A les acaballes del franquisme i un cop restaurada la democràcia, van anar sorgint nombroses iniciatives d’ensenyament de la llengua catalana per a adults arreu de Catalunya, especialment a les zones de més immigració de persones procedents d’altres comunitats autònomes d’Espanya, com a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A més a més, també hi havia una certa voluntat política de donar resposta a la creixent demanda de competències escrites en català entre les persones procedents de famílies catalanoparlants, que es van escolaritzar exclusivament en castellà. El 1988 tot aquest conjunt de cursos van ser centralitzats amb la creació del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), des d’on es va donar un fort impuls humà i pressupostari. Malgrat la gran dotació de recursos que s’hi van dedicar, i encara s’hi dediquen, fins ara no s’havia analitzat l’efectivitat d’aquesta política pública. Amb l’objectiu de produir evidències sobre els impactes de la formació en català per a persones adultes, en un estudi recent (Di Paolo i Mallén, 2022) analitzem els efectes de l’exposició geogràfica als cursos del CPNL durant la seva fase de desplegament (1989-2001) a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tant en els coneixements lingüístics com en els resultats laborals.
La literatura existent pel que fa a l’aprenentatge de català i les seves implicacions s’havien focalitzat en l’exposició lingüística durant l’escolarització obligatòria, considerant la implementació de la Llei de normalització lingüística (LNL) del 1983, que va introduir el català com a llengua d’instrucció a Catalunya. Així doncs, Cappellari i Di Paolo (2018) mostren que la reforma que va portar la LNL va fer augmentar els retorns salarials per any d’escolarització, sobretot per als alumnes d’origen no català. A Caminal i Di Paolo (2019) també s’utilitza la reforma com a quasi-experiment, i es troba que l’augment dels coneixements orals de català derivats de l’exposició al català durant l’escola obligatòria entre els castellanoparlants va propiciar un augment de la propensió a formar parelles lingüísticament mixtes, de manera que es va reduir així la segregació social. Més recentment, Caminal et al. (2021) han revelat com la política lingüística educativa va canviar també els patrons de transmissió lingüística i d’usos del català amb els fills entre els natius castellanoparlants.
No obstant això, no hi ha cap estudi sobre els efectes de l’ensenyament de llengua a adults per al cas de Catalunya. En canvi, sí que existeixen estudis focalitzats en el cas de persones nouvingudes i (sobretot) refugiades a altres països, que han demostrat l’existència d’impactes positius dels cursos de llengua tant en el mercat laboral com en la integració social (Lochmann et al., 2019; Lang, 2021; Foged et al. 2022; Heller & Slungaard Mumma, 2023).
L’anàlisi economètrica que fem servir en aquest treball es basa en la combinació de diferents fonts de dades. D’una banda, utilitzem la informació sobre la localització dels centres del Consorci per a la Normalització Lingüística durant el període entre el 1989 i el 2001. A través de l’adreça (i actualitzant-la en cas de canvi del nomenclàtor) vam poder geolocalitzar-los tots i classificar-los segons el tipus d’equipament que els acollia (escoles, centres cívics o altres equipaments municipals). D’una altra banda, utilitzem també les dades dels censos del 1991 i 2001, així com l’Estadística de la Població del 1996, per tenir informació agregada a nivell de secció censal. Tot això ho vam ajuntar amb les microdades del cens del 2001, on per cada individu tenim un conjunt de característiques individuals, el nivell de coneixement de català, variables sobre la situació laboral i la secció censal del lloc de residència. La nostra mostra comprèn els individus nascuts a Catalunya o a la resta de l’Estat espanyol abans del 1972, ja que no es van veure afectats per la LNL del 1983, i representen la població diana de la política de provisió de cursos de català per a adults d’aquella època.
La variable explicativa d’interès consisteix en el nombre de centres del CPNL en un cert radi des del centroide de la secció censal del lloc de residència. Per tal de capturar l’exposició potencial al llarg de tot el període d’existència del CPNL, vam calcular la suma del nombre de centres disponibles per a cada curs acadèmic des del 1989-1990 fins al 2000-2001. L’estratègia empírica es basa en el supòsit d’exogeneïtat de l’oferta de cursos a nivell local, que procurem validar mitjançant diferent proves.
