A Catalunya, gairebé un de cada cinc ciutadans tenen uns recursos econòmics que es consideren insuficients per tenir un nivell de vida digne, d’acord amb els nostres estàndards socials. Per reduir la pobresa i l’exclusió social, els governs acostumen a utilitzar programes que ajuden econòmicament les famílies amb necessitats. Aquestes ajudes monetàries milloren les condicions de vida de les famílies però poden reduir la voluntat dels beneficiaris de participar en el mercat de treball. Els desincentius sobre l’ocupació augmenten quan l’ajut es redueix un euro per cada euro guanyat en el mercat laboral, cosa que pot acabar atrapant els individus en una situació en la qual no els surti a compte treballar (o fer-ho en el mercat formal), cosa que es coneix com a trampa de la pobresa.
A final del 2017, des de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona es va implementar el projecte pilot d’innovació social B-MINCOME amb l’objectiu de combatre la vulnerabilitat econòmica als deu barris de l’Eix Besòs1, una de les zones de la ciutat amb una taxa de pobresa econòmica més elevada (consulteu aquest apunt de 5cèntims.cat si voleu saber més detalls del B-MINCOME).
El programa, avaluat per Ivàlua, va durar dos anys. El seu component principal va ser una prestació monetària, anomenada Suport Municipal d’Inclusió (SMI), que es cobrava mensualment i que incrementava els ingressos de les famílies beneficiàries fins a un llindar d’ingressos bàsic que depenia de la composició familiar i que cobria el cost de vida mínim d’una família. La prestació màxima era de 1.297 € al mes per a una família de quatre membres i de 663 € per a un individu sol, cosa que equivalia a un 70-80 % del llindar local de pobresa2. L’SMI era complementari a les altres prestacions i ingressos que ja tenia la família.
En un estudi recent, que amplia els resultats de l’avaluació feta per Ivàlua, analitzem els efectes del programa B-MINCOME sobre l’ocupació dels beneficiaris de l’ajut. Com que el programa va rebre més sol·licituds de les que es podien atendre, els beneficiaris de l’ajut es van sortejar entre tots els sol·licitants. Aquesta assignació aleatòria de la prestació garanteix que la condició de beneficiari no depengui de cap característica de l’individu (més enllà de les exigides per participar en el programa), cosa que facilita l’avaluació dels efectes causals del programa. Van rebre la prestació 822 sol·licitants, que es van considerar el grup de tractament. La resta, 378 sol·licitants, no la van rebre i van conformar el grup de control, que ens serveix per aprendre sobre els efectes causals del B-MINCOME sobre els beneficiaris.
El nostre treball mostra que tres mesos abans de finalitzar el B-MINCOME, després d’estar gairebé dos anys rebent la prestació, el nivell d’ocupació laboral dels beneficiaris és un 22 % més baix que el dels individus del grup de control, que no reben la prestació3. La reducció de l’ocupació és menor a nivell familiar (14 %), cosa que suggereix que l’ocupació dels membres de la família diferents del beneficiari directe de la prestació s’incrementa.
Altres experiments amb un disseny similar, com ara els experiments d’un impost sobre la renda negatiu implementat a la dècada dels 70 a diversos estats dels Estats Units, troben efectes similars sobre l’ocupació (Robins, 1985).
Els efectes sobre l’ocupació del B-MINCOME perduren sis mesos després de rebre l’últim pagament, cosa que implica que la gent no anticipa prou la finalització de la prestació per substituir amb ingressos laborals els ingressos de la prestació que deixaran de rebre. Malauradament, la informació disponible sobre els beneficiaris no permet esbrinar per què els nivells d’ocupació no es recuperen.
El B-MINCOME és un experiment singular per diverses raons. En primer lloc, la prestació garanteix un nivell de renda elevat, amb relació a polítiques o experiments socials implementats en altres països. En segon lloc, la reducció de la prestació per cada euro guanyat en el mercat laboral és del 100 % per a alguns beneficiaris, però només del 25-35 % per a d’altres4. El percentatge de reducció s’assigna aleatòriament, cosa que, una vegada més, facilita avaluar-ne l’impacte. Finalment, els beneficiaris no estan obligats a canviar el seu comportament per tal de rebre la prestació, com realitzar activitats per millorar la seva situació en el mercat laboral.
