En els darrers anys, el debat sobre el salari mínim ha tornat a guanyar protagonisme. A 5centims.cat se n’ha analitzat el paper (aquí i aquí) i s’han tractat diverses qüestions vinculades amb els salaris (aquí, aquí i aquí), però amb prou feines s’ha tractat un aspecte fonamental per entendre’n l’impacte sobre el benestar: el consum de les llars. En aquest apunt resumim els principals resultats del nostre treball sobre l’efecte de l’increment del salari mínim interprofessional (SMI) a Espanya l’any 2019 sobre el consum (podeu consultar l’article complet).
Comprendre aquest aspecte és clau per avaluar el benestar de les llars amb ingressos més baixos. No és el mateix que el consum augmenti lleugerament (potser perquè s’estalvia una part) que ho faci de manera més notable, ni tampoc és el mateix si els recursos addicionals es destinen a productes de primera necessitat o bé a ampliar la cistella cap a béns no essencials. A més, des del punt de vista de les economies locals, les polítiques salarials poden generar efectes multiplicadors a través de la demanda, especialment en països com Espanya, on una proporció significativa de l’ocupació es concentra en nivells salarials baixos. Malgrat la seva rellevància potencial, encara hi ha poca evidència sobre la relació entre salari i consum fora de l’àmbit anglosaxó, sobretot per manca de dades públiques que permetin una anàlisi rigorosa.
El nostre estudi se centra en la reforma de l’SMI de 2019, que va suposar un increment del 22,3 %, el més gran en quatre dècades. Per mesurar-ne l’impacte sobre el consum, fem servir una base de dades innovadora amb informació sobre milions de transaccions anonimitzades amb targetes bancàries i terminals de punt de venda (TPV) d’una entitat financera de primer ordre. Les dades estan agregades a escala municipal, amb freqüència setmanal i desglossades per categories de consum, i cobreixen el període de gener de 2018 a desembre de 2019.
Un dels grans reptes empírics és que la reforma es va aplicar de manera simultània a tot el territori, cosa que impedeix comparar regions tractades i no tractades, com s’acostuma a fer en la literatura sobre el salari mínim i l’ocupació. Per superar aquest obstacle, aprofitem la variació geogràfica en el grau d’exposició a la reforma, mesurat com el percentatge de persones en edat laboral de cada municipi que el 2018 tenien uns ingressos inferiors al nou SMI de 2019. Aquesta informació prové de la mostra de declaracions de l’IRPF de 2018 facilitada per l’Institut d’Estudis Fiscals, que ens permet construir una mesura molt detallada i incloure-hi gairebé 2.000 municipis que, en conjunt, representen el 78 % de la població1.
A partir d’aquesta mesura d’exposició, comparem l’evolució del consum entre municipis més i menys exposats abans i després de la reforma. La figura 1 mostra els resultats de l’estudi d’esdeveniments (event study). Abans de l’entrada en vigor de la reforma, el consum seguia trajectòries similars en ambdós grups. En canvi, després de la implementació, els municipis amb més exposició van experimentar un augment mitjà del consum del 4,5 % en relació amb els menys exposats. L’efecte es percep ja en el primer trimestre i es manté durant tot el 2019. Els resultats es mantenen robustos amb diferents especificacions i mesures alternatives d’exposició.
Figura 1. Efecte de la pujada de l’SMI sobre el consum per capita a nivell municipal (2018-2019)
Quan desagreguem per categories de despesa, l’increment es concentra en béns discrecionals com ara electrònica, oci, i restauració i hotels. En canvi, observem un efecte negatiu en aliments i roba, fet que pot indicar un cert grau de substitució respecte de béns essencials. No trobem canvis significatius en altres partides com ara mobiliari, educació, sanitat o viatges. Aquest patró suggereix que les llars afectades ja tenien cobertes les necessitats bàsiques i van destinar els ingressos addicionals a millorar la qualitat de vida a través del consum no essencial.
Figura 2. Efecte de la pujada de l’SMI sobre la composició del consum
Per validar aquests resultats, fem servir dades individuals de l’Enquesta de pressupostos familiars (de l’INE) i un exercici de diferències en diferències. Les llars amb un sustentador principal amb ingressos baixos el 2018 van incrementar el consum en un 4,6 % l’any 2019, i van mostrar patrons similars en la composició de la despesa als que hem trobat amb les dades bancàries. A més, una prova placebo aplicada l’any anterior no detecta efectes diferencials, la qual cosa reforça la interpretació causal dels resultats.
Atès el vincle estret entre consum i mercat de treball, també avaluem si l’efecte en el consum podria reflectir pèrdues d’ocupació. Fem servir dades d’atur registrat i de contractació, però no trobem diferències significatives entre municipis amb alta o baixa exposició, ni abans ni després de la reforma. Això indica que, a nivell local, l’impacte positiu sobre el consum no es va veure neutralitzat per efectes adversos sobre l’ocupació. Tampoc detectem diferències rellevants entre consum nominal i consum ajustat per la inflació, cosa que suggereix que la reforma no va tenir un impacte notable sobre els preus en el període analitzat. Tot i així, caldria aprofundir en aquesta qüestió en futurs treballs, especialment en sectors productius amb més pressió de costos.
En conjunt, els resultats encaixen amb models econòmics amb preferències no homotètiques: les llars prioritzen assegurar un mínim de consum bàsic i destinen els ingressos extra a categories més elàstiques, com el lleure o l’electrònica. Així, la reforma del 2019 no només va millorar el poder adquisitiu dels treballadors amb rendes més baixes, sinó que també va ampliar les seves possibilitats d’accés a formes de consum que contribueixen a un benestar material més elevat.
En definitiva, el salari mínim pot ser una eina eficaç per millorar el benestar de les llars, no només elevant el nivell de consum, sinó també transformant-ne la composició. Això és, almenys, el que mostra la nostra evidència en el context específic de la reforma del 2019.
- A l’article analitzem amb detall les limitacions i els possibles biaixos associats a la nostra variable d’exposició, però també presentem evidència sobre la qual recolza la validesa. A més, la nostra estratègia empírica està dissenyada per mitigar possibles errors de mesura. ↩︎
La imatge de capçalera pertany a evening_tao de Freepik.