Figura 1: Localització dels centres del CPNL segons tipus d’equipament, curs 1989-1990
L’impacte de tenir un curs de català a prop és positiu i significatiu, fins i tot un cop afegides totes les variables de control individuals i del barri de residència. La magnitud del coeficient d’interès estimat amb l’especificació completa i amb un model de regressió lineal és de 0,03; això vol dir que l’efecte de tenir un centre a prop durant tot el període (12 cursos) equivaldria a un augment de 0,36 a l’escala de l’1 (no l’entén) al 6 (sap parlar i escriure) amb la qual es recull el coneixement de català. Aquest efecte, aparentment modest, és rellevant tenint en compte l’abast i la capacitat dels CPNL respecte del total de la població, així com que estem capturant efectes potencials de l’exposició, atès que la base de dades no conté informació sobre la participació als cursos del CPNL. Si mirem els resultats obtinguts amb un model de pròbit ordenat, observem com l’efecte es detecta en termes de l’increment en la propensió de saber parlar i escriure.
Taula 1: Efectes marginals mitjans dels estimadors del pròbit ordenat
Els resultats són robustos a tot un seguit d’especificacions alternatives i testos: proves de falsificació utilitzant generacions més joves i, per tant, afectats per la LNL i no per l’expansió dels CPNL; separar els efectes per tipus d’equipament on es feien els cursos; calculant la disponibilitat de cursos considerant diferents radis de distància. De fet, els resultats d’aquesta darrera prova també donen un missatge clar: quant més a prop millor, atès que l’efecte de l’exposició geogràfica als cursos de català incrementa quan es considera un entorn més proper al lloc de residència.
Taula 2 : Exposició amb diferents radis
D’altra banda, l’anàlisi dels efectes heterogenis mostra com l’impacte va ser major (o existent) per a les generacions més joves afectades i, sorprenentment, només va afectar els nascuts a Catalunya. Aquesta darrera troballa té sentit si pensem que la competència més afectada va ser la de parlar i, especialment, escriure; coneixement molt poc estès entre individus catalanoparlants, a causa de la prohibició de l’ensenyament en llengua catalana durant el règim franquista.
Pel que fa als resultats laborals, no trobem cap efecte estadísticament significatiu en cap dels indicadors disponibles a la base de dades: probabilitat d’estar empleat, hores de treball, tipus de jornada, treball al sector públic o en ocupacions altament qualificades. Malgrat que existeix una correlació entre coneixements de llengua catalana i tots aquests indicadors de resultats laborals, possiblement l’efecte induït per la política de provisió de cursos de llengua per a adults durant l’inici de l’existència del CPNL és massa modest perquè es tradueixi en un impacte substancial en cap d’aquestes variables laborals.
L’evidència del nostre estudi indica que la provisió pública de cursos de llengua i l’accessibilitat geogràfica importen per fomentar els coneixements de català. La primera implicació, corroborada per la caiguda de l’efecte amb la distància, és que la localització dels centres és rellevant. Per tant, d’una banda caldria descentralitzar els CPNL per apropar-los al màxim al seu públic objectiu. D’una altra banda, la segona implicació en política pública és que caldria focalitzar-se a les zones on hi ha menors competències en català, intentant revertir la manca d’impacte en aquests nivells, tal i com mostren els resultats. Una altra possibilitat seria informar millor sobre aquests cursos a la població diana (en aquella època, persones nascudes a la resta de l’Estat espanyol i, més recentment, persones nascudes en altres països), així com sobre els beneficis a nivell laboral i social que implicaria la millora de les competències en català en la nostra societat bilingüe. Per últim, i com a extensió d’aquest treball, creiem que seria interessant tornar a analitzar els impactes de la disponibilitat de cursos de català en resultats laborals amb dades més recents, possiblement considerant les persones estrangeres que, ja des de l’inici del segle XXI, representen la gran majoria d’usuàries dels cursos del CPNL.
