Alejandro Esteller-Moré analitza les dades de l’impost sobre el patrimoni per veure si és progressiu o regressiu i, si és confiscatori o no. L’anàlisi permet fer 5 cèntims sobre quins efectes tenen les exempcions o el límit conjunt amb l’IRPF, i quina relació hi ha entre els tipus impositius i la rendibilitat del patrimoni gravat.
L’Impost sobre els habitatges buits: quin efecte ha tingut?
En aquesta entrada, Mireia Borrell Porta ens fa 5 cèntims sobre l’impacte de l’Impost sobre els habitatges buits aprovat l’any 2015 a Catalunya sobre el nombre d’habitatges buits, el preu del lloguer i el nombre d’habitatges cedits per a ús social. La intervenció està en línia amb mesures aprovades a diferents països europeus, però l’evidència internacional sobre la seva efectivitat és encara escassa. Els autors de l’informe d’Ivàlua troben que l’impost no ha tingut l’efecte esperat, i d’aquí en deriven algunes recomanacions.
Efectes dels impostos mediambientals en l’aviació: El cas de Catalunya
Valeria Bernardo, Xavier Fageda i Jordi Teixidó ens parlen en aquesta entrada sobre els efectes de l’impost mediambiental a l’aviació que es va aprovar a Catalunya l’any 2014. Troben que l’impost no ha tingut efectes sobre les emissions de nitrogen, el nombre de passatgers, vols i seients, i tipus d’avió. Els autors ho atribueixen al fet que el tipus impositiu és reduït, i suggereixen incrementar-lo, ja que és una mesura que pot permetre reduir la contaminació al menor cost possible i va en la línia de mesures similars aplicades en altres països europeus pioners en la implementació de polítiques mediambientals.
La balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central dels anys 2020 i 2021
Pere Bonet ens fa 5 cèntims sobre la balança fiscal de Catalunya, que s’obté a partir de la diferència entre la despesa que el sector públic central realitza en aquest territori i el volum d’ingressos detrets de Catalunya per finançar el conjunt de la despesa pública central. L’article recull l’última actualització i mostra l’evolució històrica.
Les finances de la Generalitat de Catalunya: escenaris de futur
La relació política entre Catalunya i Espanya pot configurar-se en diferents escenaris, amb implicacions econòmiques i financeres per a Catalunya i la Generalitat. La Núria Bosch i la Maite Vilalta ens expliquen com el futur de les finances de la Generalitat de Catalunya dependrà de quins siguin aquests escenaris.
Escenaris de la relació entre Catalunya i Espanya: implicacions econòmiques i financeres
En l’entrada d’avui, Antoni Castells analitza els diferents escenaris de la relació entre Catalunya i Espanya. La característica substancial d’aquests escenaris és el grau d’autogovern que ofereix cada un d’ells, a nivell competencial, politicoinstitucional i financer. Els escenaris a considerar són quatre: el manteniment de l’statu quo, el federalisme, l’acord bilateral i la independència, gairebé tots ells amb diferents subescenaris. Castells analitza els efectes economicofinancers dels diferents escenaris i com es materialitzen en dues variables bàsiques: recursos de la Generalitat i variació del PIB.
