Jordi Jofre-Monseny, Rodrigo Martínez-Mazza i Mariona Segú ens fan cinc cèntims sobre els efectes que va tenir sobre els preus de lloguer la invalidada llei catalana que es va aplicar des de la tardor de 2020 fins al març de 2022. Comparant municipis regulats i no regulats en zones de lloguer “tenses”, els autors mostren com la regulació catalana va disminuir el preu dels lloguers sense reduir sensiblement la mida del mercat de lloguer.
Evidències científiques sobre l’impacte de la Llei 11/2020 de regulació dels lloguers
Durant un any i mig aproximadament hi ha hagut una llei de control de lloguers vigent a Catalunya, la Llei 11/2020. La llei va entrar en vigor el 18 de...
Les hipoteques nominals i l’efecte inclinació
Xavier Barrull i Antoni Dorsé destaquen que l’ús d’hipoteques nominals és molt habitual a Catalunya, i que quan la inflació augmenta, aquest sistema fa que les hipoteques pateixin augments excessius i/o es redueixi el finançament, i que això redueixi la demanda d’immobles i la capacitat de compra, i augmenti la morositat.
Avaluació de Lloguem!: un projecte innovador en el mercat de l’habitatge català
Helena Hernández Catalina Llaneza Josep Maria Raya Lloguem! és un projecte liderat per l’Ajuntament de Mataró i cofinançat pel programa Urban Innovatiove Actions de la Unió Europea amb l’objectiu de...
Mesurar l’impacte social i mediambiental de la renovació del parc d’edificis
d’habitatges urbans. Utopia o realitat?
A la UE els habitatges consumeixen el 40% de tota l’energia i generen el 36% de totes les emissions comunitàries de diòxid de carboni.
A Espanya hi ha un parc d’uns 24 milions d’habitatges, el 83% dels quals té més de 40 anys i el 50% han estat construïts abans del 1980. A Catalunya la situació no és gaire millor: el 60% del total d’edificis d’habitatges es varen construir abans del 1979.
En aquest article s’dentifiquen diverses metodologies que poden utilitzar-se per calcular l’impacte social i mediambiental de la rehabilitació d’edificis,
Determinants de l’evasió fiscal en la compravenda d’habitatge
L’evasió fiscal no és només un tema de grans fortunes. Un 37,59% de les transaccions immobiliàries a Catalunya entre 2005 i 2011 es pagaven, en part, amb diner no declarat fiscalment, essent la mitjana de la proporció del diner no declarat sobre el valor total del pis d’un 5,27%. En aquesta entrada del 5centims.cat, tractem de mesurar l’evasió fiscal a partir del comportament estratègic dels compradors d’habitatge en relació amb aquesta mena de frau. Aquest estudi genera dues implicacions de política econòmica importants. Primer, les autoritats tributàries haurien d’enfocar els seus esforços a prevenir l’evasió auditant transaccions que mostrin taxacions baixes. I segon, el sentiment de culpa i la pèrdua de reputació d’un defraudador disminueixen quan la corrupció és generalitzada.
Sobre els pisos buits
La millora de l’accés a l’habitatge s’ha convertit els últims anys en un dels principals reptes de les grans ciutats, on les condicions d’accés a un habitatge digne han empitjorat....
EXPERIÈNCIES PER FER EFECTIU EL DRET A L’HABITATGE
El maig de 2021, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) va aprovar un ampli informe sobre el dret a l’habitatge. L’informe pretén fer una aproximació als...
La regulació dels lloguers: què ens diu l’evidència científica?
El 18 de setembre de 2020 va entrar en vigor la llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge, que té l'objectiu de...