Una proposta metodològica per mesurar l’impacte de la renda bàsica universal: el disseny del pla pilot de Catalunya

En aquesta entrada, la Júlia de Quintana i el Jaume Vives detallen el disseny metodològic del pla pilot de la Renda Bàsica Universal que ha realitzat Ivàlua. Aquest consta d’un doble experiment – un experiment aleatoritzat controlat i un experiment sintètic – que permetria entendre els efectes individuals, de llar i agregats d’una renda bàsica i quasi-universal.

El pla pilot de la renda bàsica universal a Catalunya: què vol aportar?

Mireia Borrell, Júlia Quintana i Anna Segura escriuen sobre el Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU). Aquest pla ha estat objecte de debat en les últimes setmanes. Durant el 2022, Ivàlua ha assessorat l’Oficina del Pla Pilot per vetllar perquè el pilot permetés avaluar l’impacte de la RBU de manera rigorosa. En aquest apunt i en un de proper s’exposa el disseny resultant perquè, si bé la seva implementació és incerta —almenys en el curt termini— el disseny pot ser d’utilitat per a altres plans pilot.

Benestar i Progrés Social a Catalunya, 2008-2020: (III) Educació i Salut

En aquesta entrada, Sara Ayllón i Xavi Ramos analitzen l’evolució dels indicadors de salut i educació utilitzant el panell d’indicadors sobre el Benestar i Progrés Social a Catalunya. Pel que fa en educació, hi han hagut progressos, si bé encara queda molt camí per recórrer i la COVID-19 va impactar més negativament als alumnes d’entorns desavantatjats. Quant a la salut, mentre que la dels adults mostra una tendència positiva, no es pot dir el mateix de la salut infantil, la qual mostra tendències preocupants; sobretot en l’àmbit de salut mental.

Benestar i progrés social a Catalunya, 2008-2020: (II) Evolució de la desigualtat i de la pobresa econòmica

Sara Ayllón i Xavi Ramos ens parlen sobre la desigualtat i la pobresa a Catalunya. Des d’una perspectiva comparada, Catalunya té un nivell de desigualtat de renda similar a la mitjana europea, però molt superior als països nòrdics. El seu anàlisi indica que la desigualtat s’explica en gran mesura per factors que l’individu no controla, com el bagatge socioeconòmic de la família, el lloc de criança i el sexe. La participació al mercat de treball contribueix més que altres variables – tals com l’educació – en explicar la desigualtat. Pel que fa a la redistribució, l’impacte redistributiu de les transferències està molt lligat a la participació al mercat de treball, mentre que la imposició directa té un impacte molt baix. Els autors destaquen la persistència de la pobresa infantil, i suggereixen repensar les polítiques públiques per millorar-ne l’efectivitat.

Benestar i progrés social a Catalunya, 2008-2020: (I) Motivació i aspectes metodològics

En aquest primer article (de tres), els autors ens expliquen perquè cal tenir en compte el benestar subjectiu de les persones, posant el focus en la teoria de les capacitats d’Amartya Sen, i fan una anàlisi crítica dels indicadors elaborats pel Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat juntament amb l’IDESCAT.

El non-take-up de les prestacions socials: com aconseguir que els ajuts arribin a qui els necessita?

Què està passant perquè les prestacions socials no arribin a totes les persones que se’n podrien beneficiar? L’Elena Costas i la Cristina Ferrer ens resumeixen els resultats d’un estudi que analitza els defectes normatius d’una selecció de prestacions socials que s’atorguen a Catalunya.