Un premi Nobel per a la recerca en economia del gènere

En aquesta entrada la Lídia Farré ens parla de la professora de Harvard, Claudia Goldin, que el 2023 es va convertir en la primera dona a guanyar el Nobel d’Economia en solitari per la seva recerca en economia del gènere.

Lectures 371
Temps de lectura5 minuts

El 9 d’octubre de l’any passat, la professora de Harvard, Claudia Goldin, es convertia en la primera dona a guanyar el Nobel d’Economia en solitari en més de 50 anys d’història del guardó. L’any 2009, Elinor Ostrom, juntament amb Oliver Williamson, va ser premiada per la seva anàlisi sobre governança econòmica, i en especial pels seus estudis sobre béns comuns. I deu anys després, Esther Duflo, juntament amb Abhijit Banerjee i Michael Kremer, va ser guardonada per l’ús de metodologies experimentals per alleujar la pobresa global. 

La Reial Acadèmia Sueca, durant l’anunci del premi, argumentava que el premi a Goldin era “for having advanced our understanding of women’s labour market outcomes”. I és que, en efecte, Claudia Goldin ha posat la dona en el centre de la seva recerca, fet que l’ha convertit en una líder i referent indiscutible en la ciència econòmica i, en particular, en economia del gènere.

El 23 de gener passat vaig tenir el plaer d’impartir una conferència a l’Institut d’Estudis Catalans, organitzada per la Societat Catalana d’Economia, en què vaig poder exposar les principals contribucions que la catedràtica de Harvard ha fet a la professió durant els seus més de 50 anys de carrera acadèmica. En l’entrada d’avui us presento un breu resum del contingut de la xerrada, que aviat estarà disponible al web de la Societat.

Una de les principals contribucions de la Nobel d’Economia 2023 ha estat la recopilació de dades històriques per documentar nous fets sobre l’evolució de la dona en el mercat de treball dels Estats Units durant més de 200 anys. La seva tasca com a detectiu ha permès demostrar que la taxa de participació laboral femenina al llarg dels segles XIX i XX presenta forma d’U (vegeu la figura 1). I és que abans del celebrat increment de la taxa de participació femenina que va caracteritzar la segona meitat del s. XX, van haver-hi molts anys de decreixement. A començament del s. XIX, l’activitat econòmica, basada fonamentalment en l’agricultura, tenia lloc dins o a prop de casa. Per tant, les dones podien compaginar la feina “remunerada” amb el seu rol de cuidadores principals dins la llar. Amb la revolució industrial, el treball remunerat es va desplaçar a les fàbriques i lluny de les cases, i això va frenar el desenvolupament econòmic de les dones, que continuaven majoritàriament a càrrec dels infants.

Figura 1

Durant el s. XX les coses van anar canviant. Lentament, la societat i el sistema econòmic oferien més i noves possibilitats a les dones. La recerca de Claudia Goldin també se centra a identificar els factors responsables d’aquests canvis. En particular, entre les troballes de la premi Nobel destaquen el paper de les expectatives sobre els retorns a les inversions en capital humà i la difusió de la píndola anticonceptiva. 

Abans del 1960 les dones joves tenien molt pocs incentius per invertir en capital humà, perquè de les seves mares observaven que un cop tenien fills havien d’abandonar el mercat de treball. Per tant, hi havia poc temps per treure rendiment de les inversions. Amb el pas dels anys, i per diversos motius, el comportament de les dones casades va anar canviant. A partir de la dècada de 1960, cada cop més dones casades intentaven compaginar la feina amb la criança. Aquesta reincorporació de les dones al mercat de treball després de tenir fills va incentivar les generacions més joves a invertir en educació, de manera que les dones es van anar incorporant progressivament al sistema educatiu fins al punt que a mitjan dècada de 1980 més dones que homes aconseguien una titulació universitària. 

En tots aquests canvis la difusió de la píndola anticonceptiva també hi té un paper destacat. Les millores en l’accés als anticonceptius –i el menor control parental i matrimonial– permeten a les dones controlar la seva pròpia fecunditat i reduir el cost d’esperar a casar-se. Això endarrereix l’edat dels primers matrimonis i també la de tenir el primer fill, i repercuteix de manera positiva sobre les decisions d’inversió en capital humà per part de les dones. 

Tot i aquestes bones notícies, des de final dels anys 1990 s’observa un estancament en termes de convergència de gènere. Els darrers anys, Claudia Goldin ha centrat els esforços a esbrinar les raons darrere de la persistència de les bretxes de gènere. Com explica en els seus darrers treballs, la manca de flexibilitat laboral pot ser responsable de la penalització que pateixen les dones després de tenir fills. Les llargues jornades laborals associades al que ella anomena greedy jobs no són compatibles amb la criança. D’aquesta manera, els membres de moltes parelles es veuen forçats a especialitzar-se i triar entre feines que et permeten ser un on-call parent, que ocupen principalment les dones i estan més mal pagades, i les que et permeten ser un on-call employee, que ocupen majoritàriament els homes i estan més ben remunerades. 

D’aquests resultats podem concloure que per erradicar les bretxes cal canviar la manera com ens organitzem dins i fora de les llars. Mesures com el teletreball i la flexibilitat horària podrien afavorir la convergència de gènere, sempre que les feines amb aquestes característiques no es converteixin en un enclavament per a dones que volen conciliar la seva vida personal i professional. També és important canviar les normes socials per tal que la criança sigui responsabilitat de tots, i en això els permisos de paternitat estan fent una gran feina (podeu consultar la meva recerca sobre aquest tema en aquest enllaç). A més a més, la universalització i gratuïtat de l’educació dels 0 als 3 anys seria de gran ajuda per afavorir el desenvolupament professional de les dones sense haver de negociar dins la llar qui es fa càrrec dels infants durant bona part de la jornada laboral.

En tot cas, moltes gràcies, Claudia, per la teva implicació amb la professió, per posar en valor la recerca sobre economia del gènere i el paper de la dona en l’economia. 


About Post Author

Lídia Farré

La Lídia Farré és Tenured Scientist de l'Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC). Les seves principals àrees de recerca són el mercat de treball i l'economia del gènere. Actualment fa recerca sobre l'impacte de les polítiques públiques sobre les oportunitats laborals de les dones.
Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris