La jornada escolar és una de les qüestions que més debats genera quan es parla d’educació, per les seves implicacions en l’aprenentatge i el benestar de l’alumnat, les condicions laborals dels docents o la conciliació de la vida laboral, familiar i personal. És millor concentrar totes les hores lectives al matí (jornada continuada) o dividir-les entre matí i tarda (jornada partida)? Famílies, alumnat, professorat, sindicats, acadèmia i responsables polítics hi tenen posicions sovint enfrontades.
El debat no és nou: fins al curs 2011-2012 tots els centres de Catalunya seguien el model de jornada partida. Però a partir del 2012-2013 molts instituts públics van introduir la jornada continuada, i avui ja és el model majoritari a la secundària pública (72 %). En canvi, a primària la jornada continua sent partida, i també ho és a la concertada (tant a primària com a secundària).
El Departament d’Educació encarrega l’any 2024 a Ivàlua una revisió d’evidència, en el marc d’una avaluació més àmplia dels horaris lectius. La revisió d’evidència ha inclòs avaluacions d’Europa i dels Estats Units, seleccionades amb criteris estrictes de qualitat metodològica (experiments i quasiexperiments publicats a partir del 2010).
Això ens permet tenir una imatge clara del que funciona millor, tot i que amb una limitació important: la major part de l’evidència prové d’altres països i encara falta recerca aplicada al nostre sistema educatiu. La major part d’aquestes experiències s’han dut a terme en contextos institucionals i culturals diferents del nostre, i això en pot limitar la transferència directa a Catalunya. Tot i així, aquestes evidències internacionals ofereixen grans línies mestres que orienten i poden ajudar a dissenyar les polítiques educatives sobre la jornada escolar a casa nostra, alhora que reforcen la necessitat d’avaluar les iniciatives pròpies per generar coneixement útil per al nostre context.
L’evidència ens dona respostes?
No existeix recerca específica sobre els efectes de la jornada continuada versus la partida. No obstant això, sí que hi ha evidència sobre quatre components concrets que conformen la jornada escolar: l’hora d’inici, la quantitat de temps lectiu, el menjador escolar i les activitats extraescolars. A més, són aquests aspectes els que, inevitablement, s’hauran de tenir en compte en qualsevol política educativa que vulgui modificar l’horari escolar, ja que és aquí on l’evidència mostra impactes més clars sobre l’aprenentatge, l’equitat i el benestar de l’alumnat.
Què passa si retardem l’inici de les classes?
Els adolescents tenen ritmes circadiaris diferents dels infants i els adults: es desperten i activen més tard. Això fa que començar massa d’hora vagi contra la seva biologia.
Els estudis revisats analitzen endarreriments d’entre 30 i 60 minuts, en centres principalment dels Estats Units que partien d’una hora d’entrada entre les 7 i les 8 del matí. Per tant, la recerca encara no ha avaluat aquesta mesura en contextos horaris i socials similars al català.
Tot i això, es troba que endarrerir l’hora d’inici té alguns efectes positius: augmenta les hores de son, redueix els retards i millora l’assistència. En canvi, no hi ha evidències que endarrerir l’hora d’inici millori els resultats acadèmics. Això sí: els beneficis són més clars per a l’alumnat vulnerable, amb pitjors resultats inicials o procedent de minories ètniques.
En definitiva, si es vol abordar tant la dimensió educativa com la de salut, caldrà plantejar intervencions que impliquin un diàleg del coneixement expert d’aquests dos àmbits.
Augmentar el temps lectiu és millor?
L’evidència ens diu que sí, però amb matisos. Quan les hores addicionals es dediquen a consolidar el que ja s’ha treballat i a oferir una atenció més personalitzada, l’impacte és positiu i pot reduir les desigualtats. També hi ha efectes indirectes: una menor probabilitat de conductes de risc en adolescents a secundària, millors oportunitats laborals futures i més participació laboral de les mares amb infants a primària.
En canvi, quan s’afegeixen moltes hores de cop o s’intenta ampliar el currículum, l’efecte sobre el rendiment pot ser nul o fins i tot negatiu. Catalunya ja es troba entre els països de l’OCDE amb més hores de classe; per tant, ampliar les hores lectives s’ha de plantejar amb cautela.
Figura 1: Dies a l’any i hores al dia de temps lectiu a secundària (centres públics) en diversos països de l’OCDE (2023)
Font: Taules D1.1 i D1.2 a OCDE (2023). Per a tots els països excepte Catalunya, la informació es refereix únicament a escoles de titularitat pública. La informació sobre Catalunya, que correspon al curs acadèmic 2023-2024, ha estat calculada a partir de l’Ordre EDU/104/2024, de la Generalitat de Catalunya (2024), i de l’anàlisi de les dades sobre horaris escolars proporcionades pel Departament d’Educació i Formació Professional. A Catalunya, en general, els alumnes de secundària fan 6 hores lectives independentment de la titularitat del centre, com s’indica al gràfic. No obstant això, el nombre d’hores pot variar una mica en les escoles concertades i privades, de les quals malauradament no disposem d’informació.
Figura 2: Dies a l’any i hores al dia de temps lectiu a primària en diversos països de l’OCDE (2023)
Font: Taules D1.1 i D1.2 a OCDE (2023). Per a tots els països excepte Catalunya, la informació es refereix únicament a escoles de titularitat pública. La informació sobre Catalunya, que correspon al curs acadèmic 2023-2024, ha estat calculada a partir de l’Ordre EDU/104/2024, de la Generalitat de Catalunya (2024), i de l’anàlisi de les dades sobre horaris escolars proporcionades pel Departament d’Educació i Formació Professional. A les escoles públiques de primària, la majoria fan 5 hores lectives, com s’indica al gràfic, però un 3,7 % en fan 6.
El menjador escolar, més que un espai per a l’àpat diari
El menjador escolar és molt més que un espai per dinar. Els estudis mostren que oferir menjadors universals i gratuïts té efectes clars en la salut, el benestar i els resultats acadèmics de l’alumnat.
Entre els infants en situació vulnerable, la millora és evident: més seguretat alimentària, millor nutrició i hàbits saludables. A llarg termini, hi ha estudis que mostren fins i tot increments en els anys d’escolarització, l’accés a la universitat i els ingressos a l’edat adulta.
A Catalunya, el menjador escolar ja té un paper central, però no és universal ni gratuït. L’evidència apunta que avançar en aquesta direcció podria ser una de les mesures més clau per reduir les desigualtats.
Les activitats extraescolars, una eina per a l’equitat educativa
Les activitats extraescolars sovint es veuen com un complement opcional. Però l’evidència mostra que poden tenir efectes significatius:
- Impacte moderat en el rendiment acadèmic i en la millora de l’autopercepció.
- Beneficis clars per a l’alumnat més vulnerable, que és qui més en treu profit.
- Contribució a la inserció laboral de les mares, ja que els deixa més temps per treballar.
Ara bé, quan les extraescolars són costoses o poc accessibles, poden agreujar les desigualtats en lloc de reduir-les.
Quines recomanacions es poden extreure?
De l’anàlisi de l’evidència se’n deriven algunes orientacions clau:
- Ampliar el temps lectiu a primària pot ser útil, però cal garantir que es dediqui al reforç i a l’atenció individualitzada.
- Obrir un diàleg amb el sector de la salut per valorar un endarreriment de l’hora d’inici que tingui en compte els ritmes biològics dels adolescents.
- Universalitzar l’accés al menjador escolar a primària i millorar-ne les condicions a secundària.
- Fer accessibles les activitats extraescolars per a tot l’alumnat, especialment el més vulnerable.
- Generar evidència pròpia al nostre context, aprofitant les experiències ja en marxa, per mesurar què funciona i què no.
El debat no hauria de ser només de jornada continuada (matins) o jornada partida (matins i tardes), sinó quin model de temps escolar ens ajuda més a garantir l’equitat i l’aprenentatge. L’evidència disponible sobre els diferents elements que conformen la jornada té molt a aportar a aquest debat.
La jornada escolar és molt més que un horari. Ben pensada i ben organitzada, pot esdevenir una eina essencial per reduir les desigualtats, millorar el benestar i generar noves oportunitats d’aprenentatge. Però això exigeix dissenyar-la i implementar-la adequadament, considerant aspectes clau com ara el consens amb la comunitat educativa, la qualitat de l’atenció dels professionals implicats i les seves condicions laborals amb una mirada atenta cap a l’alumnat que més ho necessita.
El repte de futur a Catalunya és, doncs, construir un model de temps escolar informat en l’evidència i adaptat al nostre context. És aquí on l’avaluació rigorosa –com la que impulsa Ivàlua– haurà de tenir un paper clau per orientar decisions i garantir polítiques educatives més justes i efectives.
Els signants d’aquest apunt comparteixen l’autoria de la revisió d’evidència sobre la jornada escolar amb Mireia Borrell, Andreu Arenas, Arnau Juanmartí, Maria Delgado, Maria Blanes i Asuan Antin.
Podeu consultar la revisió d’evidència completa a: Revisió d’evidència sobre la jornada escolar
La imatge de capçalera pertany a Freepik.
L’article i les reflexions son molt bones, peró l’escola no es solament un recinte on s’ensenya, es un lloc de convivencia, asistencia social i complement de les families.
Si s’elimina el torn partit, eliminem la convivencia als menjars; els ajuts a qui a casa seva no fan un menjar correcte i complique´m la vida al pares, que treballen tot el día.
Queda molt clar…