En aquesta entrada, Sara Ayllón i Xavi Ramos analitzen l’evolució dels indicadors de salut i educació utilitzant el panell d’indicadors sobre el Benestar i Progrés Social a Catalunya. Pel que fa en educació, hi han hagut progressos, si bé encara queda molt camí per recórrer i la COVID-19 va impactar més negativament als alumnes d’entorns desavantatjats. Quant a la salut, mentre que la dels adults mostra una tendència positiva, no es pot dir el mateix de la salut infantil, la qual mostra tendències preocupants; sobretot en l’àmbit de salut mental.
Benestar i progrés social a Catalunya, 2008-2020: (II) Evolució de la desigualtat i de la pobresa econòmica
Sara Ayllón i Xavi Ramos ens parlen sobre la desigualtat i la pobresa a Catalunya. Des d’una perspectiva comparada, Catalunya té un nivell de desigualtat de renda similar a la mitjana europea, però molt superior als països nòrdics. El seu anàlisi indica que la desigualtat s’explica en gran mesura per factors que l’individu no controla, com el bagatge socioeconòmic de la família, el lloc de criança i el sexe. La participació al mercat de treball contribueix més que altres variables – tals com l’educació – en explicar la desigualtat. Pel que fa a la redistribució, l’impacte redistributiu de les transferències està molt lligat a la participació al mercat de treball, mentre que la imposició directa té un impacte molt baix. Els autors destaquen la persistència de la pobresa infantil, i suggereixen repensar les polítiques públiques per millorar-ne l’efectivitat.
Les “bombolles” espacials i l’efecte en el capital social
En aquesta entrada, el Toni Rodon, professor de la UPF, analitza si els municipis de Catalunya on la segregació és més elevada tenen actituds polítiques diferents o voten diferent. L’anàlisi confirma que a Catalunya hi ha una relació negativa entre la segregació i el capital social, la qual cosa suggereix que a l’hora d’elaborar polítiques públiques cal focalitzar l’atenció en com es distribueixen els individus per l’espai. La recerca està finançada per la Fundació Catalunya-Europa en el marc de l’Ajut a la Recerca “Llegat Pasqual Maragall”.
La desigualtat d’oportunitats a Espanya: evidència, mecanismes i evolució
La desigualtat d'oportunitats té un paper destacat per entendre l'evolució de la desigualtat d'ingressos a Espanya. En aquest article la Marta Curull (UB) quantifica la importància de la desigualtat d'oportunitats...
Benestar i progrés social a Catalunya, 2008-2020: (I) Motivació i aspectes metodològics
En aquest primer article (de tres), els autors ens expliquen perquè cal tenir en compte el benestar subjectiu de les persones, posant el focus en la teoria de les capacitats d’Amartya Sen, i fan una anàlisi crítica dels indicadors elaborats pel Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat juntament amb l’IDESCAT.
Refugee Integration and the Key Role of Early Access to Labour Markets
The recent invasion of Ukraine has resulted in an enormous flow of refugees towards other European countries. Francesco Fasani argues that offering immediate education opportunities to the kids and labour market prospects to the mothers seem the top priorities in the policy response of hosting countries.
El Pla Pilot, instrument per a avançar en la implantació d’una Renda Bàsica Universal
Un pla pilot és la millor manera d’avaluar el potencial d’implantar una renda bàsica universal a Catalunya? La incondicionalitat, individualitat, universalitat, estabilitat i periodicitat d’una RBU, així com els efectes més enllà dels individus beneficiaris, fan que els autors defensin que és la millor alternativa disponible.
Contractes de zero hores, més o menys que 0?
L’economia de les feinetes (gig economy) està en creixement. Tot i això, la recerca sobre els seus efectes està encara a les beceroles per falta de dades oficials detallades. Avui...
Llengua i mercat laboral a Catalunya
L'entrada d'avui es centra en el retorn econòmic del coneixement de llengües. L'article presenta exemples sobre els beneficis en el món laboral de dominar la llengua catalana, i fa us...