Elisenda Jové-Llopis i Elisa Trujillo-Baute, davant el fet que l’augment dels preus de l’energia intensifica les condicions de pobresa energètica i accentua les desigualtats; però no ho fa igual sobre tots els territoris ni col·lectius; quantifiquen i caracteritzen la pobresa energètica en perspectiva temporal i territorial per abordar les polítiques per mitigar aquests efectes.
Economia en temps real: el nou portal de CaixaBank Research
Tot i que ja fa uns anys que els economistes han anat incorporant el big data a les seves anàlisis, la pandèmia de la COVID-19 ha representat una veritable revolució de l’economia en temps real. Judit Monturiol i Josep Mestres ens expliquen l’última contribució de l’equip de CaixaBank Research a aquesta revolució, el portal d’Economia en temps real (https://realtimeeconomics.caixabankresearch.com).
Una proposta metodològica per mesurar l’impacte de la renda bàsica universal: el disseny del pla pilot de Catalunya
En aquesta entrada, la Júlia de Quintana i el Jaume Vives detallen el disseny metodològic del pla pilot de la Renda Bàsica Universal que ha realitzat Ivàlua. Aquest consta d’un doble experiment – un experiment aleatoritzat controlat i un experiment sintètic – que permetria entendre els efectes individuals, de llar i agregats d’una renda bàsica i quasi-universal.
El pla pilot de la renda bàsica universal a Catalunya: què vol aportar?
Mireia Borrell, Júlia Quintana i Anna Segura escriuen sobre el Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU). Aquest pla ha estat objecte de debat en les últimes setmanes. Durant el 2022, Ivàlua ha assessorat l’Oficina del Pla Pilot per vetllar perquè el pilot permetés avaluar l’impacte de la RBU de manera rigorosa. En aquest apunt i en un de proper s’exposa el disseny resultant perquè, si bé la seva implementació és incerta —almenys en el curt termini— el disseny pot ser d’utilitat per a altres plans pilot.
Fills, feina i dones
La presència de normes socials que atribueixen a la dona el paper de cuidadora principal dins la llar podria ser la responsable predominant de la persistència de la desigualtat de...
Benestar i Progrés Social a Catalunya, 2008-2020: (III) Educació i Salut
En aquesta entrada, Sara Ayllón i Xavi Ramos analitzen l’evolució dels indicadors de salut i educació utilitzant el panell d’indicadors sobre el Benestar i Progrés Social a Catalunya. Pel que fa en educació, hi han hagut progressos, si bé encara queda molt camí per recórrer i la COVID-19 va impactar més negativament als alumnes d’entorns desavantatjats. Quant a la salut, mentre que la dels adults mostra una tendència positiva, no es pot dir el mateix de la salut infantil, la qual mostra tendències preocupants; sobretot en l’àmbit de salut mental.
Benestar i progrés social a Catalunya, 2008-2020: (II) Evolució de la desigualtat i de la pobresa econòmica
Sara Ayllón i Xavi Ramos ens parlen sobre la desigualtat i la pobresa a Catalunya. Des d’una perspectiva comparada, Catalunya té un nivell de desigualtat de renda similar a la mitjana europea, però molt superior als països nòrdics. El seu anàlisi indica que la desigualtat s’explica en gran mesura per factors que l’individu no controla, com el bagatge socioeconòmic de la família, el lloc de criança i el sexe. La participació al mercat de treball contribueix més que altres variables – tals com l’educació – en explicar la desigualtat. Pel que fa a la redistribució, l’impacte redistributiu de les transferències està molt lligat a la participació al mercat de treball, mentre que la imposició directa té un impacte molt baix. Els autors destaquen la persistència de la pobresa infantil, i suggereixen repensar les polítiques públiques per millorar-ne l’efectivitat.
Les “bombolles” espacials i l’efecte en el capital social
En aquesta entrada, el Toni Rodon, professor de la UPF, analitza si els municipis de Catalunya on la segregació és més elevada tenen actituds polítiques diferents o voten diferent. L’anàlisi confirma que a Catalunya hi ha una relació negativa entre la segregació i el capital social, la qual cosa suggereix que a l’hora d’elaborar polítiques públiques cal focalitzar l’atenció en com es distribueixen els individus per l’espai. La recerca està finançada per la Fundació Catalunya-Europa en el marc de l’Ajut a la Recerca “Llegat Pasqual Maragall”.
La desigualtat d’oportunitats a Espanya: evidència, mecanismes i evolució
La desigualtat d'oportunitats té un paper destacat per entendre l'evolució de la desigualtat d'ingressos a Espanya. En aquest article la Marta Curull (UB) quantifica la importància de la desigualtat d'oportunitats...
Benestar i progrés social a Catalunya, 2008-2020: (I) Motivació i aspectes metodològics
En aquest primer article (de tres), els autors ens expliquen perquè cal tenir en compte el benestar subjectiu de les persones, posant el focus en la teoria de les capacitats d’Amartya Sen, i fan una anàlisi crítica dels indicadors elaborats pel Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat juntament amb l’IDESCAT.