La Jenifer Ruiz-Valenzuela ens fa 5cèntims sobre els resultats d’un experiment de control aleatori en què s’avalua l’impacte d’un Programa de Ciutadania Activa dirigit a adolescents d’entre 13 i 14 anys. Els resultats mostren que és possible fomentar l’altruisme, la tolerància i el respecte a les normes col·lectives entre els adolescents tot ajudant els seus professors a aplicar una pedagogia basada en l’empoderament de l’alumne i el disseny i la realització de projectes concrets, orientats a l’educació per a la ciutadania
Transferències monetàries en néixer i resultats educatius: una inversió amb retorn?
En Sergi Sánchez-Coll ens fa cinc cèntims sobre l’impacte del famós ‘cheque bebé’, vigent entre 2007 i 2010, en els resultats educatius dels nens una dècada després. Els resultats de l’estudi no mostren que el subsidi tingués efectes significatius en el rendiment dels estudiants en cap de les matèries examinades, tampoc separant entre nens i nenes.
Enganyar o no enganyar: aquesta és la qüestió (de l’examen)
Flip Klijn escriu sobre el comportament trampós dels estudiants en els exàmens on-line, tal com es varen organitzar durant el primer any de la pandèmia de la Covid-19, quan no es podien fer presencialment a causa dels confinaments. No sembla que existeixin mesures tecnològiques senzilles per evitar en gran mesura les trampes durant els exàmens en línia, almenys no sense plantejar preocupacions sobre violacions potencials de les lleis de privacitat. A més, sorgeix una dificultat addicional quan centenars d’estudiants han de ser supervisats simultàniament. Per tant, no ens hauria de sorprendre que sense cap mesura alguns estudiants facin un càlcul de risc-benefici i decideixin fer trampes aprofitant les vulnerabilitats dels exàmens en línia. L’autor presenta els resultats d’un experiment de camp aleatori que té com a objectiu quantificar el dany del frau potencialment causat per l’absència de supervisió en els exàmens en línia en què només es requereix que els estudiants subscriguin el codi ètic de la universitat. Més concretament, analitzen les dades d’un examen final a la Universitat Pompeu Fabra a la primavera de 2020. Els resultats indiquen una proporció d’estudiants que fan trampes.
Benestar i Progrés Social a Catalunya, 2008-2020: (III) Educació i Salut
En aquesta entrada, Sara Ayllón i Xavi Ramos analitzen l’evolució dels indicadors de salut i educació utilitzant el panell d’indicadors sobre el Benestar i Progrés Social a Catalunya. Pel que fa en educació, hi han hagut progressos, si bé encara queda molt camí per recórrer i la COVID-19 va impactar més negativament als alumnes d’entorns desavantatjats. Quant a la salut, mentre que la dels adults mostra una tendència positiva, no es pot dir el mateix de la salut infantil, la qual mostra tendències preocupants; sobretot en l’àmbit de salut mental.
La desigualtat d’oportunitats a Espanya: evidència, mecanismes i evolució
La desigualtat d'oportunitats té un paper destacat per entendre l'evolució de la desigualtat d'ingressos a Espanya. En aquest article la Marta Curull (UB) quantifica la importància de la desigualtat d'oportunitats...
Joves que no treballen ni estudien: convergència i determinants
Els autors de l’entrada d’avui ens expliquen que Catalunya té una taxa de NEET (joves que no treballen ni estudien) més alta que la mitjana europea. Recomanen fer més esforços per evitar l’abandonament escolar dels joves i ajudar-los a tornar a l’educació. Una transició eficient de l’escola a la feina és un factor clau per reduir el problema del joves NEET.
Immigració i escola: una reflexió sobre l’enllaç de registres administratius i estadístiques de població
Les dades provinents de registres administratius, pràctica creixent i que hauria de créixer encara més, ens permet abordar preguntes que fins ara no es podien respondre, o no es podien respondre amb el detall necessari. Aquesta entrada n’és un exemple. Els autors poden analitzar el rendiment educatiu de la població en edat escolar immigrant, descomposant-la entre aquells que són nouvinguts i els descendents d’immigrants. Poder fer-ho és important per mesurar desigualtats i dissenyar polítiques adequades com a resposta.
Si hi ha centres fallits, no hi ha elecció que valgui
A Catalunya ja fa molts anys que es permet escollir escola, tot i que la Caterina Casalmiglia ens explica que dir-ne escollir és agosarat. Sovint, el que domina en l’elecció és que hi ha opcions que cal evitar com sigui. L’entrada ens explica el sistema que s’utilitza a Catalunya (acceptació immediata) i com s’hauria de reformar per tal d’evitar que el component estratègic faciliti la segregació de l’alumnat.