(Aquest apunt és un resum de la lliçó magistral que la professora Libertad González va impartir el dia 26 de març de 2025 a l’Institut d’Estudis Catalans amb motiu de la concessió del segon premi Taula de Canvi de la Societat Catalana d’Economia i que podeu trobar sencera en aquesta pàgina web de la SCE.)
Moltes vegades m’han preguntat per què una economista com jo s’interessa per temes com ara la natalitat o el desenvolupament infantil. Aquest apunt és, en part, una resposta.
Quan pensem en natalitat, desenvolupament infantil o desigualtats de gènere, sovint ens venen al cap disciplines com ara la demografia, la psicologia i la sociologia. Ara bé, aquests fenòmens també tenen implicacions econòmiques directes, tant a nivell individual com agregat. Per tant, els economistes tenim molt a aportar en la seva comprensió i anàlisi. La meva feina investigadora dels últims anys s’ha centrat en l’estudi d’aquests temes, des d’una perspectiva econòmica.
La natalitat i la seva relació amb l’economia
Les decisions de fecunditat –tenir fills o no tenir-ne, quan tenir-los i quants tenir-ne– estan profundament influïdes per factors econòmics. Els salaris, les ajudes familiars, l’accés a serveis de salut reproductiva i les condicions del mercat laboral o de l’habitatge poden incidir directament en aquestes decisions, amb repercussions que van més enllà del benestar individual i afecten també el conjunt de l’economia.
L’economia de la fertilitat ha estat un veritable cas d’èxit dins la disciplina. Els economistes han aportat explicacions clau per entendre els canvis demogràfics, i han complementat el treball de demògrafs i sociòlegs.
En els meus estudis, he analitzat com diversos factors poden afectar les decisions de fecunditat de les famílies. Per exemple, hem vist que les transferències monetàries (González i Trommlerová, 2021) i les polítiques de permisos parentals (Farré i González, 2019) poden tenir tant efectes esperats com efectes no desitjats sobre la natalitat. També hem estudiat com l’accés a l’avortament legal i subvencionat pot influir en les decisions reproductives i en el benestar de les famílies (Nollenberger, Vall-Castello, Jiménez-Martín i González, 2018). A més, pertorbacions com ara la crisi de la COVID-19 han tingut efectes clars sobre les taxes de natalitat (González i Trommlerová, 2024), i han mostrat com de sensibles poden ser aquestes decisions a les circumstancies econòmiques i socials.
La baixa natalitat és un dels grans reptes que afronten avui dia les societats occidentals. L’envelliment de la població, com a conseqüència directa d’aquesta davallada, té implicacions profundes en els sistemes de pensions i en la sostenibilitat fiscal. Els països amb un envelliment accelerat han d’adaptar les seves polítiques econòmiques per mantenir l’equilibri entre població activa i població dependent. Entendre com les polítiques públiques influeixen en les decisions de fecunditat és, doncs, essencial.
Desenvolupament infantil: una inversió clau en capital humà
Tradicionalment, l’economia ha centrat la seva atenció en l’educació com a principal forma d’inversió en capital humà. Però cada cop tenim més evidències que la salut infantil, incloent-hi l’etapa prenatal, juga un paper clau en el desenvolupament futur de les persones, i per extensió, en el creixement econòmic dels països.
Les meves recerques recents mostren que les transferències monetàries poden tenir efectes positius en la salut i l’educació dels infants (González i Trommlerová, 2022), però també poden generar efectes no esperats en la salut neonatal (Borra, Sevilla-Sanz i González, 2017). Tot plegat reforça la importància d’analitzar les polítiques públiques amb rigor econòmic, per tal de dissenyar intervencions eficients i efectives.
Un altre aspecte rellevant és la provisió de guarderies públiques o subvencionades. A través d’un estudi recent (Sandner, Thomsen i González, 2025), vam observar que el moment d’inici de l’escolarització pot influir en la incidència del maltractament infantil, cosa que posa de manifest la interconnexió entre polítiques públiques i benestar dels infants.
Els primers anys de vida són determinants per al desenvolupament cognitiu i emocional. Les polítiques de suport a la criança, com ara l’accés universal a educació infantil de qualitat i les prestacions familiars en la primera infància, han demostrat tenir efectes que perduren en les habilitats i oportunitats econòmiques dels nens i nenes.
Les desigualtats de gènere en l’economia
Les barreres a la igualtat de gènere impliquen una pèrdua de talent i una mala assignació de recursos, amb conseqüències negatives per al creixement econòmic. Les desigualtats laborals entre homes i dones tenen implicacions similars a les de la baixa mobilitat social: a més d’un argument de justícia, hi ha un argument d’eficiència que defensa que reduir aquestes barreres millora el rendiment econòmic de la societat.
En les meves investigacions, hem vist que polítiques com ara els permisos de paternitat poden contribuir a una distribució més equitativa de les tasques domèstiques i afavorir la participació femenina en el mercat laboral (CESifo Network). Ara bé, també cal tenir en compte possibles efectes no previstos d’aquestes polítiques, així com el seu impacte intergeneracional en les normes socials (Farré, Felfe, González i Schneider, 2023).
L’impacte de la COVID-19 ha posat encara més en relleu com les crisis econòmiques poden agreujar les desigualtats de gènere, reduint la participació laboral de les dones i augmentant la càrrega de treball no remunerat dins de les llars (Farré i González, 2021).
La bretxa salarial entre homes i dones continua sent una realitat en moltes economies avançades, amb efectes acumulatius en les pensions i en la seguretat econòmica de les dones a llarg termini. Els meus estudis suggereixen que les normes socials i les responsabilitats familiars tenen un pes determinant en aquesta desigualtat.
Per acabar
Els economistes tenim un paper fonamental en l’estudi de la natalitat, el desenvolupament infantil i les desigualtats de gènere, perquè tots aquests fenòmens tenen un impacte directe en el benestar individual i col·lectiu. Afortunadament, aquests temes ja ocupen un lloc central en la recerca en economia laboral i economia pública.
Encara queda molta feina per fer. Vull animar especialment els joves investigadors i investigadores a treballar en aquests àmbits (i d’altres de relacionats), no només perquè són temes apassionants i rellevants, sinó perquè ajuden a donar forma al futur de la nostra disciplina.
En un món on les dinàmiques socials i demogràfiques canvien de pressa, és essencial que l’economia continuï incorporant aquestes qüestions al seu nucli d’anàlisi. L’estudi de la natalitat, el desenvolupament infantil i les desigualtats de gènere no només ens ajuda a entendre millor el funcionament de l’economia, sinó que també ens permet dissenyar polítiques públiques més justes i eficients per a tothom.
Gràcies per llegir fins aquí. Espero haver despertat una mica més d’interès econòmic per aquests temes tan humans i tan importants.
La imatge de capçalera pertany a la Societat Catalana d’Economia (SCE).
