En l’entrada d’avui l’Eloi Serrano reflexiona sobre la relació entre cooperativisme i crisis econòmiques, enfocant-se en el cas català i el període d’entre crisis (2007-2019)
El salari mínim està endinsant-se en terrenys inexplorats
Arrel del Premi Nobel d’Economia d’aquest any, en aquesta entrada l’economista Miquel Puig ens parla del salari mínim i la seva relació amb l’ocupació. Posa de manifest la inconsistència del fonament teòric que vincula el salari mínim amb l’ocupació via la productivitat del treball i proposa que la mesura dels diferents salaris mínims es faci en relació amb la productivitat del treball, és a dir, al PIB per hora treballada. Això és el que argumenta al seu nou llibre titulat “Els salaris de la ira” (2021).
Com reactivar el mercat laboral després de la pandèmia? Evidència a partir de l’avaluació d’impacte d’una política activa d’ocupació
És possible combatre els efectes negatius de la covid-19 al mercat laboral català? Encara és aviat per tenir resposta a aquesta pregunta però l’aprenentatge de polítiques que funcionen en serà segur una de les claus. En aquest sentit, aquest article presenta l’avaluació d’impacte del Programa d’Ocupació a la Indústria Local, una política activa d’ocupació de la Diputació de Barcelona que pot oferir evidència de polítiques per reactivar l’economia i pal•liar aquests efectes negatius.
Canviar les normes socials sobre els rols de gènere, és possible?
En aquesta entrada els autors argumenten que tenir filles – a diferència de fills – està relacionat amb unes actituds del pare sobre les normes socials de gènere menys tradicionals. El resultat contribueix al debat sobre si les normes socials canvien només a llarg termini o bé poden canviar durant la vida d’una persona. Donat que les normes socials influeixen en el comportament de les persones, és important saber si poden canviar i com.
Mesures d’infrautilització de la força de treball
La taxa d’atur no inclou les persones desocupades que volen treballar però no busquen feina. Tampoc té en compte la infrautilització de la força de treball que suposa la parcialitat involuntària. L’article ofereix una imatge més completa del mercat de treball mitjançant mesures alternatives a l’indicador oficial.
Aprenentatges d’un experiment amb una política de rendes a Barcelona
L’any 2016, l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el projecte pilot B-MINCOME, una mesura innovadora per intentar treure famílies vulnerables de l’exclusió socioeconòmica, cofinançat...
Seguretat laboral i immigració
La immigració i els seus possibles efectes sobre l’ocupació, la criminalitat o la salut continuen sent una preocupació important en molts països desenvolupats. En aquesta entrada, la Cristina Bellés Obrero i coautors analitzen l’efecte de les entrades i sortides de població immigrant sobre la seguretat en el lloc de treball.
Benestar subjectiu i polítiques públiques
L’anàlisi rigorós del benestar subjectiu o de la satisfacció individual amb la vida, la salut, la situació financera o la feina, ens permet conèixer les preferències dels individus i contribuir...
Política migratòria: quan el sentiment domina la raó
Cal un debat informat basat en el rigor de l’evidència empírica i la teoria econòmica per analitzar l’impacte dels fenòmens migratoris sobre el benestar dels països emissors i receptors. L’entrada...
La càrrega física i emocional de la pandèmia sobre el col.lectiu sanitari
Els impactes indirectes de la crisi sanitària de la COVID-19 són molts. L’entrada d’avui es centra en l’impacte de la pandèmia sobre l’estat de salut física i emocional dels professionals...