La mà invisible i el turisme de masses

El turisme massiu, com el que per exemple rep el centre històric de Barcelona, és una exemple paradigmàtic de fracàs de la mà invisible. La raó són les externalitat negatives, costos no tinguts en compte pels que ofereixen o compren serveis turístic. El resultat és un excés de turisme respecte el que seria socialment òptim i una dinàmica perversa. Per revertir la situació caldria una intervenció pública ferma i decidida que hi posés fre, limitant efectivament el volum de turistes que visiten una ciutat concreta a una xifra on els perjudicis per externalitats negatives fossin assumibles.

Són més rics els municipis turístics?

La contribució de l’especialització turística al creixement econòmic d’un territori és innegable, especialment en zones perifèriques o rurals. Però genera més renda una especialització turística o una d’industrial? Utilitzant dades agregades de renda i d’especialització turística, presentem una evidència descriptiva (en termes de correlacions) sobre si els municipis catalans més turístics tenen una renda més alta o més baixa que els no turístics.

Com afecten els pisos turístics el mercat de l’habitatge residencial?

Un dels potencials factors explicatius de l’augment dels preus dels lloguers és la proliferació dels lloguers turístics gràcies a l’aparició de plataformes que faciliten la interacció propietari-llogater. Però fins a quin punt el lloguer turístic és responsable de la pujada dels lloguers i dels preus de venda d’habitatges? A continuació es presenta evidència científica que quantifica l’impacte del lloguer turístic sobre els lloguers i els preus de venda dels habitatges a Barcelona.