Quan parlem d’immigració, un dels debats més habituals gira entorn de com els immigrants s’integren als països d’acollida. El vessant econòmic d’aquest procés, conegut com a assimilació en el mercat de treball, s’avalua normalment a partir de l’evolució salarial dels immigrants en comparació amb la dels treballadors nadius. Habitualment s’ha explicat aquesta assimilació en termes de la millora progressiva de les habilitats específiques al país d’acollida, com ara el domini de l’idioma local o el coneixement de la cultura empresarial del país. Però, i si hi hagués un altre factor determinant que hem passat per alt?
En les darreres dècades la immigració ha canviat substancialment. El volum de persones que migren cap a països desenvolupats ha crescut considerablement i, amb això, també ha variat la composició dels fluxos migratoris en termes d’educació i d’origen nacional. Als Estats Units, per exemple, la bretxa salarial entre immigrants i nadius s’ha ampliat notablement, i la velocitat amb què els salaris dels immigrants s’acosten als dels nadius s’ha reduït.
La literatura econòmica tradicionalment atribueix aquest fenomen a una disminució en la “qualitat” dels fluxos migratoris, entenent per qualitat el conjunt d’habilitats específiques que aquests porten en arribar al país receptor. En concret, es posa èmfasi en com ha canviat la composició dels fluxos migratoris, passant d’immigrants majoritàriament provinents de països occidentals i amb nivells educatius similars als nord-americans a immigrants provinents de Mèxic i altres països llatinoamericans i amb nivells educatius més baixos. Aquesta manca inicial d’habilitats específiques del país d’acollida no només genera bretxes salarials inicialment més grans, sinó que també pot dificultar la convergència.
En aquest article que he publicat fa poc, conjuntament amb Christoph Albert i Albrecht Glitz, posem en dubte que la qualitat més baixa dels fluxos sigui l’única explicació d’una dificultat més gran per assimilar-se. En el nostre article mostrem que la competència laboral provocada per l’arribada continuada d’immigrants afecta de manera crucial l’evolució dels seus salaris als Estats Units i, per tant, la seva assimilació laboral.
Com han evolucionat les diferències salarials?
A la figura 1 es mostren les dades relatives a l’evolució de la bretxa salarial entre immigrants i nadius als Estats Units al llarg del temps. La figura compara els salaris dels immigrants amb els dels treballadors nadius de la mateixa edat i nivell educatiu, tenint en compte el temps que fa que els immigrants resideixen al país. Les línies discontínues representen les mitjanes salarials observades al cens, mentre que les línies contínues les suavitzen a partir d’una regressió estadística.
Observem dues tendències clares. Primera, els immigrants que van arribar en cohorts més antigues (als anys seixanta) van experimentar una bretxa salarial inicial més petita respecte als nadius. Segona, aquests mateixos immigrants van aconseguir reduir la diferència salarial amb els nadius molt més ràpidament en comparació amb cohorts posteriors. Aquestes tendències ja s’havien identificat en altres treballs previs (com ara, Borjas [1985, 1995, 2015]).
Figura 1. Bretxa salarial entre nadius i immigrants i anys viscuts als Estats Units
Font: Albert, Glitz, i Llull (2025).
Competint pels mateixos llocs de treball?
La clau del nostre argument és senzilla: encara que nadius i immigrants tinguin característiques observables similars (edat, educació, experiència laboral), habitualment treballen en ocupacions diferents. Això passa perquè tenen diferents combinacions d’habilitats. En economia, diem que són substituts imperfectes.
Podem dividir les habilitats dels treballadors en dos grans grups: habilitats generals, com ara la destresa manual o els coneixements matemàtics, que són fàcilment transferibles entre països, i habilitats específiques del país receptor, com ara l’idioma o el coneixement profund de la cultura empresarial local. Els immigrants, en arribar, solen tenir moltes habilitats generals però relativament poques habilitats específiques. Amb el temps, però, adquireixen més habilitats específiques d’aquestes i es van assemblant als nadius.