En línia amb els models estàndard d’oferta laboral, trobem que l’impost marginal implícit en el disseny de la prestació, és a dir, la proporció d’un euro de prestació que els beneficiaris deixen de rebre per cada euro guanyat en el mercat de treball, és un paràmetre que explica en gran mesura el comportament laboral dels beneficiaris. La reducció proporcional de l’ocupació és de més del doble quan l’impost marginal és del 100 % –la reducció és del 34 % quan l’impost marginal és del 100 %, mentre que només és del 16 % quan l’impost és del 25-35 %. Aquests resultats apunten que un disseny que no penalitzi la participació laboral dels beneficiaris podria tenir un efecte nul o molt reduït sobre la seva ocupació.De fet, aquesta és la conclusió a la qual arriba un estudi recent de l’impacte sobre l’ocupació d’una renda bàsica de 1.200 euros mensuals durant 3 anys a Alemanya (Bohmann et al., 2025)5. En aquesta mateixa línia, per tal de reduir els desincentius al treball de la renda mínima, el gener de 2023, dos anys i mig després del seu inici, el Govern espanyol va eliminar l’impost implícit de l’Ingrés Mínim Vital per a les rendes del treball inferiors al 60 % de la prestació i el va reduir per a les rendes del treball superiors al 60 %. Com explica aquest estudi, però, l’efecte d’aquesta reducció sobre la probabilitat d’ocupació ha estat nul. El mateix estudi argumenta que l’absència d’algun efecte es deu a problemes de disseny en la seva implementació6.
Com que un impost implícit menor comporta un impacte negatiu més reduït sobre l’ocupació, també implica més estalvi fiscal. Com a exemple, considera una família de quatre membres i suposa que els beneficiaris que s’incorporen al mercat de treball cobren el salari mínim i reben una prestació mitja de 490 €. Quan un individu s’incorpora al mercat laboral, el Govern s’estalvia tota la prestació si l’impost implícit és del 100 %, però només 343 € si l’impost implícit és del 25-35 %. Aquest major estalvi aparent, tanmateix, es reverteix quan l’impost implícit és més gran perquè la reducció en l’ocupació motivada per un impost implícit més gran és molt superior a la reducció en l’ocupació quan l’impost implícit és menor.
El B-MINCOME redueix més l’ocupació en termes proporcionals dels treballadors a temps complet (25,3 %) i amb un contracte permanent (29,6 %) que dels treballadors a temps parcial (15,1 %) i amb un contracte temporal (19,7 %).
També trobem que l’efecte sobre l’ocupació és més pronunciat per a les dones i les famílies amb fills menors de 16 anys, cosa que suggereix que la prestació motiva una substitució del treball remunerat per treball domèstic i de cura dels menors. En aquest cas, la prestació estaria motivant una inversió en els fills, cosa que podria contribuir a millorar l’educació i la salut dels fills i a reduir la delinqüència dels adolescents. En definitiva, la prestació estaria ajudant a reduir la transmissió intergeneracional de vulnerabilitat econòmica. Per tant, més enllà de la reducció de l’ocupació dels beneficiaris de la prestació, per avaluar l’efecte del B-MINCOME sobre el benestar cal tenir en compte també els efectes sobre els seus fills. Aquests són els temes que estem abordant en un projecte complementari.
- El programa es va adreçar als residents de Ciutat Meridiana, Vallbona, Torre Baró, Roquetes i Trinitat Nova del districte de Nou Barris; Trinitat Vella, Baró de Viver i el Bon Pastor del districte de Sant Andreu, i la Verneda i la Pau, i el Besòs i el Maresme del districte de Sant Martí. El projecte B-MINCOME va estar cofinançat per la iniciativa Accions Urbanes Innovadores de la Unió Europea. ↩︎
- El programa també incorporava polítiques d’activació, com ara la formació en l’emprenedoria social o la participació comunitària, però com que el monitoratge i control de la participació dels beneficiaris en aquestes polítiques va ser molt limitat, les polítiques d’activació no tenen cap incidència en l’efecte que l’ajut monetari té sobre l’ocupació. ↩︎
- El B-MINCOME redueix l’ocupació dels beneficiaris en 10,2 punts percentuals. Això representa una reducció del 22 % sobre 47 % dels individus del grup de control que treballen. ↩︎
- Cada euro guanyat en el mercat de treball redueix la prestació en 25 cèntims per als primers 250 € mentre que la redueix en 35 cèntims per cada euro guanyat a partir de 250 €.
↩︎ - A l’hora de comparar aquests resultats amb els del B-MINCOME, cal tenir present que els participants de l’experiment alemany són molt diferents dels participants del B-MINCOME, ja que tenen entre 21 i 40 anys, tenen feina i viuen en llars unipersonals. ↩︎
- L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) defensa, en aquest estudi, que la reducció de l’impost implícit no ha tingut cap efecte sobre la probabilitat d’ocupació perquè el disseny de la reducció implica que les famílies no notin els efectes de la reducció fins a molts mesos després de l’increment de rendes laborals ↩︎
La imatge de capçalera pertany a Alexandre Perotto de Unsplash.
