Sobre la relació entre educació i sobrepès: què causa què?

Luis Díaz-Serrano i Alexandrina Stoyanova examinen la relació causal entre educació i sobrepès. Són els individus amb més estudis els que entenen millor els efectes adversos del sobrepès i l’obesitat i per tant tendeixen a adoptar uns hàbits de vida més saludables? O, al contrari, són els individus amb un pes normal els que tenen una probabilitat més alta d’assolir un nivell educatiu més alt? 

Lectures 208
Temps de lectura8 minuts

Són els individus amb més estudis els que entenen millor els efectes adversos del sobrepès i l’obesitat i per tant tendeixen a adoptar uns hàbits de vida més saludables? O, al contrari, són els individus amb un pes normal els que tenen una probabilitat més alta d’assolir un nivell educatiu més alt? 

L’anàlisi que fem en un article recent (Diaz-Serrano i Stoyanova, 2023) pretén aprofundir en el coneixement sobre la veritable associació entre el sobrepès i l’obesitat i el nivell educatiu de la població. Per respondre a aquesta pregunta, analitzem la relació entre el sobrepès i les aspiracions d’assoliment d’estudis universitaris entre la població adolescent a Catalunya. Més concretament, investiguem si els estudiants amb sobrepès que cursen l’últim any de l’educació secundària obligatòria (amb 16 anys) tenen expectatives més baixes d’obtenir un títol universitari i tenen una probabilitat més baixa de triar cursar batxillerat, que és la via més directa d’accés als estudis universitaris en el futur. Una associació negativa entre el pes no saludable i les aspiracions educatives confirmaria la hipòtesi de causalitat inversa entre educació i sobrepès. Fins ara s’ha assumit que, ceteris paribus, la gent amb un nivell educatiu més alt és menys propensa a patir de sobrepès, mentre que la hipòtesi de causalitat inversa el que diu és que els estudiants amb sobrepès o obesitat poden ser menys eficients a l’hora d’adquirir capital humà (Grossman, 2000) i, per tant, acabar amb nivells d’estudis més baixos (von Hippel et al., 2014; Benson et al., 2018; Hagman et al., 2017). Aquest resultat aniria en concordança amb el fet que en comparació amb els joves de pes normal, els joves amb sobrepès o obesitat poden presentar un rendiment cognitiu i acadèmic més baix (Datar et al, 2006; Averett et al, 2010; Black et al., 2015), faltar més dies a l’escola, repetir el curs, tenir una probabilitat més alta d’abandonar els estudis (Falkner et al, 2001) o rebre avaluacions del professorat més negatives (MacCann i Roberts, 2013). A més, els estudiants amb sobrepès o obesitat tendeixen a subestimar la seva competència acadèmica (Falkner et al, 2001) i estan més insatisfets amb el seu rendiment escolar (Ball el al, 2004). Tot això pot afectar negativament les expectatives educatives dels joves amb sobrepès o obesitat i, com a conseqüència, aquests acabin amb un nivell d’estudis més baix a l’edat adulta. El vincle entre expectatives educatives i sobrepès o obesitat té implicacions molt importants, ja que s’ha demostrat que les aspiracions i les expectatives influeixen tant en la matriculació com en la persistència per obtenir un títol universitari i en el futur èxit en el mercat laboral (Averett et al. 2010).

Les dades que utilitzem provenen d’una enquesta realitzada els mesos d’abril i maig de 2016 en escoles d’educació secundària de Catalunya i dissenyada per estudiar els determinants del rendiment acadèmic, així com les expectatives acadèmiques i laborals dels estudiants escolaritzats a l’últim curs d’ESO, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà (CFGM). Per analitzar la relació entre el pes, mesurat amb l’índex de massa corporal (IMC), i les aspiracions i eleccions educatives del joves catalans, definim dues variables binàries basades en les respostes a les preguntes següents: “Quin és el nivell d’estudis més alt que esperes assolir?” i “Què penses fer el curs vinent?”. Més de la meitat dels nois adolescents (52,6 %) i gairebé dos terços de les noies (66,5 %) de la nostra mostra esperen graduar-se de la universitat.

A la segona pregunta els estudiants poden respondre (i) cursar batxillerat (61,3 % dels joves a la nostra mostra), (ii) fer un CFGM (31,0 %), (iii) no continuar amb els estudis (1,0 %) o (iv) no ho sé (6,7 %). Ens interessen els estudiants que triïn matricular-se al batxillerat, ja que és el camí més habitual per als que tenen la intenció de cursar després un grau universitari. A la nostra mostra final, el 86 % dels estudiants que van respondre que esperaven obtenir un títol universitari van dir també que volien matricular-se a batxillerat el curs següent. No tots els estudiants que cursen un batxillerat finalment acaben a la universitat. Quasi un de cada quatre estudiants que finalitzen els estudis de batxillerat decideix no continuar amb els estudis; la proporció és més alta entre els nois (28,9 %) que entre les noies (19,3 %).

Per determinar l’efecte de l’IMC sobre les aspiracions i eleccions educatives especifiquem un model de probabilitat lineal que relaciona les dues variables. Controlem per un ampli conjunt de factors que podrien influir en la decisió de cursar una carrera universitària, com, per exemple, les habilitats cognitives i no cognitives i alguns trets de personalitat dels estudiants, i variables contextuals com ara l’educació i la situació laboral dels pares, i la seva implicació en els estudis dels fills, nombre de germans, o si tenen germans que han abandonat els estudis de forma prematura.

Tanmateix, hem de tenir en compte que és possible que hi hagi factors individuals que no observem i que poden afectar tant l’IMC com les eleccions i aspiracions educatives. La falta de consideració d’aquesta heterogeneïtat individual no observada en el model pot causar que l’efecte de la nostra variable d’interès (IMC) sobre les aspiracions i eleccions educatives s’estimi amb biaix. Per adreçar aquest problema, en el nostre treball fem servir el mètode d’estimació per variables instrumentals (els detalls més tècnics i metodològics de l’anàlisi empírica es poden consultar a Diaz-Serrano i Stoyanova, 2023). 

Què revelen les dades sobre l’efecte causal de l’IMC en les aspiracions i eleccions educatives? El pes no saludable té un impacte molt important en les expectatives d’obtenir un títol universitari i les intencions de cursar batxillerat per poder accedir als estudis superiors per a les noies, però no influeix significativament en les decisions i aspiracions dels nois. Estimem que per a una noia passar d’un pes saludable a tenir sobrepès redueix les seves expectatives d’acabar els estudis superiors en 19 punts percentuals i les probabilitats de matricular-se a batxillerat en 21 punts percentuals. Aquest resultat confirma la hipòtesi de causalitat inversa, és a dir, sense negar que tal com s’ha cregut tradicionalment la gent amb més estudis tenen un estil de vida més saludable, els nostres resultats confirmen que una part de la població que pateix de sobrepès no és perquè tinguin un nivell educatiu més baix, sinó que el sobreprès ha provocat que no assoleixin un nivell educatiu més alt. Les implicacions d’aquest resultat són importants. Prevenir el sobrepès en edats primerenques no només tindrà un impacte positiu sobre la salut, sinó que també contribuirà que una part de la població assoleixi un nivell educatiu més alt, i per tant, una millor qualitat de vida.

Els efectes d’alguns dels altres factors considerats en el nostre treball són també interessants. Les habilitats cognitives són més determinants per a les aspiracions i eleccions educatives de les noies que dels nois, mentre que les no cognitives, relacionades per exemple amb l’esforç, afecten les expectatives educatives tant dels nois com de les noies.

L’educació de la mare, i no la del pare, influeix significativament sobre les aspiracions i eleccions educatives dels fills, més que no pas sobre les de les filles. A major implicació dels pares, mesurada com ajudar a fer els deures, menors són les expectatives acadèmiques dels nois adolescents. Necessitar i rebre més ajut amb els deures en aquestes etapes de l’educació pot indicar l’existència de certes dificultats d’aprenentatge que redueixen les probabilitats d’aspirar a estudis més avançats. La pressió dels pares sembla que afecta més les noies que els nois en les seves eleccions acadèmiques. Això suggereix que les dinàmiques familiars poden tenir un efecte diferencial en les aspiracions educatives segons el gènere. Finalment, tenir germans que han abandonat prematurament els estudis també té un impacte negatiu en les expectatives educatives dels estudiants, cosa que mostra la important influència dels entorns familiars i les experiències dels germans en les aspiracions educatives dels estudiants.

Creiem que cal investigar més per determinar els mecanismes que fan que el sobrepès i l’obesitat afectin negativament tant el rendiment acadèmic com les aspiracions educatives de les noies adolescents, però no pas les dels nois. Com hem vist, hi ha molts factors que poden limitar les expectatives educatives dels adolescents amb un pes no saludable. Una possibilitat és que les noies adolescents siguin més conscients de les percepcions socials negatives del sobrepès o l’obesitat (von Hippel et al, 2014). A més, les noies tenen més probabilitats d’experimentar sentiments de solitud, enfrontar-se a pressions dels companys i assetjament escolar, desenvolupar una imatge corporal negativa i una baixa autoestima i ser més pessimistes sobre el seu futur. Aquests factors poden contribuir a augmentar l’angoixa emocional i la desconnexió amb les activitats acadèmiques entre les noies amb un pes no saludable, i reduir les seves aspiracions de cursar nivells educatius superiors. Un tret interessant de les nostres dades és que recollim prou variables de tipus psicològic com per poder analitzar aquesta disparitat entre nois i noies. Per exemple, anàlisis addicionals revelen que l’impacte del sobrepès sobre la felicitat, la satisfacció amb la vida i la satisfacció amb l’aspecte físic és significativament més fort per a les noies que per als nois. Paral·lelament, observem també que els adolescents poc satisfets en aquests àmbits tenen pitjor rendiment escolar i expectatives acadèmiques més pobres.

About Post Author

Luis Diaz-Serrano i Alexandrina Stoyanova 

LUIS DÍAZ-SERRANO és professor catedràtic d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili, i investigador al Centre de Recerca en Economia i Sostenibilitat (ECO-SOS). Els seus principals interessos de recerca són, entre d’altres, l’economia del benestar i el comportament, i l’economia de l’educació i laboral. ALEXANDRINA STOYANOVA és professora agregada d’economia de la Universitat de Barcelona, i investigadora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS) i del Barcelona Economic Analysis Team (BEAT). El seu principal interès de recerca és l’economia de la salut.
Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris