L’efecte dels problemes de salut dels fills en les trajectòries laborals dels pares

Ana Costa-Ramón escriu sobre la relació entre salut dels fills i ingressos dels pares. Els efectes adversos d’un problema de salut en la trajectòria laboral d’un individu estan ben documentats. Tot i així, sabem molt menys sobre els possibles efectes (indirectes) de la salut dels fills en les carreres laborals dels pares. Per estudiar l’impacte causal de les malalties dels fills comparen famílies molt similars, però que experimenten el “xoc” en la salut dels fills en diferents moments del temps.

Lectures 416
Temps de lectura3 minuts

Des de fa temps els economistes han estat interessats a entendre la relació entre salut i ingressos. Els efectes adversos d’un problema de salut en la trajectòria laboral d’un individu estan ben documentats. Tot i així, sabem molt menys sobre els possibles efectes (indirectes) de la salut dels fills en les carreres laborals dels pares.

Això és sorprenent, ja que la malaltia d’un infant és un esdeveniment estressant que pot tenir implicacions importants per a la salut i el benestar de tota la llar. Les famílies poden incórrer en costos substancials a l’hora de decidir com afrontar aquestes situacions. Per exemple, els pares i mares poden haver de disminuir les hores de treball per augmentar el temps dedicat a cuidar el seu fill o filla, o poden haver d’augmentar la seva participació laboral per compensar els costos mèdics addicionals. A més, aquestes circumstàncies també poden tenir conseqüències significatives en matèria d’igualtat de gènere ja que les dones (degut als rols de gènere i les normes socials) tendeixen a assumir la major part de les responsabilitats de cura o a portar la càrrega mental de la llar. Per tant, entendre la multidimensionalitat amb què la paternitat pot afectar de manera diferencial les dones en comparació amb els homes en el mercat laboral és crucial per al disseny de polítiques públiques.

En l’article The Career Costs of Children’s Health Shocks, estudiem aquesta pregunta utilitzant dades administratives de Finlàndia i Noruega. Aquestes dades ens permeten observar els diferents individus d’una família, les seves trajectòries laborals (ingressos, ocupació, etc.), i les visites a especialistes i hospitalitzacions (amb els diagnòstics mèdics) des dels anys 90 del segle XX fins ara. La qualitat de les dades fa que molta d’aquesta investigació aplicada només es pugui dur a terme als països nòrdics.

Per estudiar l’impacte causal de les malalties dels fills el que fem és comparar famílies molt similars, però que experimenten el “xoc” en la salut dels fills en diferents moments del temps. És a dir, comparen famílies amb característiques semblants (de les mateixes cohorts d’edat), però en una família el problema de salut s’esdevé en un determinat any, i en l’altra família, experimenten aquesta mateixa situació uns anys més tard.

Amb aquesta metodologia, primer mostrem que no hi ha cap indicació que, prèviament a la malaltia del fill o filla, aquestes famílies seguissin tendències diferents. Ara bé, quan el fill o filla és hospitalitzat per primer cop, hi ha un trencament molt visible de la trajectòria: trobem que els ingressos de la mare pateixen una disminució substancial i persistent després d’aquest esdeveniment. Curiosament, les dades dels dos països ens permeten documentar la forta robustesa dels nostres resultats: la mida de l’efecte és sorprenentment similar, tres anys després d’una hospitalització els ingressos maternals són un 4,6% menors a Finlàndia i un 4,7% menors a Noruega. Pel que fa als pares, no trobem que els ingressos es redueixin.

Addicionalment, utilitzem la riquesa de les dades per entendre els mecanismes que expliquen aquest efecte. En primer lloc, no trobem que l’impacte negatiu en els ingressos de les mares s’expliqui perquè decideixin canviar de feina (per exemple, en empreses amb més flexibilitat per temes familiars). Tampoc trobem que l’hospitalització d’un fill afecti el risc de separació o de divorci. El que sí que documentem és que els problemes de salut dels fills tenen un impacte substancial en la salut mental de les mares i pares: després de la primera hospitalització, la probabilitat de ser diagnosticats amb ansietat o depressió augmenta. A més, també mostrem que l’impacte negatiu és major per als problemes de salut més greus i/o que requereixen més cures. També mostrem que els efectes adversos són més substancials si els avis no viuen a prop de la família. Els nostres resultats suggereixen, per tant, que l’impacte de l’hospitalització d’un fill en els ingressos laborals de les mares és resultat de la combinació de l’augment en el temps de cures necessàries i el deteriorament de la salut mental.

Finalment, a l’estudi també documentem que la malaltia d’un nen afecta més les mares de contexts socioeconòmics vulnerables, tant en termes econòmics com en termes de salut mental. Aquest resultat és preocupant, ja que els fills de les mares de contexts socioeconòmics relativament més desfavorits tenen gairebé tres vegades més probabilitats de sofrir una hospitalització durant la infància. Aquest resultat remarca la importància de dissenyar polítiques que donin suport a les famílies, però sobretot polítiques amb perspectiva de gènere i amb el focus en les mares de contextos socioeconòmics més desfavorits.

La fotografia de la capçalera té una llicència Creative Commons.

About Post Author

Ana Costa-Ramón

Ana Costa-Ramón és professora al Departament d'Economia de la Universitat de Zurich i al Jacobs Center for Productive Youth Development. Va obtenir el seu doctorat en Economia a la Universitat Pompeu Fabra el 2020. La seva feina s'enfoca en temes d'economia de la salut, treball, família i gènere.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris