La cortina de fum de la Zona de Baixes Emissions

Arran de la sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la Zona de Baixes Emissions (ZBE), l’autor repassa l’impacte que han tingut diverses mesures en la reducció d’emissions, tals com l’urbanisme tàctic, les superilles, i la mateixa ZBE. Suggereix que moltes d’elles son una cortina de fum, i que si bé la ZBE sembla tenir efectes positius sobre l’aire de les nostres ciutats, la “mesura” estrella ha estat realment aquella que s’ha aplicat de forma involuntària: la reducció de demanda via crisi econòmica o sanitària. L’autor conclou que el que això demostra és que si es vol abordar de debò el problema de la contaminació cal trencar la relació amb polítiques estructurals i deixar enrera pedaços i cortines de fum.

Fer-se adults amb l’hidrogen

La crema de combustibles fòssils com a forma principal de subministrament d’energia no és sostenible, ni tan sols en el curt termini, perquè es basa en un recurs finit i té un impacte clar i devastador en el medi ambient i en la salut de les persones. D’altra banda, fomentar un sistema energètic basat en recursos renovables és una aposta arriscada si abans no es resolen dos grans problemes com són l’emmagatzematge d’electricitat i l’electrificació de sectors amb gran consum energètic. Són dos reptes majúsculs que a dia d’avui no tenen ni una solució clara ni una solució única. Potser la conversió d’electricitat renovable en un combustible sintètic emmagatzemable i transportable, com podria ser l’hidrogen generat per l’electròlisi de l’aigua, és l’única solució integral al problema actual de l’energia. Catalunya (i Espanya) tenen condicions per ser protagonistes de la revolució de l’hidrogen si esdevenen líders del desenvolupament de les tecnologies de producció, transport i ús d’aquest combustible renovable.

Transició energètica i indústria

Davant el canvi climàtic i el progressiu esgotament dels combustibles fòssils, cal una transició energètica cap a les renovables i sense emissions. La indústria té un paper molt important en aquesta transició pel seu pes en el consum energètic i en les emissions de GEH. Existeixen compromisos internacionals i domèstics davant aquests reptes i Catalunya té tasques pendents davant els escenaris de futur.

Política climàtica eficaç a Espanya, Catalunya i Barcelona

En aquest article, basat en una conferència a la Societat Catalana d’Economia, discuteixo la política climàtica ideal i, en aquest context, avaluo les polítiques climàtiques a tres nivells de govern a Espanya. Les polítiques actuals mostren poca consideració per l’eficàcia i la cobertura sistèmica. Els responsables polítics farien bé de confiar més en l’assessorament d’experts acadèmics sobre instruments reguladors i preus.

Estudi del comportament del consumidor: Clau per a l’avaluació de nous sistemes de reciclatge

L’elecció dels mecanismes per a la recollida de residus municipals i les polítiques associades a la seva gestió en determinen l’eficiència ambiental, econòmica i social. En el marc del debat sobre l’adopció d’un sistema de dipòsit, devolució i retorn, l’autora presenta evidència sobre la necessitat de ser cauts a l’hora d’avaluar polítiques públiques que depenen de l’actitud ciutadana.

Peatges: Diagnosis i proposta per una política pública de gestió de les autopistes

En aquesta entrada l’autor ens fa una diagnosis de i proposta per la gestió de les autopistes a Catalunya. La solució, segons ell, passa per adoptar la directiva europea de l’eurovinyeta i crear un sistema on l’usuari pagui per distància recorreguda. De manera temporal i com a pas previ fins que es pugui implementar la vinyeta, suggereix l’adopció d’una vinyeta de tarifa plana.

Taxació ambiental per petjada de carboni: una proposta

Cada país comptabilitza les seves emissions directes de gasos amb efecte d’hivernacle, però la petjada de carboni ha de considerar tot el cicle de vida d’un producte, i els consumidors haurien de fer-se responsables de l’impacte que generen. Així, seria lògic que els costos relacionats amb el canvi climàtic s’afegissin als de producció per tal de condicionar la competitivitat dels productes i generar incentius. En aquest context, l’article exemplifica com un producte consumit a Catalunya, amb matèries primeres importades, no està incloent tota la petjada de CO2.

El difícil camí de la transició energètica

El problema del canvi climàtic, juntament amb el de l’esgotament de les matèries primeres no es podrà resoldre només amb la tecnologia. L’objectiu és la reducció de materials i no pas el creixement de l’economia com passa ara. Si el problema s’enfoca així, hi ha moltes possibilitats que el camí es pugui fer, introduint noves tecnologies energètiques disruptores. La clau per fer-ho és la taxa de carboni, que porti l’economia a dirigir els seus objectius cap a disminuir l’ús de matèries primeres i a impulsar l’eficiència, el coneixement, la digitalització, la cultura i el lleure de radi curt.