Què funciona contra la pobresa infantil?

Maria José del Blanco ens fa 5 cèntims sobre els efectes de les polítiques laborals, sobre la renda de les famílies i la provisió pública d’educació infantil en la reducció de la pobresa infantil

Lectures 559
Temps de lectura5 minuts

Què funciona contra la pobresa infantil és un projecte impulsat pel Departament d’Economia i Hisenda, Unicef-Comitè Catalunya i l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua). A més de les institucions promotores, aquesta iniciativa compta amb el suport d’un grup d’expertes en polítiques d’infància, que representen el tercer sector, les diferents administracions i l’acadèmia.

L’objectiu és millorar les polítiques públiques d’infància mitjançant la revisió de l’evidència científica existent més recent de polítiques d’infància en entorns propers al nostre, i la compartició de coneixement de manera accessible.

Context

Unicef defineix la pobresa infantil com a la privació dels recursos materials, espirituals i emocionals necessaris per a sobreviure, desenvolupar-se i prosperar, que impedeix als infants i adolescents gaudir dels seus drets, assolir el seu ple potencial o participar en la societat com a membres plens i en condicions d’igualtat. 

Segons les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida de 2021, 445.000 menors de 16 anys vivien a Catalunya amb risc de pobresa (és a dir que vivien en llars amb ingressos inferiors al 60% de la renda disponible equivalent després de transferències socials). 

És cert que els infants pobres viuen en famílies pobres, però necessiten unes polítiques específiques, centrades en les seves etapes i necessitats, que tinguin en compte totes les dimensions del problema.

Amb dades de l’any 2021, l’OCDE ha publicat aquest gràfic, que compara la taxa de pobresa per grups d’edat en diferents països. Es pot observar que en països com ara Espanya, França o Itàlia la taxa de pobresa infantil és superior a la taxa de pobresa del total de la població i de les persones majors de 65 anys.

Què funciona contra la pobresa infantil en l’etapa 0-3?

El primer número del projecte, elaborat per Lídia Farré, s’ha centrat en els efectes de les polítiques laborals, les polítiques sobre la renda de les famílies i la provisió pública d’educació infantil en la reducció de la pobresa infantil en la primera infància (0-3) 

S’han revisat avaluacions de programes de lluita contra la pobresa infantil, sobretot de polítiques del Canadà, els Estats Units d’Amèrica i els països del nord d’Europa.

Per a cadascuna de les tipologies de polítiques analitzades les conclusions són les següents: 

  1. Polítiques laborals

A llarg termini les polítiques laborals són la manera menys costosa de reduir la pobresa, però el seu impacte no és immediat.

Si s’analitzen les tendències a llarg termini dels ingressos de les famílies desfavorides s’observa que hi ha una correlació negativa entre ocupació materna i pobresa infantil.

Dins les polítiques laborals hi ha diferents tipus d’intervenció, de la revisió dels quals es desprenen els resultats següents:

  • Increment de salari mínim:
  • La seva eficàcia depèn de les característiques del mercat laboral. En economies en què hi ha molta presència d’economia informal, un increment important del salari mínim pot reduir l’ocupació al sector formal i desplaçar els treballadors a l’informal, amb pitjors condicions econòmiques i laborals.
  • Permisos laborals:
    • Les polítiques que fomenten i protegeixen l’ocupació materna i les destinades a reduir la penalització per fill o filla són bones alternatives per a reduir la pobresa infantil.
    • Les prestacions per maternitat més curtes (fins a 1 any) són més favorables per a l’ocupabilitat de les mares. Els permisos de llarga durada per infant a càrrec són perjudicials per a l’ocupació materna i tampoc semblen tenir efectes positius sobre el desenvolupament dels infants.
    • Les polítiques que faciliten ser mare treballadora poden ser més beneficioses que la durada del permís o els pagaments que reben mentre es dediquen només a la criança. Així, les polítiques o intervencions que afavoreixen la flexibilitat laboral per facilitar la conciliació poden beneficiar l’ocupació materna i contribuir a la reducció de la pobresa infantil. 
    • Els permisos als pares per a la cura dels nadons tenen un efecte limitat en el mercat laboral, tot i que promouen la disminució de les desigualtats de gènere.
  • Polítiques actives d’ocupació:
    • Són una bona eina però requereixen temps abans que puguin tenir efectes reals.
  1. Polítiques sobre la renda de les famílies

L’evidència assenyala que els programes de transferència adreçats a llars amb infants petits tenen efectes a llarg termini sobre el desenvolupament socioemocional, la salut i l’èxit educatiu; disminueixen, per exemple, la probabilitat de repetir curs i milloren els resultats en matemàtiques. Els impactes són més grans en les famílies vulnerables amb baix nivell educatiu. 

Per tipus de mesura, les conclusions principals són les següents:

  • Transferències universals:
    • Redueixen la complexitat administrativa.
    • Són costoses i beneficien de manera desproporcionada llars amb ingressos mitjans i alts.
  • Transferències focalitzades:
    • Les barreres administratives poden dificultar l’accés a la població diana.
    • Les famílies que se’n beneficien poden tenir menys incentius per a buscar feina.
    • La reducció de la pobresa entre mares solteres és superior que amb un programa universal. 
    • Els programes d’ajuda alimentària per a famílies vulnerables tenen com a impacte incrementar el pes en néixer dels infants i reduir la incidència d’altres malalties com ara l’obesitat i la diabetis. 
    • Els programes de transferències monetàries condicionades a algun aspecte com ara revisions de salut, assistència a determinades escoles, etc. tenen efectes a curt termini, però encara es desconeix quins efectes poden tenir a llarg termini.
  • Reducció d’impostos per a mares i pares treballadors:
    • Només hi poden accedir les llars en què els adults treballen i presenten una declaració d’impostos i, per tant, moltes famílies vulnerables no s’hi poden acollir.
    • S’ha evidenciat que l’Earned Income Tax Credit (EUA) és un programa que ha resultat molt útil per a modificar la trajectòria vital dels menors, mentre incentiva l’ocupació dels pares. S’estima que el 2015 va treure de la pobresa tres milions d’infants alhora que va incrementar els resultats d’aquests en matemàtiques i lectura. 
  1. Polítiques educatives gratuïtes 

Existeix nombrosa evidència sobre els impactes de les polítiques educatives gratuïtes destinades a la primera infància (0-3 anys) en el desenvolupament dels infants. Els resultats principals obtinguts de la revisió són els següents:

  • Millora la participació en el mercat laboral dels progenitors.
  • L’impacte final sobre els infants depèn de les altres opcions de cura dels infants de què disposin les famílies.
  • En general, suposen un benefici important per als infants de famílies amb pocs recursos, tant pel que fa als resultats futurs de l’infant com per l’afavoriment de la incorporació al mercat laboral de la mare, però generen un efecte nul o negatiu en els infants de famílies amb recursos
  • La taxa de retorn dels programes d’inversió en capital humà és més alta com més petit és l’infant. 

La imatge de capçalera pertany a Freepik

About Post Author

Maria José del Blanco

És Cap de l'Àrea d'Avaluació Econòmica de Polítiques Públiques del Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris