Tot i que ja fa uns anys que els economistes han anat incorporant el big data a les seves anàlisis, la pandèmia de la COVID-19 ha representat una veritable revolució de l’economia en temps real. Judit Monturiol i Josep Mestres ens expliquen l’última contribució de l’equip de CaixaBank Research a aquesta revolució, el portal d’Economia en temps real (https://realtimeeconomics.caixabankresearch.com).
¿Dónde se concentran los turistas en Barcelona?
Como las supernovas y las constelaciones ayudan a entender el turismo urbano Debatir sobre el turismo siempre está de moda. Las perspectivas desde las distintas disciplinas defienden o castigan facetas...
ESTACIONALITAT TURÍSTICA A CATALUNYA. LA RELLEVÀNCIA DELS FACTORS DE DEMANDA
Judith Turrión-Prats i Juan Antonio Duro Catalunya és la principal destinació regional d'Espanya del turisme internacional, amb més del 23% del total de fluxos anuals rebuts per tot l’Estat segons...
Qui hi perd i qui hi guanya amb el turisme de masses?
Giacomo Ponzetto escriu sobre els efectes del turisme de masses a Barcelona des del punt de vista de l’aproximació al problema del cost social de Ronald Coase. Amb milers de comerços i de veïns, falta el mercat coasià dels drets i obligacions que garantiria l’eficiència en el sentit rigorós del primer teorema del benestar. Per a Ponzetto, l’equilibri entre les raons dels beneficiats i dels perjudicats pel turisme no pot deixar de ser una decisió política. Tot i això, l’anàlisi econòmica indica que és menys apropiat limitar el turisme en general, i més adient intervenir sobre els fenòmens específics, com ara l’incivisme, que més directament molesten els veïns.
El valor de les pràctiques sostenibles en el turisme
En el nostre territori, com bé sabem, un dels motors més importants de l'economia és el turisme. Una representació a escala estatal del 12,4% del PIB i un 12,9% de...
La mà invisible i el turisme de masses
El turisme massiu, com el que per exemple rep el centre històric de Barcelona, és una exemple paradigmàtic de fracàs de la mà invisible. La raó són les externalitat negatives, costos no tinguts en compte pels que ofereixen o compren serveis turístic. El resultat és un excés de turisme respecte el que seria socialment òptim i una dinàmica perversa. Per revertir la situació caldria una intervenció pública ferma i decidida que hi posés fre, limitant efectivament el volum de turistes que visiten una ciutat concreta a una xifra on els perjudicis per externalitats negatives fossin assumibles.
La pandèmia i el mercat de lloguer turístic a Barcelona
En aquest article exposarem com la caiguda d’arribades de turistes deguda a la pandèmia COVID-19 ha afectat el mercat del lloguer turístic a la ciutat de Barcelona l’any 2020. Espanya...
Obrir o tancar els hotels durant la COVID-19: el paper de les multinacionals
Una Barcelona amb l’aeroport buit, sense creuers i amb els hotels tancats hauria semblat completament surrealista a final del 2019, any en què el turisme va batre tots els rècords...
Són més rics els municipis turístics?
La contribució de l’especialització turística al creixement econòmic d’un territori és innegable, especialment en zones perifèriques o rurals. Però genera més renda una especialització turística o una d’industrial? Utilitzant dades agregades de renda i d’especialització turística, presentem una evidència descriptiva (en termes de correlacions) sobre si els municipis catalans més turístics tenen una renda més alta o més baixa que els no turístics.
Com afecten els pisos turístics el mercat de l’habitatge residencial?
Un dels potencials factors explicatius de l’augment dels preus dels lloguers és la proliferació dels lloguers turístics gràcies a l’aparició de plataformes que faciliten la interacció propietari-llogater. Però fins a quin punt el lloguer turístic és responsable de la pujada dels lloguers i dels preus de venda d’habitatges? A continuació es presenta evidència científica que quantifica l’impacte del lloguer turístic sobre els lloguers i els preus de venda dels habitatges a Barcelona.