Anàlisi del benestar subjectiu a Catalunya

Avui, a l’entrada 250 del blog, Ada Ferrer i Carbonell analitza el nou Indicador de benestar subjectiu de la Generalitat de Catalunya. El benestar és una prioritat central de les persones i per tant hauria de ser un dels objectius principals de qualsevol govern. Al llarg de les últimes dècades, les mesures de benestar percebut han guanyat importància arreu i s’han convertit en un indicador utilitzat per molts organismes internacionals i governs per fer un seguiment de l’evolució del benestar dels ciutadans en diversos països.

Lectures 340
Temps de lectura5 minuts

El benestar és una prioritat central de les persones i per tant hauria de ser un dels objectius principals de qualsevol govern. Al llarg de les últimes dècades, les mesures de benestar percebut han guanyat importància arreu i s’han convertit en un indicador utilitzat per molts organismes internacionals i governs per fer un seguiment de l’evolució del benestar dels ciutadans en diversos països. En una entrada prèvia en aquest mateix blog argumento i defenso l’ús de mesures de benestar subjectiu per al disseny i l’avaluació de les polítiques públiques. El treball dels investigadors dut a terme en les últimes dècades ha contribuït al desenvolupament d’indicadors de benestar subjectiu fiables que són utilitzats per un nombre creixent de països com a mesura que cal tenir en compte en la presa de decisions de polítiques públiques. El seguiment del benestar i l’evolució dels seus determinants ha de ser una prioritat pública que busqui generar societats més satisfetes i, així mateix, més cohesionades i econòmicament i socialment sostenibles. Organismes internacionals i governs de països com ara el Regne Unit, França i Nova Zelanda estan adoptant de manera decidida iniciatives per mesurar, seguir i promoure el benestar dels membres de la seva societat.

Dins d’aquest context internacional, la Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva de la Generalitat de Catalunya va dur a terme una enquesta durant els mesos de desembre de 2022 i gener de 2023 que van contestar 4.000 residents a Catalunya. Els resultats de l’enquesta es poden trobar a la pàgina web de l’Indicador de benestar subjectiu de la Generalitat. En aquesta entrada presento breument els resultats de l’anàlisi estadística que vam fer conjuntament amb en Roger Sabater i en Jordi Torres. L’informe complet el podeu trobar en aquest enllaç.

L’anàlisi empírica presentada en l’informe parteix de la resposta que els individus donen sobre el grau de satisfacció amb la seva vida actual mesurat en una escala de 0 (gens satisfet/a) a 10 (totalment satisfet/a). En un primer pas estimem el model de benestar tenint en compte la situació objectiva dels individus; és a dir, introduint a l’equació de benestar un conjunt de variables que en representen la situació objectiva. L’enquesta de Benestar subjectiu a Catalunya inclou un ventall molt ampli de variables que permeten captar amb més precisió que altres estudis la situació dels individus amb relació als aspectes més rellevants per al benestar. Per exemple, la majoria de dades utilitzades en altres països inclouen informació sobre l’edat, el gènere, la situació laboral, la salut, els ingressos i el nivell educatiu, però no contenen variables que captin amb detall altres aspectes com ara els usos del temps, la xarxa relacional (capital social) o si la persona es troba en tractament per problemes de salut. En la regressió del benestar també controlem per la personalitat dels individus mesurada en l’enquesta a través de cinc grans trets de la personalitat. Si disposéssim de dades de panel, podríem incloure efectes individuals fixos que ens permetrien controlar per tots els aspectes no observables que no canvien al llarg del temps, i no només per la personalitat. 

El benestar no només depèn de la situació objectiva de l’individu, sinó també de la percepció. Per exemple, el benestar depèn de les percepcions de vulnerabilitat econòmica, de solitud o de si el temps dedicat al lleure és suficient o no. La riquesa del qüestionari actual ens permet no només introduir un gran nombre de variables objectives, sinó que podem estimar un segon model on incloem també un conjunt de variables que capturen aquestes percepcions. Cada una de les variables introduïdes, tant les objectives com les percebudes, ens permet examinar la importància que tenen diferents aspectes per al benestar i que agrupem de la manera següent: característiques demogràfiques i familiars, zona de residència, habitatge, situació laboral, nivell socioeconòmic, salut física i mental, capital social i xarxa de relacions, usos del temps, temps lliure i personalitat.

