Escenaris de la relació entre Catalunya i Espanya: implicacions econòmiques i financeres

En l’entrada d’avui, Antoni Castells analitza els diferents escenaris de la relació entre Catalunya i Espanya. La característica substancial d’aquests escenaris és el grau d’autogovern que ofereix cada un d’ells, a nivell competencial, politicoinstitucional i financer. Els escenaris a considerar són quatre: el manteniment de l’statu quo, el federalisme, l’acord bilateral i la independència, gairebé tots ells amb diferents subescenaris. Castells analitza els efectes economicofinancers dels diferents escenaris i com es materialitzen en dues variables bàsiques: recursos de la Generalitat i variació del PIB.

L’experiència de l’administració tributària de Catalunya en l’estimació de la bretxa fiscal: onades 2018 i 2014

Quant deixem de recaptar per l’existència de frau fiscal? En José Mª Durán Cabré, la Mariona Mas-Montserrat i l’Alejandro Esteller Moré ens expliquen el resultat de calcular la bretxa fiscal (bruta i neta) per Catalunya, per als anys 2014 i 2018.

El Pla Pilot, instrument per a avançar en la implantació d’una Renda Bàsica Universal

Un pla pilot és la millor manera d’avaluar el potencial d’implantar una renda bàsica universal a Catalunya? La incondicionalitat, individualitat, universalitat, estabilitat i periodicitat d’una RBU, així com els efectes més enllà dels individus beneficiaris, fan que els autors defensin que és la millor alternativa disponible.

Les contradiccions de qui fa el so i balla, arran de les insuficiències de la sanitat i de les reformes fiscals pendents

Aquesta entrada tracta dos temes relacionats. Primer, la insuficiència financera de la sanitat catalana, amb l’aspiració de més recursos sense modificar els anivellaments implícits en el finançament autonòmic vigent i defugint tota mena d’ingrés extrafiscal (copagaments). Segon, els aspectes relatius a la dificultat d’articular una veritable reforma tributària en què es financi millor la despesa pública o es redueixi el dèficit i el deute, i a la vegada s’abaixin els impostos, a la vista de les reaccions generades pel darrer Llibre Blanc per a la reforma tributària.

Fiscalitat per al segle XXI

La crisi financera de 2008 posà de manifest la necessitat d’adaptar els principis fiscals internacionals per evitar la utilització abusiva d’estructures i oportunitats fiscals, i fer front als reptes d’una economia digital i de serveis. Així, el G20 i l’OCDE han proposat i elaborat propostes que haurien de definir el marc per a la fiscalitat del segle XXI. Aquestes mesures globals poden beneficiar Catalunya en la mesura que dificulten la competència fiscal que altres demarcacions apliquen.

Determinants de l’evasió fiscal en la compravenda d’habitatge

L’evasió fiscal no és només un tema de grans fortunes. Un 37,59% de les transaccions immobiliàries a Catalunya entre 2005 i 2011 es pagaven, en part, amb diner no declarat fiscalment, essent la mitjana de la proporció del diner no declarat sobre el valor total del pis d’un 5,27%. En aquesta entrada del 5centims.cat, tractem de mesurar l’evasió fiscal a partir del comportament estratègic dels compradors d’habitatge en relació amb aquesta mena de frau. Aquest estudi genera dues implicacions de política econòmica importants. Primer, les autoritats tributàries haurien d’enfocar els seus esforços a prevenir l’evasió auditant transaccions que mostrin taxacions baixes. I segon, el sentiment de culpa i la pèrdua de reputació d’un defraudador disminueixen quan la corrupció és generalitzada.

Decentralized Wealth Taxation: The Effects of Mobility on Revenues and Inequality

Today’s post uses taxpayer’s data in Spain over 2005-2015, to show that the stock of wealthy individuals living in Madrid has increased following Madrid’s zero-rating the wealth tax after 2011 (the only region characterized by a zero effective tax rate on wealth). The post continues to analyze the impact of tax competition and the resulting mobility on regional tax collection and inequality.

Evasors fiscals de l’amnistia del 2012: xifres per Catalunya

En aquesta entrada es caracteritza els participants en l’amnistia fiscal del 2012 residents a Catalunya. L’article compara les declaracions extemporànies presentades a finals del 2012 amb les presentades durant el període voluntari per tal d’estimar el frau aflorat i entendre com es distribueix per nivells de riquesa. L’anàlisi indica que el patrimoni aflorat oscil·la entre els 10.829 i els 12.400 milions d’euros, xifra que representa el 5,2% i el 6% del PIB català del 2011. De manera notable, les xifres mostren que dins de l’1% de contribuents més rics de l’IP, pràcticament el 45% va fer aflorar patrimoni durant el període de l’amnistia fiscal.