Una bona part de la fotografia de la crisi de l’habitatge actual se l’emporten les anomenades plataformes de lloguer entre particulars (peer-to-peer o P2P platforms), eines que connecten els propietaris d’habitatge amb els potencials llogaters, habitualment turistes. Malgrat no ser l’únic, el fenomen es coneix sovint també com “el fenomen Airbnb”. Un mercat que ha transformat les nostres ciutats en nombroses dimensions. Al cap i a la fi, i segons les dades del portal Inside Airbnb, a Barcelona hi ha actualment quasi 19.000 habitatges oferts a Airbnb, un 61 % dels quals consisteixen en l’habitatge sencer i la resta majoritàriament habitacions privades en residències més o menys habituals.
En els últims anys s’ha acumulat força evidència acadèmica sobre l’efecte del fenomen Airbnb sobre els nostres entorns més immediats. A 5centims.cat, per exemple, s’explicava ja el 2021 que Airbnb havia fet créixer els preus del lloguer a la ciutat de Barcelona o els de compravenda, entre d’altres. Arreu del món observem un patró similar. El seu impacte, però, no se circumscriu a l’econòmic. De mica en mica Airbnb canvia els tipus de comerços, els hotels tradicionals, i va erosionant el capital social de moltes zones.
Més enllà d’aquests efectes, i a propòsit de les protestes contra el turisme o l’habitatge, escau endinsar-se en un altre impacte potencial, desconegut fins ara: l’electoral. Ha provocat Airbnb un canvi en els patrons de vot? Si és així, qui ha beneficiat?
Per què Airbnb hauria d’afectar el comportament electoral?
Que certes coses puguin semblar òbvies (com quan es creia que la terra era plana) no significa que evitem d’escodrinyar-les (i aleshores potser no ens semblaran tan òbvies). Per què l’efecte d’Airbnb s’hauria de traslladar als patrons de vot? Aquestes són les preguntes que ens plantegem en un article recent publicat a Political Studies. La translació d’Airbnb en un tema polític de primer ordre es produeix, com a mínim, per efectes directes i indirectes. Com hem vist més amunt, les plataformes de lloguer d’habitatge a curt termini generen un substrat amb nombroses externalitats negatives.
Aquest context genera un caldo de cultiu perquè algun partit polític s’apropiï de la crisi de l’habitatge i l’usi electoralment. Quan passa això, es produeix la politització d’un tema divisori (wedge issues), un tema que sobrepassa les línies partidistes (i sovint ideològiques) amb el risc de causar divisions internes a la societat. Per exemple, la politització dels temes de la immigració i el canvi climàtic per part dels partits d’extrema dreta. Una vegada polititzat el tema, es produeix entre una bona part de la ciutadania una connexió directa entre el tema concret (crisi de l’habitatge) i la percepció que aquella formació política que l’ha polititzat és la més apta per solucionar el problema.
El tema pot acabar emergint com una qüestió que polaritza, però de fet això és bo pel partit “propietari” del tema, atès que ell en té part de l’“exclusiva”: “Quan parlen del tema, pensen en nosaltres, no patiu”.
Airbnb i vots a Barcelona
A partir d’aquest supòsit teòric, vam procedir a analitzar-lo empíricament utilitzant el cas de Barcelona i de les eleccions municipals. El cap i casal és ple d’Airbnbs, tot i que a nivell espacial es concentren més en alguns llocs que en d’altres. Així mateix, el 2015 un partit polític, Barcelona en Comú, va situar el tema de la crisi de l’habitatge i de la necessitat de regular Airbnb a la primera plana política, en línia amb els nostres supòsits teòrics.
Utilitzant aquestes dades i aplicant-hi diferents models economètrics, hi observem que a) Barcelona en Comú va treure més vots en els llocs de Barcelona on Airbnb va créixer més, b) especialment en aquelles zones més tensionades i on el turisme interactua més amb els locals, i c) que bona part del creixement que va beneficiar el partit d’Ada Colau es deu a nous votants que abans s’abstenien i que es van mobilitzar. Així mateix, i utilitzant dades d’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió, podem confirmar aquesta relació a nivell individual, i mostrar que la presència d’Airbnb hauria (re)polititzat un grup important de votants.
Amb tot, i ampliant el focus, la politització d’un tema concret no significa que el seu efecte sigui permanent en el temps ni que el mateix patró es reprodueixi en altres països o contextos. Les nostres dades mostren que l’efecte positiu d’Airbnb en el vot es produeix sobretot al principi i que es va diluint en el temps. Si això és perquè alguns votants van quedar decebuts per la manera com es va gestionar el tema, perquè la memòria política és curta en el temps o perquè d’altres emergeixen com a importants, és quelcom que s’escapa de l’estudi. Igualment, és bo recalcar que l’efecte no és inevitable: altres estudis mostren que l’extrema dreta també es pot beneficiar de la crisi del mercat de l’habitatge. Un altre dubte és si la regulació d’aquesta mena d’oferta turística provoca també un efecte electoral, ves a saber si a la inversa. A mesura que certes limitacions (encara limitades) es van posant en marxa, caldrà estar-hi atent.
La imatge de capçalera ha estat generada amb IA.
