La paradoxa del benefici

Joan Ribas Tur i Xavier Cuadras Morató repassen els arguments de “La paradoxa del benefici”, el llibre del professor Jan Eeckhout que s’acaba de traduir al català. Eeckhout analitza com la concentració empresarial, sobretot el poder de mercat de les grans empreses tecnològiques, amenaça l’economia al deprimir els salaris reals i fer augmentar la desigualtat, i discuteix quina mena de regulació pot atacar el problema.

La inflació és igual per a tothom?

Com és la cistella de consum de les llars catalanes? Quin impacte ha tingut l’increment de preus en el pressupost familiar? La inflació ha afectat a totes les llars de la mateixa manera? Maria Orriols analitza els resultats de l’Enquesta de pressupostos familiars, i constata que la inflació ha tingut una major incidència en els productes de primera necessitat i un efecte més sever en les llars més pobres.

L’avaluació del servei d’ajuda a domicili: variabilitat territorial i desigualtats

Natalia Rosetti, Mireia Borrell Porta i Laura López escriuen sobre el servei d’ajuda a domicili (SAD). El SAD és un servei bàsic considerat clau en el marc dels serveis socials pel volum de recursos que s’hi destina. Ivàlua ha realitzat l’avaluació de la implementació del SAD amb l’objectiu d’explicar l’heterogeneïtat territorial en el seu grau de cobertura i intensitat. L’avaluacio del SAD realitzada per Ivàlua ha quedat finalista als European Social Service Awards 2023, en la categoria de Recerca i Avaluació, i fins al 4 de novembre es pot votar la seva candidatura a https://essa-eu.org/vote2023/

La pobresa energètica: a on estem i cap a on anem?

Elisenda Jové-Llopis i Elisa Trujillo-Baute, davant el fet que l’augment dels preus de l’energia intensifica les condicions de pobresa energètica i accentua les desigualtats; però no ho fa igual sobre tots els territoris ni col·lectius; quantifiquen i caracteritzen la pobresa energètica en perspectiva temporal i territorial per abordar les polítiques per mitigar aquests efectes.

Economia en temps real: el nou portal de CaixaBank Research

Tot i que ja fa uns anys que els economistes han anat incorporant el big data a les seves anàlisis, la pandèmia de la COVID-19 ha representat una veritable revolució de l’economia en temps real. Judit Monturiol i Josep Mestres ens expliquen l’última contribució de l’equip de CaixaBank Research a aquesta revolució, el portal d’Economia en temps real (https://realtimeeconomics.caixabankresearch.com).

Una proposta metodològica per mesurar l’impacte de la renda bàsica universal: el disseny del pla pilot de Catalunya

En aquesta entrada, la Júlia de Quintana i el Jaume Vives detallen el disseny metodològic del pla pilot de la Renda Bàsica Universal que ha realitzat Ivàlua. Aquest consta d’un doble experiment – un experiment aleatoritzat controlat i un experiment sintètic – que permetria entendre els efectes individuals, de llar i agregats d’una renda bàsica i quasi-universal.

El pla pilot de la renda bàsica universal a Catalunya: què vol aportar?

Mireia Borrell, Júlia Quintana i Anna Segura escriuen sobre el Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU). Aquest pla ha estat objecte de debat en les últimes setmanes. Durant el 2022, Ivàlua ha assessorat l’Oficina del Pla Pilot per vetllar perquè el pilot permetés avaluar l’impacte de la RBU de manera rigorosa. En aquest apunt i en un de proper s’exposa el disseny resultant perquè, si bé la seva implementació és incerta —almenys en el curt termini— el disseny pot ser d’utilitat per a altres plans pilot.