Els resultats de l’estudi demostren que les percepcions dels individus sobre la seva situació són molt importants per entendre’n el benestar. De fet, la introducció d’algunes de les variables de percepció redueix o elimina l’efecte de les variables objectives. Per exemple, la introducció de l’índex de vulnerabilitat econòmica percebuda en l’equació redueix a zero l’efecte que tenen els ingressos de la llar, però en canvi no canvia l’impacte que tenen altres variables com ara l’atur.

Els resultats de l’anàlisi estadística indiquen que la situació econòmica, mesurada no només amb els ingressos, sinó també amb altres variables de vulnerabilitat econòmica, és un determinant molt important per al benestar percebut, però també mostra que altres variables tenen un paper destacable. La situació laboral (tenir feina i disposar d’estabilitat laboral) és un dels factors més importants per a aquells que es troben en una situació econòmica activa. D’altra banda, les relacions personals (tenir persones amb qui comptar i amb qui compartir bons moments, no sentir-se sol i tenir temps per a la família i per socialitzar) són el tercer element clau per al benestar. La salut, tant física com mental, també contribueix de manera important al benestar percebut. La resta de variables, tot i ser importants, tenen una rellevància menor en el nostre model estimat, malgrat que aquest resultat podria dependre del col·lectiu analitzat. Cal tenir en compte que l’enquesta va ser telemàtica i que alguns col·lectius no estan ben representats a les dades.

Aquests resultats són consistents amb els resultats que trobem quan presentem una tercera regressió estadística en la qual estimem la importància que té la satisfacció amb setze aspectes de la vida per a la satisfacció amb la vida global, controlant per la personalitat dels individus. En aquest cas, la satisfacció amb la situació econòmica, la vida familiar, la vida social, la feina i la salut, són els aspectes que apareixen com a més rellevants per a la satisfacció amb la vida.

Els resultats de la primera anàlisi de benestar percebut a Catalunya mostren la importància de fer un seguiment continu del benestar que ens permeti detectar canvis de tendència, analitzar-ne les causes i introduir les mesures necessàries. La continuïtat del projecte de benestar a Catalunya també ens permetrà aprofundir en l’estudi dels determinants, analitzar les polítiques públiques en termes de benestar i entendre les relacions causals i la importància de l’entorn. Alguns països han començat a fer un seguiment sistemàtic del benestar que els permet desenvolupar i avaluar les polítiques públiques tenint en compte el benestar percebut.

La imatge de la capçalera té una llicència Creative Commons.

About Post Author

Ada Ferrer i Carbonell

Ada Ferrer i Carbonell és científica titular de l'Institut d'Anàlisi Econòmica del Consell Superior d'Investigacions Científiques (IAE-CSIC) i professora afiliada a la Barcelona GSE. Es va llicenciar en Economia per la UAB el 1994 i el 2003 va obtenir dos doctorats, un a l'Institut Tinbergen (Universitat d'Amsterdam) amb la tesi titulada “Quantitative analysis of well-being with economic Applications” i un altre a l'Institut Politècnic Rensselaer (Nova York, EUA) amb la tesi “Consumption, behavior, an the environment: Theoretical and empirical dimensions”. Actualment és directora del Màster d'economia de les polítiques publiques i des del 2020 directora del Panel de Benestar Mundial (World Well-Being Panel). Les seves principals línies d'investigació són l'anàlisi economètrica del benestar subjectiu, centrant-se en temes de desigualtat, salut, ingressos i polítiques públiques. El 2004 va publicar, amb el profesor Bernard Van Praag el llibre Happiness Quantified: A Satisfaction Calculus Approach, OUP Oxford.
Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris