Enganyar o no enganyar: aquesta és la qüestió (de l’examen)

Flip Klijn escriu sobre el comportament trampós dels estudiants en els exàmens on-line, tal com es varen organitzar durant el primer any de la pandèmia de la Covid-19, quan no es podien fer presencialment a causa dels confinaments. No sembla que existeixin mesures tecnològiques senzilles per evitar en gran mesura les trampes durant els exàmens en línia, almenys no sense plantejar preocupacions sobre violacions potencials de les lleis de privacitat. A més, sorgeix una dificultat addicional quan centenars d’estudiants han de ser supervisats simultàniament. Per tant, no ens hauria de sorprendre que sense cap mesura alguns estudiants facin un càlcul de risc-benefici i decideixin fer trampes aprofitant les vulnerabilitats dels exàmens en línia. L’autor presenta els resultats d’un experiment de camp aleatori que té com a objectiu quantificar el dany del frau potencialment causat per l’absència de supervisió en els exàmens en línia en què només es requereix que els estudiants subscriguin el codi ètic de la universitat. Més concretament, analitzen les dades d’un examen final a la Universitat Pompeu Fabra a la primavera de 2020. Els resultats indiquen una proporció d’estudiants que fan trampes.

Benestar i Progrés Social a Catalunya, 2008-2020: (III) Educació i Salut

En aquesta entrada, Sara Ayllón i Xavi Ramos analitzen l’evolució dels indicadors de salut i educació utilitzant el panell d’indicadors sobre el Benestar i Progrés Social a Catalunya. Pel que fa en educació, hi han hagut progressos, si bé encara queda molt camí per recórrer i la COVID-19 va impactar més negativament als alumnes d’entorns desavantatjats. Quant a la salut, mentre que la dels adults mostra una tendència positiva, no es pot dir el mateix de la salut infantil, la qual mostra tendències preocupants; sobretot en l’àmbit de salut mental.

Joves que no treballen ni estudien: convergència i determinants

Els autors de l’entrada d’avui ens expliquen que Catalunya té una taxa de NEET (joves que no treballen ni estudien) més alta que la mitjana europea. Recomanen fer més esforços per evitar l’abandonament escolar dels joves i ajudar-los a tornar a l’educació. Una transició eficient de l’escola a la feina és un factor clau per reduir el problema del joves NEET.

Immigració i escola: una reflexió sobre l’enllaç de registres administratius i estadístiques de població

Les dades provinents de registres administratius, pràctica creixent i que hauria de créixer encara més, ens permet abordar preguntes que fins ara no es podien respondre, o no es podien respondre amb el detall necessari. Aquesta entrada n’és un exemple. Els autors poden analitzar el rendiment educatiu de la població en edat escolar immigrant, descomposant-la entre aquells que són nouvinguts i els descendents d’immigrants. Poder fer-ho és important per mesurar desigualtats i dissenyar polítiques adequades com a resposta.

Si hi ha centres fallits, no hi ha elecció que valgui

A Catalunya ja fa molts anys que es permet escollir escola, tot i que la Caterina Casalmiglia ens explica que dir-ne escollir és agosarat. Sovint, el que domina en l’elecció és que hi ha opcions que cal evitar com sigui. L’entrada ens explica el sistema que s’utilitza a Catalunya (acceptació immediata) i com s’hauria de reformar per tal d’evitar que el component estratègic faciliti la segregació de l’alumnat.

Compensar (de veritat) les desigualtats dels centres educatius: una proposta de finançament per fórmula d’equitat

En aquesta entrada els autors proposen un nou finançament pels centres educatius a Catalunya que resolgui les desigualtats existents i incrementi l’equitat. Aquesta nova fórmula – anomenada la fórmula de l’equitat – s’alinea amb els models de finançament dels països de l’OCDE, és viable i facilita passar del debat generalista a la discussió específica de termes i condicions.