Els diners ajuden a perdre pes?

En aquesta entrada, Joan Costa-Font ens fa 5 cèntims sobre els efectes d’un augment de renda en el sobrepès. Utilitzant dades longitudinals de la British Household Panel Survey, Costa-Font i Györi troben que un guany de 10,000 lliures en loteria (aprox. 11.700€) comporta una reducció de la probabilitat mitjana de sobrepès de fins a un 5%. Aquest efecte és significativament més gran entre persones amb baix nivell educatiu. Els resultats suggereixen que les transferències de renda, especialment a la població amb menys educació, poder tenir efectes positius sobre el pes, i per tant, una implicació és que la salut i el sobrepès no només es corregeixen amb intervencions sanitàries.

Lectures 338
Temps de lectura5 minuts

Per mantenir un pes saludable sovint hem de fer front a restriccions tant monetàries (per exemple, comprar aliments no processats, apuntar-se a un gimnàs) com temporals (per exemple, pujar escales, anar a peu a la feina, poder treballar menys hores, etc.). Sabem que les persones amb un nivell socioeconòmic més baix (NSE) tenen més probabilitats de tenir excés de pes, mesurat amb l’índex de massa corporal (IMC). Tanmateix, això no vol dir que tenir més diners redueixi el sobrepès. Per exemple, l’efecte dels ingressos podria explicar-se per la major educació, pel tipus de feina o per una sensibilitat diferent a canvis del pes corporal. En efecte, mantenir un pes saludable podria ser un luxe en un entorn en què les persones s’enfronten a un cost elevat per mantenir-se en un pes saludable (per exemple, aliments frescos, accés a gimnàs i espais esportius, accés a habitatge en ambients saludables, etc.). Per tant, sembla important distingir l’efecte renda d’altres efectes que incideixen en els ingressos de les persones.

Què sabem de l’efecte de l’increment d’ingressos sobre el sobrepès?

La majoria de les investigacions disponibles indiquen que els guanys inesperats de diners que mesuren aquest efecte en la renda no tenen impacte en el sobrepès i en l’índex de massa corporal. Per exemple, usant evidència nord-americana, Cawley et al. (2010), que explota canvis de renda derivats d’una reforma de la seguretat social dels EUA que va donar lloc a un augment de renda permanent no anticipada, documenten que no hi ha cap efecte sobre el sobrepès i l’obesitat. Altres estudis examinen l’efecte de millores d’ingressos després d’una herència o de canvis en la tributació, i especialment l’efecte de devolucions d’impostos, encara que aquests efectes es poden anticipar (Au i Johnston, 2015). Finalment, l’evidència d’estudis experimentals en què s’ofereixen incentius monetaris específics per a reduir el sobrepès suggereix que s’aconsegueixen els objectius, si bé només a curt termini, ja que els efectes desapareixen al cap de sis mesos (Finkelstein et al., 2007). El problema amb aquestes investigacions és que la transferència de renda és molt limitada i, per tant, és difícil que les persones canviïn cap a uns estils de vida saludables.

Què podem aprendre dels guanys de loteria?

Una manera d’aïllar aquest efecte en la renda podria ser a base d’examinar l’efecte de canvis no anticipats en la renda, per exemple, arran de guanyar la loteria en un país on una part molt important de la població hi juga regularment. A Costa-Font i Gyori (2023) estudiem la variació resultant dels xocs d’ingressos extraordinaris després de guanyar la loteria al Regne Unit, on una gran proporció de la població hi juga (aproximadament la meitat de la població). Atès que els guanys de la loteria són ortogonals a les decisions de salut d’un individu, esperem que les nostres estimacions aportin evidència de l’efecte en la renda restringint l’anàlisi als que han jugat a la loteria en algun moment del temps. La nostra mostra d’interès són totes les persones que van informar d’un guany financer extraordinari (1.639 individus que van guanyar la loteria d’una mostra de 14.953), ja sigui guanys de loteria o, alternativament, un guany a les travesses de futbol, en almenys un onada d’enquestes, juntament amb dades de pes i alçada per estimar l’índex de massa corporal. La mostra és de 1.639 persones que van obtenir un guany de 250 lliures i 873 que van obtenir almenys 500 lliures o més durant el període d’anàlisi, si bé el nombre tan reduït comporta que no s’observin en el gràfic. La figura 1 ens mostra la distribució dels premis de loteria tal com els observem a la mostra (malgrat no mostra els guanys elevats).

Figura 1. Distribució dels premis de loteria

Nota: la mostra és la de persones que van tenir un guany de loteria en un període de 16 anys de l’enquesta British Household Panel Survey BHPS.

Estimem un model amb efectes fixos i temporals tal com ens suggereix la literatura per eliminar l’efecte de qualsevol característica individual invariant en el temps que pogués influir a jugar a la loteria, i a diferència d’altres especificacions considerem retards temporals dels guanys.

Efectes immediats i retardats

Els resultats indiquen que els guanys de la loteria no produeixen canvis immediats en la probabilitat de sobrepès. Tot i això, sí que es produeix una reducció 12 mesos després de guanyar la loteria. Estimem que un guany de 1.000 lliures (aproximadament 1.700 €) comportaria una reducció de la probabilitat mitjana de sobrepès de fins a un 5%, encara que aquest efecte és significativament més gran entre persones amb baix nivell educatiu, que són els que generalment tenen més restriccions monetàries i de temps.

Els resultats suggereixen que els efectes són heterogenis i que depenen de les hores de treball i el nivell educatiu de les persones. Observem una disminució més gran del sobrepès en les persones amb baix nivell educatiu (educació primària o menys), i l’efecte correspon a una reducció del 7-8% en comparació del sobrepès mitjà. Tot i això, no trobem aquests efectes dels premis de loteria entre les persones que treballen moltes hores (més de 35 hores per setmana). Això és consistent amb l’efecte diferencial de l’ingrés sobre l’excés de pes entre individus amb limitacions de temps (pateixen pobresa temporal). Finalment, en examinar els mecanismes identifiquem un augment contemporani de 2 punts percentuals en la probabilitat de fer exercici, cosa que podria explicar-ne l’efecte.

Els diners, amb paciència, ajuden a perdre pes

Aquesta evidència dona suport a la noció que les millores de renda tenen un efecte sobre la conducta que comporta un efecte retardat sobre el sobrepès, especialment entre aquells amb menys educació. En canvi, això no és així entre les persones que treballen moltes hores; segurament les restriccions de temps redueixen les oportunitats de perdre pes.

Aquestes estimacions indiquen que transferències de renda, especialment a la població amb menys educació, poden tenir efectes positius sobre el pes, i per tant sobre la probabilitat de malalties com ara la diabetis o el càncer. Tot i així, triguen un temps a produir-se, i els efectes són diferents entre persones segons el seu nivell educatiu, i es deuen no només a canvis en el consum sinó també a un augment de l’exercici físic, que observem que canvia ràpidament després del guany de loteria. Una altra implicació, potser més general, és que la salut i el sobrepès no es corregeixen només amb intervencions sanitàries.

About Post Author

Joan Costa-Font

Joan Costa-Font és Catedràtic d'Economia de la Salut a la London School of Economics (LSE)
Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris