Roger Fernandez-Urbano analitza la immigració amb perspectiva de gènere per tal de veure com la composició homes-dones condiciona les actituds i el benestar subjectiu de la població autòctona a partir de dades d’Alemanya i Catalunya; ja que les percepcions socials sobre la immigració estan influïdes per estereotips de gènere i percepcions de competència econòmica o social.
Per què els economistes hauríem d’estudiar la natalitat, el desenvolupament infantil i les desigualtats de gènere
Libertad González, premi Taula de Canvi de la Societat Catalana d’Economia 2024, ens fa cinc cèntims de la recerca que l’ha fet mereixedora d’aquest guardó: una aproximació econòmica a les causes de la baixa natalitat, els factors determinants del desenvolupament infantil i les raons de les persistents desigualtats de gènere.
Pressupostos amb perspectiva de gènere: implementació a la Generalitat de Catalunya
Laura Playà ens parla de la transversalitat de gènere en el procés pressupostari i l’assignació de recursos públics. És a dir, com s’incorpora la perspectiva de gènere en l’anàlisi de totes les dimensions i els nivells del procés pressupostari. Això, a banda de promoure la igualtat de gènere, millora l’eficiència i eficàcia dels recursos públics, la transparència i la planificació de les polítiques públiques. L’informe de perspectiva de gènere té en compte la realitat, la representació i els recursos; i permet analitzar la incidència de les polítiques sobre els objectius en matèria de gènere.