Les beques universitàries a Catalunya: accés, cobertura i resultats

Ramon Sabés-Figuera, analista de polítiques públiques a la Sindicatura de Comptes de Catalunya, ens fa cinc cèntims del recent informe de fiscalització operativa del sistema de beques i ajuts a la formació universitària a Catalunya i explica com s’han atorgat aquestes beques, quins són els resultats de l’informe i quines recomanacions se’n poden treure per a una gestió millorada.

Lectures 1046
Temps de lectura6 minuts

La Sindicatura de Comptes de Catalunya (SCC), l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, la gestió econòmica i el control financer del sector públic de Catalunya, va establir en el seu Pla estratègic per al període 2022-2028 la realització d’auditories operatives i d’auditories amb enfocament avaluador. L’objectiu d’aquesta mena d’auditories és valorar si una determinada política, programa o intervenció finançat amb recursos públics s’ha executat d’acord amb el principi general de la bona gestió financera i, en concret, respectant els principis d’economia, eficàcia i eficiència.

A inicis de l’any 2025, la SCC va publicar un informe de fiscalització operativa del sistema de beques i ajuts a la formació universitària a Catalunya, sistema format principalment per les anomenades beques de caràcter general i per les beques Equitat. Les primeres, convocades pel Ministeri d’Educació i Formació Professional i gestionades per la Generalitat (a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, AGAUR), inclouen el cost de la matrícula i una sèrie de components de diferent quantia (lligada a la renda, a l’excel·lència acadèmica, ajut de residència) que depenen del compliment de criteris tant econòmics1 com acadèmics. D’altra banda, les beques Equitat són complementàries a les beques generals i consisteixen en l’aplicació d’un percentatge de minoració dels preus públics de matrícula (segons el tram de renda familiar i els estudis que es cursen), de manera que l’aportació de l’estudiant resulta disminuïda en aquest percentatge.

L’objectiu d’aquest sistema de beques i ajuts és garantir que l’accés i la continuïtat als estudis universitaris no estiguin condicionats per la situació socioeconòmica de les llars i, per tant, que les persones de famílies amb menys recursos i amb capacitat de cursar aquests estudis puguin fer-ho. A l’informe s’analitzen aspectes d’adequació del sistema de beques i ajuts a la realitat socioeconòmica de Catalunya, d’implementació (cobertura, difusió i gestió) i de resultats (accés, continuïtat, rendiment acadèmic i titulació) de l’alumnat becat respecte al no becat.

Per poder abordar alguna d’aquestes qüestions, es va haver de fer una base de dades amb la informació sobre matriculació, titulació i beques de tot l’alumnat de grau de centres propis de les universitats públiques presencials de Catalunya per a un període de cinc cursos acadèmics, del 2017-2018 al 2021-2022. També es va fer una enquesta a tots als centres docents públics i concertats que imparteixen ensenyaments secundaris postobligatoris no universitaris a Catalunya per tal de conèixer la informació sobre beques que reben els centres i que traslladen al seu alumnat.

Els resultats més rellevants identificats a l’informe són, d’una banda, que la informació que es facilita a l’alumnat d’ensenyaments postobligatoris no universitaris sobre beques no és sistemàtica ni completa. Per exemple, a gairebé un terç dels centres aquesta informació només la proporcionen ad hoc els tutors o orientadors i de manera personalitzada. D’altra banda, l’alumnat no sap si rebrà una beca en el moment de matricular-se i, a més, el cobrament s’inicia a partir de novembre, un cop ja ha començat el curs.

Pel que fa als criteris econòmics i a les quanties de les beques generals, no estan adaptats a la realitat socioeconòmica de Catalunya i no són suficients per cobrir les necessitats econòmiques que suposa per a una persona l’educació universitària. Per exemple, hi ha llars en risc de pobresa a Catalunya que no tenen dret a rebre la quantia de la beca general adreçada a les llars de renda baixa perquè el llindar fixat per rebre-la és més baix que el llindar de pobresa a Catalunya. O bé el fet que la quantia que s’atorga a l’alumnat que canvia de residència no cobreix ni la meitat de les despeses addicionals que suposa aquest canvi de residència.

La manca de cobertura per part de les beques de les necessitats econòmiques que suposa l’educació universitària implica que a Catalunya les llars amb una pitjor situació econòmica han de fer un esforç important per complementar les beques i cobrir aquestes necessitats. Aquest esforç s’estima en uns 79 M€ per al curs 2022-2023 i suposa un percentatge molt elevat de les rendes d’aquestes llars. En el gràfic següent es mostra l’estimació d’aquest esforç en relació amb la renda per capita per les llars amb un membre becat en el curs 2022-2023.

Gràfic. Renda per capita de la llar i estimació de l’aportació privada a les necessitats econòmiques. Curs 2022-2023

Nota: cada punt representa un alumne.

Aquesta manca de cobertura de les beques, juntament amb altres factors, pot ajudar a explicar que l’alumnat becat provinent de llars de renda baixa, a igualtat de nota d’accés, triï en menor proporció que el no becat estudis de la branca d’enginyeria i arquitectura, que es perceben com a estudis més exigents i que requereixen més dedicació.

Pel que fa a les beques Equitat, els beneficiaris són quasi exclusivament alumnes als quals s’ha denegat la beca general, tot i que hi ha alumnes als quals es denega la beca general i que compleixen les condicions per rebre la beca Equitat i no la sol·liciten.

L’anàlisi dels resultats de l’alumnat, en termes de continuïtat en els estudis, rendiment acadèmic i taxes de titulació, mostra que quan es considera el conjunt de l’alumnat, el que rep una beca general obté resultats similars o millors que el no becat i que com més anys es rep una beca, millors són aquests resultats. Tanmateix, hi ha dos factors que condicionen la lectura d’aquest resultat: d’una banda, el fet que per continuar rebent una beca, cal complir uns criteris acadèmics (aprovar els crèdits) i, si no es compleixen, els alumnes perden la beca. I, de l’altra, el fet que l’alumnat becat té notes d’accés inferiors al no becat, com és mostra al gràfic següent, i hi ha una relació negativa entre notes d’accés i rendiment acadèmic.

Gràfic. Nota d’accés de l’alumnat que inicia estudis. Curs 2020-2021

Per això es van analitzar les diferències en abandonament dels estudis i en rendiment acadèmic entre l’alumnat becat i el no becat només per a l’alumnat que iniciava els estudis, per al qual no hi ha l’efecte esmentat dels criteris acadèmics i, a més, es va controlar per la nota d’accés. El resultat d’aquesta anàlisi és que no hi ha cap diferència en l’abandonament entre becats i no becats i sí que es troba un rendiment acadèmic més elevat entre l’alumnat becat.

A partir dels resultats de l’informe, la SCC fa una sèrie de recomanacions al Departament de Recerca i Universitats i a l’AGAUR: 

  • Definir una estratègia sobre beques i ajuts a la formació universitària adaptada a la realitat social i econòmica de Catalunya.
  • Establir una política de crèdits o de beques que actuï complementàriament a les beques existents adreçada a l’alumnat resident a Catalunya que cursi estudis universitaris a centres públics.
  • Establir un sistema perquè de manera automàtica els sol·licitants de la beca general siguin considerats sol·licitants de la beca Equitat.
  • Implementar mesures per reduir els terminis de tramitació i pagament.
  • Dissenyar un portal d’informació sobre beques i ajuts per cursar estudis universitaris amb informació clara i accessible.

Els resultats i les recomanacions d’aquest informe poden ser d’utilitat en el context del recent acord d’ampliació del traspàs de les beques i ajuts, que implica que la Generalitat de Catalunya assumirà la gestió completa d’aquesta política a partir de l’1 de gener de 2026.


  1. A partir dels criteris econòmics de les beques generals es poden establir tres categories d’alumnat becat: tram 1 (per a les rendes més baixes, dona dret a l’exempció de matrícula, una quantitat per renda, una per residència i una quantitat variable); tram 2 (exempció de matrícula, quantitat per residència i quantitat variable), i tram 3 (exempció de matrícula) ↩︎

La imatge de capçalera pertany a freepik.

About Post Author

Ramon Sabés-Figuera

Autor

  • Ramon Sabés-Figuera és analista de polítiques públiques a la Sindicatura de Comptes de Catalunya. Llicenciat en Economia per la UPF i màster en Sociologia per la London School of Economics and Political Science (LSE). Prèviament ha treballat al Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) de la UPF, a la Conselleria de Sanitat del Govern regional de Madrid, al King’s College de Londres, a la Comissió Europea i a l’Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques.

    View all posts
guest
1 Comentari
josep vives
josep vives
8 mesos Fa

Enhorabona per l’estudi. Avaluar, avaluar, avaluar. Rant necessari i tant poc freqüent de que es faci. I que es faci amb rigor.

Algun estudi similar de esforç econòmic privat (families) a altres nivells formatius en funció de la renda?

Les microdades (datasets) per fer els calculs, tant la bbdd de matricula com les respostes a enquesta haurien de estar disponibles en obert.