En el debat públic sobre immigració sovint es discuteix quants immigrants arriben, d’on venen o quin impacte tenen en el mercat laboral. Però una pregunta molt menys explorada és si la composició de gènere de la immigració –si els immigrants són majoritàriament homes o dones– pot influir en el benestar de la població autòctona.
La immigració és una de les qüestions més debatudes a les societats contemporànies. En els darrers anys, especialment arran de la denominada “crisi dels refugiats” de 2015, a Europa, el debat públic s’ha intensificat i sovint s’ha associat l’arribada d’immigrants amb preocupacions sobre la cohesió social, la seguretat o el benestar de la població local. Tanmateix, sorprenentment, la recerca empírica sobre com la immigració afecta el benestar subjectiu –és a dir, la felicitat o la satisfacció amb la vida– de la població autòctona és encara limitada i ofereix resultats contradictoris (Howley i Waqas, 2024; O’Connor, 2020).
Una dimensió especialment poc explorada en aquest debat és la composició de gènere de la immigració. La major part dels estudis analitzen els efectes globals dels fluxos migratoris sense distingir si els immigrants són majoritàriament homes o dones. No obstant això, aquesta distinció pot ser rellevant, ja que la percepció social dels immigrants sovint està fortament influïda per estereotips de gènere i per expectatives diferents sobre el seu paper econòmic i social.
En un article recent publicat al Journal of Economic Psychology, juntament amb la professora Hilke Brockmann, analitzem com la immigració pot afectar la satisfacció amb la vida de la població autòctona tenint en compte precisament aquesta dimensió de gènere.
Context i dades
L’anàlisi utilitza dades longitudinals de dos contextos europeus: Alemanya i Catalunya. Aquesta comparació permet analitzar com els fluxos migratoris afecten el benestar subjectiu de la població autòctona en contextos institucionals i econòmics diferents. En el cas alemany, l’estudi aprofita una situació quasiexperimental associada a l’arribada massiva de refugiats el 2015, després de la decisió de la cancellera Angela Merkel d’obrir les fronteres a persones que fugien principalment de la guerra a Síria. Aquesta situació va generar un increment sobtat i significatiu de la immigració, així com una distribució desigual dels refugiats entre els diferents estats federals alemanys (Länder). Aquesta variació territorial permet analitzar com l’exposició a la immigració afecta la satisfacció amb la vida de la població local.
Per fer-ho, s’utilitzen dades de l’enquesta longitudinal German Socio-Economic Panel (SOEP), una de les fonts més importants d’informació sobre benestar subjectiu a Europa, que segueix les mateixes persones al llarg del temps. En paral·lel, l’estudi també analitza el cas català utilitzant dades del Panel de Desigualtats Socials a Catalunya (PaD), una enquesta longitudinal pionera que segueix els mateixos individus entre 2001 i 2012, cosa que permet estudiar com canvien les percepcions i el benestar de les mateixes persones al llarg del temps. El PaD és especialment valuós perquè és l’única enquesta panel a Espanya i una de les poques de disponibles al sud d’Europa.
Aquest doble enfocament empíric –Alemanya i Catalunya– permet examinar si els patrons observats sobre la relació entre immigració i benestar subjectiu es mantenen en contextos socials i econòmics diferents.
Figura 1
Evolució del benestar subjectiu de la població i de la migració neta a Alemanya (1990-2018)
Estratègia empírica
L’estudi combina diversos enfocaments metodològics per identificar l’efecte de la immigració sobre la felicitat dels locals. En primer lloc, s’estimen models de dades de panel amb efectes fixos individuals, que permeten controlar totes les característiques estables de cada persona –com la personalitat o les actituds– que podrien influir en la seva satisfacció amb la vida.
En segon lloc, en el cas alemany s’aprofita el context del 2015 com un experiment natural per analitzar els canvis en el benestar de la població autòctona després de l’arribada massiva de refugiats. Finalment, també s’utilitza un disseny de diferències en diferències, que compara l’evolució de la satisfacció amb la vida en estats federals amb més o menys exposició a l’arribada de refugiats.
Resultats principals
Els resultats mostren un patró clar i consistent. L’arribada d’immigrants no té un efecte homogeni sobre el benestar de la població autòctona. En canvi, els efectes depenen en gran mesura del gènere dels immigrants.
En particular, l’anàlisi indica que l’arribada de dones immigrants s’associa amb un augment de la satisfacció amb la vida de la població autòctona, mentre que l’arribada d’homes immigrants tendeix a associar-se amb una reducció de la satisfacció amb la vida.
Aquest patró es manté tant per a homes com per a dones autòctones i apareix de manera consistent en els diversos models empírics utilitzats.
Un altre resultat interessant és que aquesta diferència entre immigració masculina i femenina tendeix a disminuir durant els períodes de crisi econòmica, la qual cosa suggereix que les condicions econòmiques poden moderar les percepcions socials sobre la immigració.
Interpretació i possibles mecanismes
Com es poden interpretar aquests resultats? Una possible explicació és que les percepcions socials sobre la immigració estan influïdes per estereotips de gènere i percepcions de competència econòmica o social.
Diversos estudis han mostrat que els homes immigrants són sovint percebuts com a competidors en el mercat laboral o associats a riscos de seguretat, mentre que les dones immigrants poden ser percebudes com a menys amenaçadores o més vinculades a rols de cura i integració social (Van der Zwan et al., 2017).
Aquestes percepcions poden influir en les actituds i en el benestar subjectiu de la població autòctona, especialment en contextos de gran visibilitat mediàtica de la immigració.
Implicacions
Els resultats d’aquest estudi suggereixen que les reaccions socials davant la immigració són més complexes del que sovint assumeix el debat públic. No només importa el volum de la immigració, sinó també qui arriba i com és percebut socialment.
Comprendre aquests mecanismes pot ajudar a interpretar millor l’origen de certes actituds antiimmigració i pot contribuir a dissenyar polítiques públiques que afavoreixin la cohesió social en societats cada vegada més diverses.
En un context europeu marcat per l’augment dels discursos polítics contraris a la immigració, analitzar de manera rigorosa com els fluxos migratoris afecten el benestar de la població pot contribuir a enriquir el debat públic amb evidència empírica.
La imatge de capçalera pertany a Sobirovs.
