Joan Pere Plaza, Joan Ribas Tur i Ramon Xifré ens fan cinc cèntims sobre els possibles escenaris per a l’economia catalana derivats dels canvis en l’economia global.
Xavier Ramos, Federico Todeschini, Timo Verlaat ens fan 5 cèntims sobre un estudi del projecte B-MINCOME a Barcelona que mostra que oferir una renda garantida va millorar la seguretat econòmica de les famílies, però va reduir l’ocupació dels beneficiaris.
En Ramon Castells ens fa 5 cèntims de l’article “El valor econòmic de la cultura”, publicat en el monogràfic dedicat a l’Economia de la cultura i de les arts de la Revista Econòmica de Catalunya (2025).
Quan es va instaurar la pesseta el 1868 Espanya complia amb els criteris d’àrea monetària òptima? Jaume Monclús ens fa 5 cèntims de les característiques en les quals es va donar aquesta integració i de la simetria dels cicles econòmics entre les diferents regions.
El debat sobre la jornada escolar a Catalunya continua viu: és millor la jornada continuada o la jornada partida? Una revisió d’evidència d’Ivàlua sintetitza el coneixement disponible sobre alguns dels components que defineixen la jornada escolar. L’informe contribueix a anar més enllà del dilema continuada/partida: quins efectes té començar més tard? Serveix d’alguna cosa ampliar les hores lectives? Què aporta el menjador escolar? I les activitats extraescolars?
Ha provocat Airbnb un canvi en els patrons de vot? Si és així, qui ha beneficiat? Toni Rodon, Josep Maria Raya i Catalina Llaneza exploren aquest efecte, fins al moment, desconegut i en fan 5 cèntims!
L’Anna Villarroya ens fa 5 cèntims de l’article “L’ocupació en el sector de la cultura des d’una perspectiva de gènere”, publicat en el monogràfic dedicat a l’Economia de la cultura i les arts de la Revista Econòmica de Catalunya (2025).
Antonio Di Paolo ens fa 5 cèntims sobre quatre treballs presentats en el ‘Workshop on Language Economics and Policy’ del passat maig a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.
En els últims anys, el salari mínim interprofessional (SMI) ha anat augmentant de manera continuada fins a arribar als 1.184,00 € el 2025. Aquesta entrada d’Héctor Sala, Ignacio González i Pedro Trivín analitza l’impacte que va tenir l’augment del 2019, el més significatiu dels darrers anys, en el consum de les llars. Cap a on es va dirigir el consum? Quin efecte va tenir la pujada de l’SMI?
Carles Aulés-Blancher utilitza discontinuïtats en la llei electoral espanyola per avaluar l’impacte de la democràcia directa en l’eficiència de la despesa pública. En aquesta entrada ens en fa 5 cèntims.
