Educació de les dones i impacte en la fertilitat i la salut infantil durant un procés d’igualtat de gènere: evidència d’una reforma laboral infantil a Espanya

En aquesta entrada la Cristina Bellés-Obrero ens parla sobre l’impacte de l’educació de les dones en un context d’augment de la igualtat de gènere i de més oportunitats econòmiques per a les dones a Espanya.

Lectures 346
Temps de lectura6 minuts

L’educació de les dones té un paper fonamental en la fertilitat i la salut dels nadons, i això es deu a diversos factors. Les dones més educades solen tenir ingressos més alts, fet que augmenta el seu cost d’oportunitat del temps i les porta a tenir menys fills, però de més “qualitat” (Becker i Lewis, 1973; Willis, 1973). També poden estar més informades sobre mètodes anticonceptius i adoptar comportaments més saludables durant l’embaràs (Grossman, 1972; Currie i Moretti, 2003). Finalment, més educació maternal pot conduir a més utilització dels serveis de salut.

Tot i que diversos estudis han documentat l’associació entre l’educació de les dones, la fertilitat i la salut dels nadons, encara hi ha debat sobre la relació causal. Mentre alguns estudis troben que l’educació retarda l’edat de tenir fills (Silles, 2011; Geruso i Royer, 2018), encara hi ha incertesa respecte a l’impacte de l’educació en la fertilitat completa (McCrary i Royer, 2011; Cygan-Rehm i Maeder, 2013; Fort et al., 2016). A més, l’impacte de l’educació de les mares sembla millorar la salut dels nadons en el moment del naixement en alguns estudis (Behrman i Rosenzweig, 2002; Chou et al., 2010), mentre que altres investigacions suggereixen que no té cap efecte (Lindeboom et al., 2009). Aquesta evidència mixta suggereix que l’efecte de l’educació en la fertilitat i la salut dels nadons pot no ser universal i depèn de les vies a través de les quals s’exerceix l’efecte.

En el nostre article analitzem l’impacte de l’educació de les dones en un context d’augment de la igualtat de gènere i de més oportunitats econòmiques per a les dones. Això ens permet explorar una altra via important per la qual l’educació pot influir en la fertilitat i la salut dels nadons: l’empoderament i l’autonomia de les dones.

Per fer-ho, utilitzem una reforma laboral infantil que va succeir el 1980 a Espanya. Aquesta reforma va elevar l’edat mínima legal per treballar de 14 a 16 anys, però no va modificar l’edat obligatòria d’escolarització. Això va generar canvis en els incentius per als nens nascuts en diferents moments del mateix any. Abans de la reforma, tant l’edat per abandonar l’escola com l’edat mínima per treballar eren de 14 anys. Això implicava que els individus nascuts al començament de l’any arribaven a l’edat mínima legal per treballar abans d’acabar el seu darrer curs d’educació primària. En canvi, els individus nascuts els darrers mesos de l’any tenien incentius per completar l’últim curs d’educació primària, ja que no podien començar a treballar legalment abans. El 1980, aquesta disparitat en els incentius va desaparèixer. Aprofitem aquesta divergència en els incentius mitjançant una estratègia de diferències en diferències, la qual ens permet separar l’efecte de l’educació de qualsevol esdeveniment o tendència social o política concurrent.

La reforma es va dur a terme només uns anys després de la fi de la dictadura de Franco. Aquest període es caracteritzava per la negació o la repressió dels drets de les dones. Fins al 1975, les dones necessitaven el permís dels seus pares o marits per treballar. La legalització del divorci va arribar el 1981, i no es va despenalitzar l’avortament fins al 1985. En aquest context, l’accés de les dones a l’educació superior era extremadament limitat i les taxes d’ocupació de les dones eren notòriament baixes. La fi de la dictadura va marcar un gran avanç cap a la igualtat de gènere i l’entrada de les dones a la força laboral. Un efecte inesperat d’aquest procés d’igualtat de gènere va ser que el consum de tabac i alcohol va ser adoptat primerament per les dones més educades com a símbol d’independència (Amos i Haglund, 2000).

Del Rey i altres (2018) van demostrar que la reforma es va aplicar i va ser efectiva. Aquelles dones i homes nascuts al principi de l’any tenien més incentius per completar l’educació primària i continuar amb l’educació secundària i postsecundària després de la reforma.

Aquest article se centra en l’impacte d’aquesta reforma en els resultats del comportament familiar i la salut dels nadons. La reforma va retardar l’edat de ser mare en aproximadament un mes, però això va ser seguit d’un posterior efecte de recuperació, i no va afectar la fertilitat total. No obstant això, es va observar un impacte negatiu en la salut dels nadons al moment del naixement, com podem observar a la taula 1. Per a les mares afectades, la reforma va augmentar la probabilitat d’una gestació de menys de 37 setmanes en 2 punts percentuals (o un 0,23%), i els nadons van néixer amb un pes mitjà 4,15 grams inferior després de la reforma.

Taula 1: Resultats de la salut dels nadons

Documentem dues vies diferents que podrien conduir a aquest efecte perjudicial de la llei laboral infantil en la salut dels nens. Primer, el retard en l’edat de ser mare podria augmentar el risc de complicacions en l’embaràs i el part. La reforma va incrementar la probabilitat que les dones tinguessin el seu primer fill després dels 35 anys i de naixements múltiples. Segon, el canvi en els comportaments no saludables de les mares. En particular, la reforma va augmentar la probabilitat de consum de tabac i alcohol de les mares tractades. A més, també trobem que la probabilitat de deixar de fumar durant l’embaràs es redueix per a les mares nascudes al principi de l’any després de la reforma. Aquest últim aspecte pot ser interpretat com una interacció entre l’adquisició d’una major educació i l’auge de la igualtat de gènere que les dones estaven experimentant en aquell moment. Les dones més educades van adoptar comportaments menys saludables com a símbol de llibertat, tot i les conseqüències negatives que aquests hàbits podrien tenir per a elles i els seus fills.

La magnitud dels efectes trobats en els resultats suggereix que l’empitjorament de la salut infantil en el moment del naixement persistirà a mitjà i llarg termini i afectarà la salut dels nens, llevat que hi hagi un mecanisme de compensació. No obstant això, a mitjà termini, els efectes de la reforma en els resultats objectius de salut són insignificants. Per tant, les mares educades poden revertir xocs adversos en el moment del naixement. Les nostres dades suggereixen que les reversions a llarg termini s’aconsegueixen mitjançant la vigilància materna i més inversió en hàbits de salut dels nens. Tot i que es percep que els fills de mares tractades amb una major educació tenen més mala salut fins i tot en edats més avançades, la seva salut objectiva és millor. 

Cal considerar els resultats d’aquest estudi en el context social d’Espanya al moment de la reforma. En aquest període, els nivells d’educació del país, la feina infantil i el desenvolupament social de les dones es corresponien més amb els d’un país de renda mitjana. La fi de la dictadura va impulsar la igualtat de gènere i va contribuir a una convergència dels factors de risc per a la salut entre homes i dones. D’aquí que els resultats d’aquest estudi tinguin implicacions polítiques importants per als països de renda mitjana que actualment estan experimentant processos d’igualtat de gènere semblants i que presenten una alta prevalença del consum de tabac entre les dones amb un alt nivell educatiu en comparació amb les dones menys educades.

About Post Author

Cristina Bellés-Obrero

Cristina Bellés-Obrero és investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós al Departament d'Economia de la Universitat de Barcelona. També és investigadora associada de l'Institut d'Economia de Barcelona. Les seves principals àrees d'interès de recerca són Economia de la Salut, Economia de la família, Economia del treball i Economia de l'educació.
Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris