Tenen “gènere” els models econòmics?

Mònica Serrano es pregunta si els models econòmics tenen “gènere” i ho respon repassant diferents escoles de pensament econòmic. A la pregunta inicial de si els models econòmics tenen “gènere”, la seva resposta és depèn. Depèn de quins models econòmics decideixin utilizar els economistes, perquè l’economia és una disciplina diversa amb diferents enfocaments i plantejaments teòrics

Lectures 102
Temps de lectura4 minuts

El 30 de setembre passat vaig participar en una activitat de la Nit de la Recerca Europea sobre Sexe i gènere en la recerca. Vaig pensar que les convidades compartiríem les nostres experiències com a dones que fem recerca en diferents disciplines. Però no. He de confessar-vos la meva sorpresa quan vaig sentir la pregunta a la qual m’havia d’enfrontar: els models econòmics tenen “gènere”? 

Si preguntem a la gent del carrer què és l’economia, segurament la majoria ens dirà que és la disciplina que estudia els diners, la riquesa i com aconseguir-ne cada cop més i més. Però si agafem un dels manuals d’economia de primer curs, recordarem que la definició més habitual d’economia ens parla de com satisfer les necessitats humanes mitjançant recursos que són escassos i que, per tant, hem de decidir en què utilitzar-los i en què no; hem de triar i renunciar.

Aquesta definició no parla de diners sinó de persones, necessitats i decisions. Els economistes clàssics Adam Smith (1776), David Ricardo (1817) i Karl Marx (1867) tenien en compte les “necessitats” no només dels treballadors sinó també de les seves famílies. Amb diferents paraules, tots tres economistes tenien molt clara la idea que els salaris s’haurien de determinar tenint en compte el preu dels aliments, de les necessitats bàsiques i de les comoditats necessàries per mantenir els treballadors i les seves famílies. En cas que no fossin prou elevats la “raça” dels treballadors (utilitzant les seves pròpies paraules) s’extingiria. Dit d’una altra manera, consideraven no només el cost de producció dels béns i serveis sinó també el cost de la seva reproducció (incloent-hi la reproducció dels treballadors).

En el sistema econòmic contemplat pels anomenats “pares” de l’economia, els treballadors som persones que naixem, creixem, ens alimentem, eduquem, i necessitem ser cuidades quan estem malaltes i quan ens fem grans i envellim. I és en aquest marc teòric de com funciona l’economia que ens podem fer preguntes com ara: Qui participa en el mercat laboral, un home, una dona, tots dos? Qui cuida, un home, una dona, tots dos? Hi ha diferències? Són rellevants aquestes diferències? Tenen implicacions diferents? A què es deuen aquestes diferències? És a dir, és un marc teòric que ens permet dissenyar models, fer anàlisi quantitativa i avaluar polítiques públiques que tinguin en compte no només el sexe de les persones sinó també el seu gènere.

Però l’economia, com a disciplina social, és viva i canviant i aquesta visió del cost de la reproducció social va anar perdent força i protagonisme. En el seu lloc, noves idees es van anant imposant i guanyant terreny progressivament. Si avui preguntem als i les economistes com es determina el salari, possiblement la resposta majoritària serà que el salari el determina el valor de la productivitat marginal del treball, sense ni tan sols parar-se a pensar en les necessitats de la força de treball ni en el que comporta la seva reproducció.

Aquest enfocament econòmic acostuma a no parlar de persones sinó d’individus. Individus que prenem decisions racionals en el sentit que intentem obtenir el màxim possible (ja sigui beneficis, utilitat o satisfacció) amb el mínim cost o esforç. Aquest és el comportament principal del famós Homo economicus com a figura abstracta i simplificadora de la presa de decisions econòmiques. Potser en aquest marc teòric tenim curiositat per saber qui és l’Homo economicus. És un home o una dona? O bé, qui cuida l’Homo economicus? Qui garanteix la seva reproducció? Si hi ha algú, ho fa seguint un comportament racional?

Però més enllà d’aquestes preguntes —permeteu-me dir que una mica provocatives— el que és important remarcar és que la figura de l’Homo economicus com a simplificació de la realitat, com tantes altres simplificacions i supòsits que hem de fer a la ciència quan volem estudiar una realitat cada cop més amplia i complexa, no suposa cap problema. El que ens hem de preguntar és en quina mesura l’Homo economicus és representatiu de les persones que formem part del sistema econòmic. Si és un supòsit molt allunyat de la realitat, les conclusions i resultats finals dels nostres models no tindran validesa per ser extrapolats a la realitat dels nostres dies. Les investigacions de Daniel Kahneman i Richard Thaler, premis Nobel d’Economia el 2002 i 2017, ja ens van mostrar que el comportament econòmic de les persones és menys racional del que els i les economistes hem considerat en general.Per tant, a la pregunta inicial de si els models econòmics tenen “gènere”, la meva resposta va ser depèn. Depèn de quins models econòmics decidim utilitzar, perquè, per sort, l’economia és una disciplina diversa amb diferents enfocaments i plantejaments teòrics.

La imatge de la capçalera té una llicència Creative Commons.

About Post Author

Mònica Serrano

Mònica Serrano és professora agregada del Departament d’Economia de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de la UB School of Economics. Actualment forma part del comitè executiu i és directora científica de la línia de recerca Environment, Sustainable and Well-being de l’institut de recerca de la UB BEAT. Des de 2022 és membre electe del Council de la International Input-Output Association (IIAO) i el 2021 va entrar a formar part de l’equip d’editors d’Ecological Economic. La seva investigació —tant teòrica com aplicada— sobre sostenibilitat global se centra en l’estudi de les interdependències dels sistemes econòmics (models multisectorials) i, particularment, en les interrelacions econòmiques, mediambientals i socials, prestant especial atenció a la producció domèstica i desigualtats de gènere. La seva recerca també inclou altres temes com ara la distribució de renda, el comerç internacional i la comptabilitat nacional.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris