La prima lingüística és el benefici econòmic directe que s’obté en dominar el català. Guillem López Casasnovas ens explica la incidència d’aquest coneixement en les rendes del treball.
Aquesta entrada és un resum de la conferència que van pronunciar els autors a la Societat Catalana d’Economia el dia 1 de desembre de 2025 amb motiu de la concessió del Premi Nobel d’Economia 2025 a Joel Mokyr, Philippe Aghion i Peter Howitt.
Gerard Maideu explica que el creixement econòmic pot reflectir-se tant en salaris com en feines més segures i de més qualitat. Ignorar aquestes millores pot conduir a una subestimació del creixement.
Núria Bosch ens fa cinc cèntims sobre com la reforma del model de finançament manté l’estructura del 2009 i no comporta un tracte singular per a Catalunya, però incrementa els recursos, modifica la cistella d’impostos sense incrementar la capacitat normativa i resol el problema de les bestretes.
Jordi Roca Jusmet ens fa 5 cèntims de la COP30 del passat novembre a Belém, on es van evidenciar contrastos, contradiccions, tensions i sobretot, es va fer ben visible el gran elefant a la sala.
La IA transforma l’economia del coneixement perquè automatitza el seu coll d’ampolla més important, i els seus efectes sobre productivitat i salaris depenen críticament del grau d’autonomia amb què s’integra dins les organitzacions.
Jaume Vives i Bastida ens fa 5 cèntims sobre l’efecte del complement mèdic d’exclusivitat pública en la dedicació laboral dels professionals sanitaris.
Modest Guinjoan ens fa 5 cèntims sobre el seu nou llibre ‘Créixer o progressar: Catalunya davant del mirall’ on es planteja si es bo continuar amb el créixer per créixer en el context de Catalunya.
Jacint Enrich i Cristina Ferrer ens fan 5 cèntims de les primeres revisions d’evidències publicades per Ivàlua en el marc del projecte: Què funciona contra el canvi climàtic? La primera síntesi d’evidència analitza l’efectivitat de diverses polítiques que incentiven inversions en eficiència energètica, mentre que la segona revisa intervencions orientades a fomentar l’estalvi energètic i el canvi de patrons de consum.
Helena Linares analitza les exportacions des de la perspectiva de la sofisticació productiva, un element determinant dels ingressos futurs d’una economia.