Considerem un exemple pràctic. Una advocada veneçolana probablement no podrà treballar com a advocada als Estats Units immediatament després d’arribar-hi, perquè no dominarà prou l’anglès ni el marc jurídic americà. Potser començarà conduint un taxi o treballant de cambrera. Amb el temps, adquirirà coneixements lingüístics i jurídics que li permetran accedir a feines administratives dins d’un bufet d’advocats i, més endavant, exercir com a advocada després d’haver aprovat l’examen corresponent. Si aquesta mateixa advocada hagués arribat als anys seixanta, probablement hauria avançat més ràpidament en la seva carrera que si hagués arribat durant l’èxode veneçolà, quan s’hauria hagut d’enfrontar a una competència molt més alta per accedir fins i tot a les feines més bàsiques.
La magnitud de l’efecte competitiu
Utilitzant dades del cens dels Estats Units i de l’American Community Survey entre 1970 i 2019, hem pogut quantificar aquest efecte amb precisió. Segons les nostres estimacions, que es poden veure resumides a la figura 2, la competència derivada dels fluxos migratoris explica al voltant del 20 % de l’augment total de la bretxa salarial entre immigrants i nadius des dels anys seixanta.
Figura 2. Descomposició de la bretxa salarial: efectes de competència i canvi tecnològic
Font: Albert, Glitz, i Llull (2025).
Però encara hi ha més. La demanda dels diferents tipus d’habilitats ha canviat en el temps. El canvi tecnològic ha provocat un increment de la demanda d’habilitats específiques com ara l’ús avançat de l’idioma o coneixements institucionals, aspectes que penalitzen especialment els immigrants que encara no han adquirit aquestes competències. Si incloem en l’anàlisi l’efecte del canvi tecnològic, arribem a explicar fins al 33 % de l’increment de la bretxa salarial.
Els resultats, resumits a la figura 2, mostren que els efectes de la competència (i també dels canvis en la demanda) són particularment rellevants per explicar l’increment, en nivell, de les bretxes salarials, especialment en els primers anys posteriors a l’arribada. Els efectes en la velocitat de convergència, en canvi, són més moderats.
No tots els immigrants viuen de la mateixa manera aquesta situació de competència. En el nostre estudi hem trobat diferències molt significatives segons l’origen dels immigrants i el seu nivell educatiu. Per exemple, els immigrants de països llatinoamericans amb estudis secundaris han patit especialment l’impacte negatiu d’aquesta competència laboral. En canvi, per als immigrants amb estudis universitaris procedents de països occidentals, aquest efecte ha estat pràcticament nul.
El resultat reflecteix que la capacitat d’adaptació i les oportunitats laborals varien molt segons les característiques individuals dels immigrants i els sectors als quals accedeixen en arribar al país.
Quines implicacions té això per a la política migratòria?
Els resultats del nostre estudi tenen implicacions clares per a les polítiques migratòries. Habitualment, els debats sobre immigració se centren en la qualitat dels fluxos migratoris, entesa com el seu nivell educatiu o la seva capacitat per adquirir ràpidament noves habilitats específiques.
No obstant això, nosaltres demostrem que no només importa la qualificació inicial dels immigrants, sinó també el volum dels fluxos migratoris i la seva distribució per sectors i regions. Gestionar bé aquests aspectes pot ajudar a suavitzar la competència laboral interna entre immigrants i facilitar-ne una integració més ràpida i exitosa.
Això vol dir que les polítiques d’integració haurien de combinar la formació en habilitats específiques amb una planificació geogràfica de les arribades millor, per tal de reduir la pressió competitiva sobre determinats territoris. Aquest darrer punt, per exemple, s’hauria pogut internalitzar en el debat europeu que vam observar amb l’arribada de grans onades de refugiats des de Síria la dècada passada. Algunes veus argumentaven que una distribució dels refugiats més equitativa entre els països en minimitzaria les conseqüències per als mercats de treball receptors. El nostre estudi ens diu que això també hauria facilitat la integració dels mateixos refugiats en el mercat de treball.
La imatge de capçalera pertany a Abhishek Kumar de Pixahive.
