Imitant als amics: els companys de classe influeixen en el consum d’alcohol i de tabac?

Si un adolescent observa que altres adolescents al seu voltant consumeixen alcohol o tabac, fins a quin punt també en consumirà? Aquesta pregunta, referida a la influència del grup d’iguals (peer group, en anglès) sobre la decisió de consum individual, és la que ens responen avui la Cristina López-Mayán i la Catia Nicodemo.

Lectures 235
Temps de lectura6 minuts

Si un adolescent observa que altres adolescents al seu voltant consumeixen alcohol o tabac, fins a quin punt també en consumirà? Aquesta pregunta, referida a la influència del grup d’iguals (peer group, en anglès) sobre la decisió de consum individual, és la que tractem de respondre en un article publicat recentment.

A partir de les dades de l’enquesta ESTUDES (“Encuesta sobre el uso de drogas en Enseñanzas Secundarias en España”) elaborada per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues del Ministeri de Sanitat, hem calculat unes taxes de consum d’alcohol i tabac el mes anterior a l’enquesta del 60 % i el 20 %, respectivament, entre la població de 14 a 18 anys escolaritzada a l’ESO i Batxillerat a Espanya. Si mirem el consum més intens, el 13 % respon que consumeix alcohol cada cap de setmana i el 7 % que fuma cada dia. Per a Catalunya trobem unes xifres semblants. Pel que fa al “consum del darrer mes”, veiem unes taxes de consum d’alcohol i tabac del 60 % i el 26 %, respectivament, mentre que un 8,5 % respon que consumeix alcohol cada cap de setmana i un 10 % que fuma diàriament. Davant d’aquestes xifres, entendre fins a quin punt el grup d’iguals influeix en la decisió de consumir alcohol o tabac en l’adolescència és crucial per guiar el disseny de polítiques i campanyes destinades a reduir el consum entre els joves.

Per què posem el focus en els adolescents? La recerca en psicologia ens mostra que l’adolescència és una etapa clau en el desenvolupament de la identitat dels joves, en què la necessitat d’acceptació social és molt forta. Això fa dels adolescents un grup de població particularment vulnerable a la pressió dels seus iguals i els porta a la imitació dels comportaments que veuen al seu voltant (Bukowski et al., 2013; Dumes et al., 2012). Un dels principals grups de referència en l’adolescència són els companys de classe. Els joves passen una gran part del dia a l’aula, on interactuen regularment amb els seus companys. En el nostre treball, com a mesura de consum en el grup de referència de l’adolescent, fem servir el consum mitjà a la seva classe (una vegada exclòs el consum del mateix estudiant).

Per al cas de l’alcohol, obtenim que el consum dels companys té un efecte positiu i significatiu sobre el consum individual en el darrer mes. Trobem que un augment del 10 % en el consum d’alcohol dels companys de la classe es tradueix en un augment de la probabilitat que un estudiant decideixi beure alcohol de 4,7 punts percentuals. La magnitud d’aquest efecte és important ja que equivaldria a augmentar la taxa de consum d’alcohol en la mostra en 8 punts, passant del 60 % observat al 68 %. Aquest efecte positiu dels iguals sobre el consum d’alcohol està en línia amb els estudis previs fets en altres països. En el cas del tabac, els estudis anteriors no mostren uns resultats concloents; alguns obtenen un efecte positiu mentre que uns altres obtenen un efecte nul. En el nostre cas, obtenim un efecte nul, ja que el coeficient no és significativament diferent de zero. Per tant, la taxa de consum de tabac a la classe no influeix significativament sobre la decisió individual de fumar.

Si analitzem el consum més intensiu, és a dir, el consum d’alcohol cada cap de setmana, la influència dels companys de classe és encara més forta. En aquest cas, l’efecte del grup sobre la probabilitat de consumir és de 6,2 punts percentuals. Aquest tipus de consum intensiu està probablement associat a sortir “de botellot” el cap de setmana, context en què la pressió dels companys pot arribar a ser molt forta.

Per tractar d’entendre una mica millor els resultats, analitzem si l’efecte del grup s’intensifica amb la presència de més estudiants repetidors a la classe. Aquests estudiants són més grans que la resta, la qual cosa podria suposar més pressió cap als estudiants més joves, que podrien veure’ls com un model a seguir. Els nostres resultats són consistents amb aquesta idea. En les classes on el percentatge de repetidors està per sobre d’unes certes taxes (la taxa mitjana –20,8 %–, 30 % i 40 %), l’efecte positiu dels companys sobre el consum d’alcohol s’intensifica i arriba fins als 7,5 punts percentuals a les classes amb una taxa de repetidors per sobre del 40 %. Com sabem, Espanya és un dels països de l’OCDE amb una de les taxes de repetidors més alta (31 %). La recerca en educació ens mostra que la política de la repetició té efectes negatius sobre el desenvolupament acadèmic. A més, en el nostre treball mostrem que una alta proporció de repetidors a l’aula també té efectes negatius en aspectes no acadèmics, com ara el consum d’alcohol.

Finalment, també analitzem si la influència dels companys és diferent entre escoles públiques i privades concertades. Tant per a l’alcohol com per al tabac, trobem un efecte més gran dels companys de classe a les escoles privades concertades. Malauradament, ESTUDES no proporciona més dades de les escoles per poder analitzar les raons d’aquestes diferències.

Per quantificar l’efecte del consum mitjà d’alcohol i de tabac a la classe sobre el consum individual, especifiquem un model de regressió lineal que relaciona les dues variables. Tanmateix, hem de tenir en compte que l’estimació d’aquesta regressió no ens donaria la influència real (“causal”) del consum en el grup de referència sobre el consum de l’adolescent. La xifra estaria esbiaixada, és a dir, ens proporcionaria una imatge distorsionada del veritable impacte del grup de referència. Hi ha dos motius fonamentals pels quals ocorreria això. En primer lloc, l’anomenat reflection problem (Manski, 1993), que es refereix a la dificultat per identificar la veritable influència del grup de referència d’una persona perquè la taxa de consum del grup pot influir en el consum de la persona, però, al seu torn, el consum d’aquesta persona té influència sobre el seu grup de referència. En segon lloc, el grup de referència no sorgeix, normalment, de manera aleatòria, sinó que els adolescents (i en general qualsevol persona) tendeixen a ajuntar-se amb els seus afins i, per tant, el que podria semblar influència del grup reflecteix, en realitat, el fet que l’adolescent està amb persones semblants.

Sense entrar en gaire detalls tècnics, en el nostre treball tenim en compte el primer problema a través de l’anomenat mètode d’estimació per variables instrumentals. Consisteix a utilitzar altres variables auxiliars que determinen el consum mitjà del grup, però sense influir directament en el consum individual. Per al cas del tabac, utilitzem la proporció de pares i d’altres membres de la llar dels companys de classe que fumen. Per al cas de l’alcohol, la variable instrumental és la proporció de pares dels companys de classe que prenen begudes alcohòliques. El segon problema que hem esmentat, la tendència a ajuntar-se amb semblants, pot donar-se, fonamentalment per la via del col·legi. Els pares no seleccionen el col·legi dels seus fills de manera aleatòria i, per tant, els estudiants d’una classe poden tenir característiques afins per aquest fet. Per tenir en compte aquesta qüestió incloem efectes fixos de col·legi en la regressió; és a dir, estimem l’efecte dels companys de classe sobre el consum individual una vegada hem “netejat” l’efecte del col·legi on està estudiant. A més, la nostra especificació inclou una gran quantitat de variables que mesuren tant les característiques sociodemogràfiques de l’estudiant, com les de la mitjana de la classe, per tenir en compte possibles correlacions que poguessin esbiaixar els resultats.

About Post Author

Cristina López-Mayán i Catia Nicodemo

Cristina López-Mayán és professora Serra Hunter d’Economia a la Universitat de Barcelona, i investigadora al grup de recerca AQR. Catia Nicodemo és professora d’economia de la salut a la Universitat de Verona, i investigadora sènior a la Universitat d’Oxford.
Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris