segle XXI. Aquestes mesures globals poden beneficiar Catalunya en la mesura que dificulten la competència fiscal que altres demarcacions apliquen.
La cortina de fum de la Zona de Baixes Emissions
Arran de la sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la Zona de Baixes Emissions (ZBE), l’autor repassa l’impacte que han tingut diverses mesures en la reducció d’emissions, tals com l’urbanisme tàctic, les superilles, i la mateixa ZBE. Suggereix que moltes d’elles son una cortina de fum, i que si bé la ZBE sembla tenir efectes positius sobre l’aire de les nostres ciutats, la “mesura” estrella ha estat realment aquella que s’ha aplicat de forma involuntària: la reducció de demanda via crisi econòmica o sanitària. L’autor conclou que el que això demostra és que si es vol abordar de debò el problema de la contaminació cal trencar la relació amb polítiques estructurals i deixar enrera pedaços i cortines de fum.
¿Promueven los permisos de paternidad la igualdad de género dentro del hogar?
El que ens estalvien les vacunes (entre d’altres)
La vacunació massiva contra la COVID-19 té un impacte molt positiu tant per al sistema sanitari com per al conjunt de la societat: a Catalunya ha evitat casos greus, morts, seqüeles i sobrecàrrega assistencial i econòmica al sistema públic de salut. Aquest estudi conclou que, des de l’òptica econòmica, la campanya de vacunació és àmpliament cost-efectiva i reforça els arguments en favor de la pertinència d’adoptar mesures que afavoreixin la universalitat de les campanyes de vacunació.