Pot una nit electoral acabar influint en la decisió d’interrompre un embaràs? Sembla una connexió improbable. Però si unes eleccions polítiques alteren les expectatives sobre el futur econòmic, també podrien influir en algunes decisions familiars que depenen d’aquest futur.
En un article recentment publicat al Journal of Population Economics (2026), Libertad González, Luis Guirola i jo mateixa investiguem si les sorpreses electorals poden tenir conseqüències demogràfiques. La idea és senzilla: si un resultat electoral modifica les expectatives sobre l’economia o sobre l’orientació futura de les polítiques públiques, algunes persones poden replantejar decisions relacionades amb la maternitat, la paternitat o la formació d’una família.
Analitzem un cas singular: les eleccions de març de 2004, en què el PSOE va derrotar de manera inesperada el Partit Popular (PP), que governava Espanya fins aleshores. Les enquestes preelectorals apuntaven a una victòria del PP, de manera que el resultat va ser percebut com una sorpresa política. El nostre estudi demostra que aquest resultat inesperat va provocar canvis immediats en decisions relacionades amb la formació d’una família.
Per identificar l’efecte de la sorpresa electoral, comparem els municipis que abans de les eleccions seguien tendències molt semblants, però que diferien en el suport electoral al PP. Si després de la sorpresa electoral aquestes trajectòries divergeixen, podem atribuir-ne una part al canvi inesperat de context polític.
Els resultats mostren una reacció immediata. Als municipis amb més suport al PP, s’observa una disminució de 0,14 concepcions mensuals per cada 1.000 dones en comparació amb la resta de municipis. També observem un augment de les taxes d’avortament en aquests municipis durant el primer mes després de la sorpresa electoral (0,05 avortaments més per cada 1.000 dones). Per contextualitzar aquestes magnituds, els efectes estimats són similars als del “xec nadó” de 2.500 euros que es donava per cada naixement d’un fill entre 2007 i 2010 (González i Trommlerová, 2023). No es tracta d’un canvi massiu en els comportaments reproductius, sinó d’un desplaçament agregat detectable estadísticament en poblacions molt grans.
També trobem una disminució dels matrimonis als municipis amb més suport al PP, especialment dels matrimonis associats a embarassos en curs, un resultat coherent amb la idea que la sorpresa electoral va alterar algunes decisions familiars.
Quan la política canvia les expectatives
Per què passa tot això? Després de les eleccions de 2004, les expectatives econòmiques van canviar de manera molt diferent segons l’orientació política. La literatura mostra que els votants del partit guanyador tendeixen a ser més optimistes sobre l’economia, mentre que els del partit perdedor acostumen a ser més pessimistes. Les dades del CIS mostren exactament aquest patró: després de les eleccions de 2004, les expectatives econòmiques van millorar entre els simpatitzants del partit guanyador i van empitjorar entre els del partit perdedor.
Una explicació alternativa podria ser l’impacte emocional de l’atemptat terrorista del 2004 a Madrid, que va tenir lloc només tres dies abans de les eleccions. No obstant això, l’augment de la preocupació pels atacs terroristes va ser similar entre els votants dels diferents partits polítics. Això fa pensar que els atemptats difícilment poden explicar els efectes diferenciats segons l’afinitat política, tot i que no es pot descartar completament que els esdeveniments de l’11-M hi tinguessin algun paper.
Concloem que els forts canvis en les expectatives econòmiques segons l’afinitat amb un partit o un altre probablement hi tenen un paper rellevant, juntament amb els canvis associats a la confiança en les institucions i en les expectatives sobre les polítiques públiques.
Aquests resultats encaixen amb l’evidència dels Estats Units, on la victòria inesperada de Donald Trump el 2016 també es va associar a canvis en la natalitat segons l’afiliació a un partit o un altre (Dahl et al., 2022).
Quan les expectatives es converteixen en decisions
La lliçó és que les eleccions no només canvien governs. També poden alterar la manera com imaginem el futur. I quan canvien les expectatives sobre el futur, poden acabar influint en decisions tan íntimes com casar-se, tenir un fill o interrompre un embaràs. Tot i que els efectes que observem són modestos i es mesuren a escala agregada, els resultats mostren fins a quin punt les expectatives econòmiques i la identitat política poden acabar entrant dins de casa.
La imatge de capçalera pertany a Wikimedia Commons.
