Giacomo Ponzetto escriu sobre els efectes del turisme de masses a Barcelona des del punt de vista de l’aproximació al problema del cost social de Ronald Coase. Amb milers de comerços i de veïns, falta el mercat coasià dels drets i obligacions que garantiria l’eficiència en el sentit rigorós del primer teorema del benestar. Per a Ponzetto, l’equilibri entre les raons dels beneficiats i dels perjudicats pel turisme no pot deixar de ser una decisió política. Tot i això, l’anàlisi econòmica indica que és menys apropiat limitar el turisme en general, i més adient intervenir sobre els fenòmens específics, com ara l’incivisme, que més directament molesten els veïns.
Guillem López-Casasnovas analitza com millorar la gestió de Menorca, Reserva de la Biosfera. S’ha d’intervenir per reconduir la situació en diversos aspectes, bé per la via de la millora de la regulació o a través de nous programes d’actuació amb alternatives correctores, incentivant i desincentivant projectes, i garantint-ne el finançament. No dóna suport a més impostos per a més despesa indiscriminada i, com a principal element, proposa la creació d’una agència amb autoritat per gestionar específicament la Reserva de la Biosfera.
El turisme massiu, com el que per exemple rep el centre històric de Barcelona, és una exemple paradigmàtic de fracàs de la mà invisible. La raó són les externalitat negatives, costos no tinguts en compte pels que ofereixen o compren serveis turístic. El resultat és un excés de turisme respecte el que seria socialment òptim i una dinàmica perversa. Per revertir la situació caldria una intervenció pública ferma i decidida que hi posés fre, limitant efectivament el volum de turistes que visiten una ciutat concreta a una xifra on els perjudicis per externalitats negatives fossin assumibles.
La contribució de l’especialització turística al creixement econòmic d’un territori és innegable, especialment en zones perifèriques o rurals. Però genera més renda una especialització turística o una d’industrial? Utilitzant dades agregades de renda i d’especialització turística, presentem una evidència descriptiva (en termes de correlacions) sobre si els municipis catalans més turístics tenen una renda més alta o més baixa que els no turístics.
