En aquest apunt us faré cinc cèntims sobre un esdeveniment científic molt interessant que vaig tenir el plaer d’organitzar: el “Workshop on Language Economics and Policy”. Aquest taller es va celebrar a finals de maig de 2025 a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. L’esdeveniment s’emmarcava dins del projecte de recerca “The causal effects of language-in-education policies and language training in a bilingual society: novel evidence for the case of Catalonia”, que lidero i que està finançat per Institut d’Estudis de l’Autogovern, dins la convocatòria d’ajuts a projectes de recerca en l’àmbit de l’organització territorial del poder.
Sabent el títol del taller i del projecte, la temàtica general i la seva rellevància per a Catalunya ja no són cap misteri. Aquesta rellevància es va veure reforçada per la participació de dues figures institucionals de primer nivell en l’acte d’inauguració: el rector de la Universitat de Barcelona, el professor Joan Guardia Olmos, i el conseller de Política Lingüística, el professor Francesc Xavier Vila i Moreno, que va oferir una xerrada excel·lent sobre la situació sociolingüística del català i del context català.
Ara bé, el que va ser una gran sorpresa, i molt benvinguda, va ser l’elevat grau d’internacionalització dels ponents i l’altíssima qualitat acadèmica del programa. Al llarg d’un dia i mig, experts de reconegut prestigi procedents de diferents parts del món hi van presentar setze treballs científics.
Seria interessant fer una ressenya de tots els treballs presentats, ja que cadascun constitueix una contribució significativa a la literatura sobre els efectes econòmics del coneixement de llengües i de les polítiques lingüístiques. Tanmateix, per no allargar-me massa, prefereixo centrar-me en els quatre que, des del meu punt de vista, poden resultar més rellevants per als lectors de 5cèntims.cat.
El primer treball que m’agradaria destacar és el que fa referència al context més llunyà, tant geogràficament com culturalment: el presentat per Rajesh Ramachandran, de la Universitat Monash a Malàisia, desenvolupat conjuntament amb David Laitin, de la Universitat de Stanford. Aquest estudi es titula ”Switching to English in Rwanda’s educational curriculum: Estimating the return on investment“ (versió document de treball). El títol ja dona molta informació sobre el context i la política que s’investiga. Però el que realment cal destacar són els resultats: aplicant una metodologia de dobles diferències, s’observa que la introducció de l’anglès com a llengua d’instrucció a tots els nivells educatius el 2008, en substitució del kinyarwanda (la llengua indígena comuna per a tothom) a l’educació primària i del francès a nivells superiors, va tenir efectes negatius significatius entre les cohorts afectades per la reforma.
El segon treball que us resumeixo aquí és el que va presentar Yu Aoki, de la Universitat d’Aberdeen, titulat ”Where to live? English proficiency and residential location of UK immigrants”, del qual és coautora amb Lualhati Santiago (de l’Oficina d’Estadística del Regne Unit). Aquest estudi analitza l’impacte del coneixement de l’anglès entre persones immigrades al Regne Unit sobre diversos indicadors de qualitat del barri de residència. Els resultats, basats en estimacions amb variables instrumentals, que permeten controlar factors inobservats relacionats tant amb les competències lingüístiques com amb la qualitat del lloc de residència, mostren que hi ha una relació causal positiva entre millors competències lingüístiques i qualitat residencial.
Acostant-nos a la realitat catalana, crec que el treball presentat per Sara Ayllón, de la Universitat de Girona, juntament amb Samuel Lado (estudiant de doctorat de la mateixa universitat), és especialment rellevant i probablement mereixeria un apunt específic a 5centims.cat (Sara, si em llegeixes, espero que t’hi animis!). L’estudi es titula “More than just lunch: School-meal subsidies and language proficiency” (versió document de treball). Els autors analitzen l’impacte dels ajuts per als menjadors escolars en diferents resultats educatius dels estudiants d’educació primària de les escoles de Barcelona, fent servir principalment la tècnica de regressió discontínua, ja que només les famílies amb una renda equivalent inferior a un cert llindar tenen dret a l’ajut. Com que no es disposa d’informació específica sobre l’ús del servei de menjador, s’estimen els efectes “potencials” de l’ajut, que a la pràctica tendeixen a ser inferiors als impactes reals entre les persones que sí que el reben. Ara bé, l’efecte potencial de l’ajut per als menjadors escolars, és a dir, l’impacte de tenir el dret a rebre l’ajut, és sorprenent… almenys des del meu punt de vista i en relació amb la meva línia de recerca sobre l’economia de la llengua: un impacte positiu en les competències en llengua catalana. En canvi, no es detecten efectes significatius en les proves de castellà, anglès, matemàtiques i ciències. A què es deu aquest resultat? Segurament a l’increment de les possibilitats de socialització entre estudiants procedents de diferents entorns lingüístics, culturals i socioeconòmics que es produeixen en els menjadors escolars.
Arribats en aquest punt, em queden unes dues-centes paraules, així que aprofito la meva posició de redactor per fer una mica d’autopublicitat! Us parlaré de l’estudi recent que vaig presentar, “Bilingual education and identity”, realitzat conjuntament amb Ramon Caminal i Ada Ferrer-i-Carbonell, i que, de fet, forma part del projecte que va finançar el taller. Seguint en el context català, en aquest estudi (re)analitzem l’impacte de la introducció del català a l’escola, arran de la implementació de la Llei de Normalització Lingüística de 1983, sobre diferents indicadors d’identitat. Analitzem si els anys d’exposició al català com a llengua d’instrucció afecten la propensió a sentir-se “només català”, la probabilitat de tenir només el català com a llengua pròpia, i el suport a la independència de Catalunya. Els resultats indiquen que la introducció del català a l’escola té molt poc a veure amb la identitat, fet que contrasta amb les conclusions d’un estudi previ (que també repliquem). Com a molt, es detecta un efecte quantitativament petit i negatiu en el sentiment d’identitat catalana, que només es produeix entre les persones que tenen el castellà com a llengua inicial o entre les que tenen pares nascuts fora de Catalunya. Però bé, potser val la pena parlar-ne més detalladament en una altra entrada…
La imatge de capçalera pertany a Vilaweb
Et llegeixo i m’ho apunto! 😉