Anàlisi del benestar subjectiu a Catalunya

Avui, a l’entrada 250 del blog, Ada Ferrer i Carbonell analitza el nou Indicador de benestar subjectiu de la Generalitat de Catalunya. El benestar és una prioritat central de les persones i per tant hauria de ser un dels objectius principals de qualsevol govern. Al llarg de les últimes dècades, les mesures de benestar percebut han guanyat importància arreu i s’han convertit en un indicador utilitzat per molts organismes internacionals i governs per fer un seguiment de l’evolució del benestar dels ciutadans en diversos països.

Hauríem de deixar de canviar l’hora?

Joan Costa-i-Font ens explica que el canvi d’hora té efectes negatius sobre la salut i el benestar i avui ni tan sols comporta un estalvi energètic, que era la raó per la que es va establir. De fet, ens costa l’equivalent d’una pèrdua de renda de 754 € per persona/any. Malgrat que el Parlament Europeu va votat eliminar-lo el 2019, encara està en vigor per falta de consens sobre quin horari (estiu o hivern) adoptar.

Benestar i Progrés Social a Catalunya, 2008-2020: (III) Educació i Salut

En aquesta entrada, Sara Ayllón i Xavi Ramos analitzen l’evolució dels indicadors de salut i educació utilitzant el panell d’indicadors sobre el Benestar i Progrés Social a Catalunya. Pel que fa en educació, hi han hagut progressos, si bé encara queda molt camí per recórrer i la COVID-19 va impactar més negativament als alumnes d’entorns desavantatjats. Quant a la salut, mentre que la dels adults mostra una tendència positiva, no es pot dir el mateix de la salut infantil, la qual mostra tendències preocupants; sobretot en l’àmbit de salut mental.

Benestar i progrés social a Catalunya, 2008-2020: (II) Evolució de la desigualtat i de la pobresa econòmica

Sara Ayllón i Xavi Ramos ens parlen sobre la desigualtat i la pobresa a Catalunya. Des d’una perspectiva comparada, Catalunya té un nivell de desigualtat de renda similar a la mitjana europea, però molt superior als països nòrdics. El seu anàlisi indica que la desigualtat s’explica en gran mesura per factors que l’individu no controla, com el bagatge socioeconòmic de la família, el lloc de criança i el sexe. La participació al mercat de treball contribueix més que altres variables – tals com l’educació – en explicar la desigualtat. Pel que fa a la redistribució, l’impacte redistributiu de les transferències està molt lligat a la participació al mercat de treball, mentre que la imposició directa té un impacte molt baix. Els autors destaquen la persistència de la pobresa infantil, i suggereixen repensar les polítiques públiques per millorar-ne l’efectivitat.

Benestar i progrés social a Catalunya, 2008-2020: (I) Motivació i aspectes metodològics

En aquest primer article (de tres), els autors ens expliquen perquè cal tenir en compte el benestar subjectiu de les persones, posant el focus en la teoria de les capacitats d’Amartya Sen, i fan una anàlisi crítica dels indicadors elaborats pel Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat juntament amb l’IDESCAT.

La pèrdua de benestar, l’ocupació i la negociació salarial centralitzada

El benestar de la població depèn de l’evolució del poder adquisitiu dels salaris. En el cas català els salaris han augmentat menys que els preus i s’ha perdut poder adquisitiu durant les últimes dècades. Una negociació salarial descentralitzada i un salari mínim que atengués als diferencials de nivell de preus entre comunitats autònomes corregiria les diferències de poder adquisitiu, i a més augmentaria les taxes d’ocupació dels territoris amb menys productivitat.