Ser mare i treballadora: una qüestió d’actituds?

En aquesta entrada, la Mireia Borrell Porta, el Joan Costa-Font i la Valentina Contreras analitzen si les dones canvien les actituds envers el treball un cop son mares. L’anàlisi mostra que les actituds no varien significativament, i per tant els autors suggereixen que qualsevol reducció de jornada o abandonament del mercat laboral no es pot entendre com una decisió lliure fruit d’un canvi de preferències, sinó més aviat com una impossibilitat de conciliar el treball en el mercat amb el treball a casa. 

Lectures 463
Temps de lectura6 minuts

La bretxa salarial entre homes i dones s’explica en gran part per la maternitat. A Catalunya, a final de 2019 les dones amb fills menors de 15 anys tenien al voltant d’un 67% més de probabilitat d’estar a l’atur que els homes amb fills menors de 15 anys, segons un article del 5 cèntims co autorat per Claudia Hupkau i Jennifer Ruiz-Valenzuela. A Espanya, la Lídia Farré comentava en aquest post al 5 cèntims que les dones guanyen de mitjana un 30% menys que els homes durant els deu primers anys després de ser mare. I al Regne Unit, quan una dona esdevé mare, la pèrdua d’ingressos és de mitjana d’un 7% del salari per criatura. 

Darrere aquestes xifres s’hi amaguen diverses causes (vegeu Becker, 1985; Budig i England, 2001; Sigle-Rushton i Waldfogel, 2007; Farré i Vella, 2013; Fernández i Fogli, 2009; Burda et al., 2007, o Cunningham, 2008, entre d’altres) i no falten persones que insinuen o afirmen, tant en el món acadèmic com fora, que la reducció de salari és conseqüència d’un canvi d’actitud de la dona envers el treball, que deixa de ser prioritari. En l’article d’avui, que publiquem a la revista acadèmica Advances in Life Course Research amb Joan Costa-Font i Valentina Contreras, ens enfoquem en aquesta afirmació i examinem si les actituds de gènere envers el treball canvien quan una dona esdevé mare.

Què en sabem fins ara i què aporta l’estudi? 

Un grup d’autors suggereix que les actituds canvien entre generacions i romanen bastant constants durant la vida d’una persona. Manheim (1952) va ser un dels primers autors a afirmar que cada generació està marcada per esdeveniments polítics i socials —guerres, crisis econòmiques— que queden “impresos” a la memòria i afecten les actituds i valors de tota una generació. És durant la joventut que aparentment les actituds queden marcades (Carlsson i Karlsson, 1970; Krosnick i Alwin, 1989; Glenn, 2003; Inglehart i Baker, 2000) i els canvis generacionals es produeixen mitjançant una “revolució silenciosa”, com diria Inglehart; els valors i les actituds semblen immutables fins que tot d’una ens adonem que ja han mutat. 

No tothom hi està d’acord, però. Un altre grup d’autors suggereix que almenys certes actituds sí que son mal·leables en el transcurs de la vida (vegeu, per exemple, Brim i Kagan, 1980) i les experiències vitals —la maternitat, els divorcis o l’emparellament, el treball—ens transformen com a persones (Brooks i Bolzendahl, 2004; Baxter et al., 2015). Segurament les dues teories tenen part de raó, i algunes actituds o valors son més resistents al canvi, mentre que d’altres són més flexibles.

En el cas que ens ocupa ens interessa entendre com varien les actituds o normes de gènere quan s’experimenten canvis en el treball i la maternitat. L’evidència sobre l’impacte del treball en les actituds és bastant conclusiva: les dones que treballen tendeixen a tenir actituds més liberals que les que no treballen (vegeu, per exemple, Cunningham, 2008; Cunningham et al., 2005; Thornton et al., 1983, o Fan i Marini, 2000, entre d’altres). Per contra, la influència de la maternitat o la paternitat sobre les actituds o normes de gènere és més discutida, amb evidència que suggereix que les mares es tornen més “tradicionals” (Corrigall i Konrad, 2007; Fan i Marini, 2000; Moors, 2003; Baxter et al., 2015) i evidència que suggereix que les actituds no canvien (Cunningham et al., 2005; Morgan i Waite, 1987). Per tant, la contribució de la nostra recerca és entendre aquesta ambigüitat, posar-hi llum i fer-ho amb una metodologia robusta.

Com ho fem?

Per fer-ho, utilitzem dades de panel de llars britàniques —la British Household Panel Survey (BHPS) i la seva successora, la Understanding Society (UKHLS)— que són mostres representatives de llars amb dades sobre salut, treball, educació, ingressos, composició familiar, vida social i actituds. Utilitzem sis onades que abracen des del 2005 al 2013, amb una mostra de 40.000 observacions. La variable dependent és la resposta a la pregunta “L’infant pateix si la mare treballa” (Pre-school child suffers if mother works), que utilitzem com a aproximativa d’actituds sobre normes de gènere. La taula 1 mostra que una dona de cada quatre està d’acord amb aquesta frase i un terç no hi està ni d’acord ni en desacord. Les variables independents són dues: el nombre de menors dins la llar i la participació laboral. El que volem entendre és l’impacte de la maternitat (nombre de fills) sobre les actituds relacionades amb normes de gènere, i fem la hipòtesi que l’impacte serà diferent segons si la mare treballa o no treballa.

Taula 1. Descriptius de la variable dependent

En l’anàlisi proposada els problemes d’endogeneïtat són diversos. En primer lloc, hi pot haver un problema de variables omeses, que pal·liem parcialment —per a les variables que no varien en el temps— amb l’ús de la base de dades de panel i efectes fixos. En segon lloc, tenim un doble problema de causalitat inversa. Les actituds mateixes poden influir en les decisions d’entrada i sortida del mercat laboral i, així mateix, també poden influir en la decisió de tenir fills. En aquest últim cas, es pot argumentar que la influència de les actituds és normalment en la quantitat de fills i no tant en la decisió de tenir-ne o no i, per tant, pal·liem parcialment el problema eliminant de la mostra les observacions que tenen dos fills o més. Quant al problema de causalitat inversa entre mercat laboral i actituds, el que fem és instrumentar la decisió de participar al mercat laboral utilitzant una variable de tipus Bartik, que captura la taxa de creixement del mercat laboral local (Bartik, 1991; Goldsmith-Pinkham et al., 2000). 

Resultats

Els resultats, que es poden veure a la Taula 2, mostren que les dones que esdevenen mares quan estan treballant no canvien de manera significativa les seves actituds. La columna (1) mostra els efectes utilitzant la variable instrumental de mercat laboral, mentre que la columna (2) limita la mostra als primers fills i, com es pot observar, els resultats no varien significativament entre les dues columnes. La decisió de tenir fills, per tant, no fa variar les actituds sobre les normes de gènere, sinó que més aviat les confirma.

Taula 2. Resultats. Impacte del treball i maternitat en les actituds.

Els resultats estan en línia amb el que s’exposa en aquest article a 5 cèntims que, utilitzant les dades de l’EPA, suggereix que al voltant d’un 50% de les mares amb fills d’entre 5 i 15 anys que treballen a temps parcial, i quasi un 40% de les mares amb fills menors de 5 anys, voldrien treballar més hores. Els nostres resultats també estan en línia amb altres articles que han examinat l’efecte conjunt de la maternitat i la participació en el mercat laboral sobre les actituds en les normes de gènere, tals com Berrington et al. (2007) i Schober i Scott (2012).  La nostra anàlisi, en tant que utilitza dades més recents i més completes, amb més observacions, i metodològicament utilitza variables instrumentals i efectes fixos, aporta una més gran robustesa dels resultats. 

Aquest resultat és important en tant que suggereix que la bretxa salarial de les mares no és fruit d’un canvi d’actitud d’aquestes envers el treball i, per tant, qualsevol reducció de jornada o abandonament del mercat laboral no es pot entendre com una decisió lliure fruit d’un canvi de preferències, sinó més aviat com una impossibilitat de conciliar el treball en el mercat amb el treball a casa. 

About Post Author

Mireia Borrell-Porta, Joan Costa-Font, Valentina Contreras

MIREIA BORRELL PORTA és analista en cap a Ivàlua i doctora en política econòmica europea per la LSE. JOAN COSTA-FONT és doctor i professor d'Economia de la Salut a la London School of Economics (LSE). VALENTINA CONTRERAS és investigadora a l'International Inequalities Institute de la LSE i doctora en polítiques socials per la mateixa universitat.
Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris