El multiplicador local de Barcelona en les polítiques públiques socials

En el marc de les polítiques socials hi ha un debat sobre les polítiques més eficaces i eficients, tant pel que fa a la tipologia de les mesures, com als beneficiaris i els imports. Aquest article presenta un cas pràctic de càlcul de multiplicador local a la ciutat de Barcelona dut a terme en el marc del projecte europeu B-MINCOME de lluita contra la pobresa i la desigualtat.

Comerç, finances i independència: una anàlisi individual

La independència de Catalunya pot produir un xoc en les finances públiques i les relacions comercials amb la resta d’Espanya i Europa. Fins a quin punt interioritzen els individus aquests costos i/o oportunitats a l’hora d’expressar les seves preferències per la independència? Donem resposta a aquesta pregunta amb una enquesta original duta a terme tot just abans de les eleccions de desembre de 2017, en un context de crisi política, austeritat fiscal i fuita massiva d’empreses. En aquest post destaquem tres resultats: la reacció del sector exportador, les preferències dels aturats de llarga durada i la credibilitat de l’acomodament fiscal amb una reforma constitucional.

Salut, economia i llibertats: el trilema de la pandèmia

La política pública per afrontar la pandèmia s’enfronta a un trilema entre economia, salut pública i llibertats. L’Andreu Arenas (i coautors) investiguen les preferències de la ciutadania respecte d’aquesta disjuntiva. Els resultats mostren que els ciutadans estan disposats a pagar un preu econòmic i de llibertats molt alt per minimitzar la probabilitat d’un rebrot greu.

Deslocalització industrial a Catalunya: impacte, determinants i perspectives

La crisi economicofinancera del 2008 va posar de manifest que el recent procés de globalització ha comportat beneficis i costos. A Catalunya, això es tradueix en risc de deslocalització industrial, alhora que oportunitats per atraure noves activitats tot aprofitant el talent arrelat al territori.

Les lliçons de la grip del 18

L’epidèmia de la grip de 1918 és la darrera gran pandèmia que va afectar el nostre país abans de la covid-19. El món aleshores era molt diferent, però ho van ser també les seves conseqüències? Es poden extreure lliçons d’aquell episodi històric que ens puguin ajudar a gestionar la crisi actual? Sergi Basco, Jordi Domènech i Joan R. Rosés ens en fan cinc cèntims

Són més rics els municipis turístics?

La contribució de l’especialització turística al creixement econòmic d’un territori és innegable, especialment en zones perifèriques o rurals. Però genera més renda una especialització turística o una d’industrial? Utilitzant dades agregades de renda i d’especialització turística, presentem una evidència descriptiva (en termes de correlacions) sobre si els municipis catalans més turístics tenen una renda més alta o més baixa que els no turístics.