Sobre la relació entre educació i sobrepès: què causa què?

Luis Díaz-Serrano i Alexandrina Stoyanova examinen la relació causal entre educació i sobrepès. Són els individus amb més estudis els que entenen millor els efectes adversos del sobrepès i l’obesitat i per tant tendeixen a adoptar uns hàbits de vida més saludables? O, al contrari, són els individus amb un pes normal els que tenen una probabilitat més alta d’assolir un nivell educatiu més alt? 

Imitant als amics: els companys de classe influeixen en el consum d’alcohol i de tabac?

Si un adolescent observa que altres adolescents al seu voltant consumeixen alcohol o tabac, fins a quin punt també en consumirà? Aquesta pregunta, referida a la influència del grup d’iguals (peer group, en anglès) sobre la decisió de consum individual, és la que ens responen avui la Cristina López-Mayán i la Catia Nicodemo.

Educació de les dones i impacte en la fertilitat i la salut infantil durant un procés d’igualtat de gènere: evidència d’una reforma laboral infantil a Espanya

En aquesta entrada la Cristina Bellés-Obrero ens parla sobre l’impacte de l’educació de les dones en un context d’augment de la igualtat de gènere i de més oportunitats econòmiques per a les dones a Espanya.

Com millorar les competències de ciutadania entre els joves? Un experiment en escoles desenvolupat en tres països

La Jenifer Ruiz-Valenzuela ens fa 5cèntims sobre els resultats d’un experiment de control aleatori en què s’avalua l’impacte d’un Programa de Ciutadania Activa dirigit a adolescents d’entre 13 i 14 anys. Els resultats mostren que és possible fomentar l’altruisme, la tolerància i el respecte a les normes col·lectives entre els adolescents tot ajudant els seus professors a aplicar una pedagogia basada en l’empoderament de l’alumne i el disseny i la realització de projectes concrets, orientats a l’educació per a la ciutadania

Transferències monetàries en néixer i resultats educatius: una inversió amb retorn?

En Sergi Sánchez-Coll ens fa cinc cèntims sobre l’impacte del famós ‘cheque bebé’, vigent entre 2007 i 2010, en els resultats educatius dels nens una dècada després. Els resultats de l’estudi no mostren que el subsidi tingués efectes significatius en el rendiment dels estudiants en cap de les matèries examinades, tampoc separant entre nens i nenes.

Enganyar o no enganyar: aquesta és la qüestió (de l’examen)

Flip Klijn escriu sobre el comportament trampós dels estudiants en els exàmens on-line, tal com es varen organitzar durant el primer any de la pandèmia de la Covid-19, quan no es podien fer presencialment a causa dels confinaments. No sembla que existeixin mesures tecnològiques senzilles per evitar en gran mesura les trampes durant els exàmens en línia, almenys no sense plantejar preocupacions sobre violacions potencials de les lleis de privacitat. A més, sorgeix una dificultat addicional quan centenars d’estudiants han de ser supervisats simultàniament. Per tant, no ens hauria de sorprendre que sense cap mesura alguns estudiants facin un càlcul de risc-benefici i decideixin fer trampes aprofitant les vulnerabilitats dels exàmens en línia. L’autor presenta els resultats d’un experiment de camp aleatori que té com a objectiu quantificar el dany del frau potencialment causat per l’absència de supervisió en els exàmens en línia en què només es requereix que els estudiants subscriguin el codi ètic de la universitat. Més concretament, analitzen les dades d’un examen final a la Universitat Pompeu Fabra a la primavera de 2020. Els resultats indiquen una proporció d’estudiants que fan trampes.

Benestar i Progrés Social a Catalunya, 2008-2020: (III) Educació i Salut

En aquesta entrada, Sara Ayllón i Xavi Ramos analitzen l’evolució dels indicadors de salut i educació utilitzant el panell d’indicadors sobre el Benestar i Progrés Social a Catalunya. Pel que fa en educació, hi han hagut progressos, si bé encara queda molt camí per recórrer i la COVID-19 va impactar més negativament als alumnes d’entorns desavantatjats. Quant a la salut, mentre que la dels adults mostra una tendència positiva, no es pot dir el mateix de la salut infantil, la qual mostra tendències preocupants; sobretot en l’àmbit de salut mental.