Les necessitats de cures són una part fonamental de la vida humana, presents en totes les etapes del cicle vital. Des de la infància fins a la vellesa, tothom necessita ser atès, necessita algun suport, que varia en intensitat i especificitat segons les circumstàncies. La creixent consciència sobre l’envelliment de la població i les dificultats de conciliació laboral i familiar han augmentat les demandes d’intervenció en aquest àmbit i han posat en relleu la necessitat urgent d’abordar les cures des de les institucions.
Des de la perspectiva feminista, les cures són vistes com una necessitat humana essencial i col·lectiva, no com una responsabilitat individual. Això implica que les administracions públiques han de jugar un paper central en la seva provisió. La Generalitat ha adoptat aquest enfocament amb la creació de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, que inclou la Direcció General de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs (DGCOTET), que té per objectiu fomentar la corresponsabilitat, promoure l’equitat de gènere i dignificar el treball domèstic i de cures.
Amb l’objectiu de dissenyar polítiques ajustades a les necessitats de la població, la DGCOTET ha encarregat a Ivàlua1 una avaluació de necessitats de les cures a Catalunya amb tres objectius principals: dimensionar la població amb necessitats de cures, identificar els serveis que hi donen resposta i analitzar l’adequació entre necessitats i provisió. Per donar resposta a aquesta demanda, l’avaluació conceptualitza les necessitats de cures, utilitza dades d’enquesta i registres administratius per analitzar-ne l’abast i la distribució territorial, i estudiar com es cobreixen aquestes necessitats des de l’esfera familiar i els serveis públics i, per primer cop, vincula dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya i del Padró, permeten analitzar el seu abast i distribució territorial. A més, l’avaluació considera com es cobreixen aquestes necessitats des de l’esfera familiar i els serveis públics a partir de múltiples registres i enquestes; una anàlisi rellevant perquè permet posar en relació ambdues esferes de provisió i fer visible com s’articula el model de provisió de cures a Catalunya.
Què són les necessitats de cures?
Les necessitats de cures són les dimensions de la vulnerabilitat intrínseca dels éssers humans que han de ser sostingudes per tal que la vida sigui viable. Poden ser necessitats físiques o emocionals. Les necessitats físiques inclouen l’alimentació, la higiene, la mobilitat o el suport en malalties, mentre que les emocionals es refereixen a l’escolta, l’afecte i el suport en conflictes. Tot i que es poden diferenciar, estan estretament vinculades.
Si bé les necessitats de cures són universals, la seva presència i intensitat es veu molt influïda pel cicle de vida. A la infància, les físiques són primer intenses i disminueixen amb l’edat, mentre que les emocionals, sempre intenses, evolucionen passant d’una demanda d’afecte constant durant la primera infància a les necessitats d’acompanyament en la construcció de la identitat durant l’adolescència. En l’adultesa, les necessitats físiques i emocionals són baixes o esporàdiques, però poden incrementar-se en moments de malaltia o crisi mental i en persones amb diversitat funcional. A la vellesa, creixen amb l’edat, especialment a partir dels 75 anys, quan augmenten les demandes de suport en higiene, mobilitat, medicació i acompanyament per afrontar la soledat o el malestar emocional.
El gènere, el territori i la classe social també influeixen en les necessitats de cures, i fan que la necessitat sigui més o menys intensa. Solen ser més elevades entre dones grans i persones amb un nivell socioeconòmic baix.
Quin abast tenen?
A Catalunya, segons dades de l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA, 2023) i el padró, hi ha 2.257.187 persones amb necessitats de cures físiques, el 29 % de la població. El 49,1 % són infants, el 32,9 % adults d’entre 15 i 74 anys, i el 18,0 % persones de 75 anys o més. Encara que les necessitats físiques són més comunes entre els majors de 75 anys, la majoria de les persones amb necessitats són infants i adults de mitjana edat.
Les necessitats emocionals són més difícils de quantificar amb precisió. Segons diverses enquestes, a Catalunya, el 7,4 % dels infants de 4 a 14 anys té probabilitats de patir problemes de salut mental. Entre els adults, el 22 % de la població de més de 15 anys pateix depressió, i el 22,5 % es troba en situació de malestar emocional. Aquestes necessitats són especialment intenses entre dones adultes i persones grans.
Com s’hi dona resposta?
Catalunya té un model de provisió de cures molt familiarista que es caracteritza per un rol central de la família i una participació dèbil del sector públic. Les dones assumeixen predominantment les cures, ja que dediquen el doble d’hores que els homes al treball domèstic i de cures (13 hores setmanals vs. 7 hores). La bretxa de gènere és especialment rellevant en excedències i permisos de cura: les dones representen el 92 % de les excedències per cura de fills, el 78,3 % de les excedències per cura de familiars dependents i són el 65 % de les persones cuidadores no professionals. La participació dels homes en la cura és baixa i només significativa en casos en què el suport públic és important, com ara els permisos per naixement.
Aquesta distribució desigual del treball de cures té conseqüències negatives en la participació laboral de les dones: la taxa d’inactivitat és del 43 % en dones comparat amb el 35 % en homes. Del total de dones inactives, el 36 % ho són per la cura de tercers, mentre que només el 10,1 % dels homes ho són per la mateixa raó. La parcialitat laboral afecta el 19 % de les dones i el 6 % dels homes. A més, el 5,4 % de les dones treballadores a temps parcial ho fan per cuidar fills o familiars, comparat amb el 3,3 % dels homes.
Quin és el rol dels principals serveis públics en la seva provisió?
Per a la infància, el recurs principal és l’escola bressol, amb una cobertura global del 56,2 % (38 % en escoles públiques i 18,2 % en privades). Les zones urbanes tenen una cobertura més baixa i una major presència d’escoles bressol privades.
Per a la gent gran, els principals serveis (la teleassistència, el Servei d’Atenció Domiciliària, els centres de dia i les residències) estan destinats a persones amb dependència reconeguda. Estan ben focalitzats, però tenen una cobertura limitada del 30,5 % de la població dependent i no substitueixen completament el rol de la família: en un 20 % dels casos, l’ús d’un servei es complementa amb l’atenció d’un cuidador no professional.
Quin és l’encaix entre necessitats i recursos i què cal millorar?
Les necessitats de cures físiques i emocionals són importants al llarg del cicle de vida, contràriament a la percepció habitual que les associa principalment a la vellesa o la dependència. Les famílies, especialment les dones, proveeixen una part significativa de les cures, mentre que els serveis públics estan dirigits a atendre situacions de necessitat evident i gairebé sempre com a complement a les cures que s’ofereixen des de la família. No hi ha una xarxa de serveis públics específics per atendre les necessitats de cures menys intenses o sobrevingudes, que són les més comunes. A més, existeixen inequitats territorials en funció de la priorització i les dinàmiques locals.
Per abordar els dèficits actuals, es recomana millorar la cobertura dels serveis existents, corregir inequitats territorials, desenvolupar serveis que cobreixin les necessitats de cures menys intenses, impulsar la corresponsabilitat entre homes i dones, i establir serveis que connectin la provisió familiar i la pública per descarregar les famílies.
L’informe complet, Avaluació de necessitats. Les cures a Catalunya, està disponible al web d’Ivàlua.
1L’equip d’Ivàlua està format per Júlia de Quintana Medina, Cristina Ferrer i les col·laboradores externes Sandra Ezquerra i Christel Keller (Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya), i Marta Mirambell.
La imatge de capçalera pertany a Freerange.
