Taxació ambiental per petjada de carboni: una proposta

Cada país comptabilitza les seves emissions directes de gasos amb efecte d’hivernacle, però la petjada de carboni ha de considerar tot el cicle de vida d’un producte, i els consumidors haurien de fer-se responsables de l’impacte que generen. Així, seria lògic que els costos relacionats amb el canvi climàtic s’afegissin als de producció per tal de condicionar la competitivitat dels productes i generar incentius. En aquest context, l’article exemplifica com un producte consumit a Catalunya, amb matèries primeres importades, no està incloent tota la petjada de CO2.

El difícil camí de la transició energètica

El problema del canvi climàtic, juntament amb el de l’esgotament de les matèries primeres no es podrà resoldre només amb la tecnologia. L’objectiu és la reducció de materials i no pas el creixement de l’economia com passa ara. Si el problema s’enfoca així, hi ha moltes possibilitats que el camí es pugui fer, introduint noves tecnologies energètiques disruptores. La clau per fer-ho és la taxa de carboni, que porti l’economia a dirigir els seus objectius cap a disminuir l’ús de matèries primeres i a impulsar l’eficiència, el coneixement, la digitalització, la cultura i el lleure de radi curt.

Reptes socials i econòmics de la gestió de la natura a Catalunya

La conservació de la natura no es pot presentar aïllada d’altres reptes socials i econòmics. Per això a 5centims.cat ens volem fer ressò del projecte Natura: ús o abús, que fa un balanç de la política de gestió ambiental dels darrers anys a Catalunya i també presenta propostes que, recolzades en sòlids arguments tècnics i científics, contribueixen a definir l’agenda ambiental d’aquest país.