Tot i els avenços dels darrers anys, les dones continuen estant infrarepresentades en els llocs de lideratge acadèmic, especialment en àmbits com les ciències, la tecnologia i l’economia. Per exemple, tant als Estats Units com a Europa, tot i que les dones representen més del 40 % del personal investigador, només ocupen menys del 25 % de les posicions de presa de decisions (Eurostat. She figures, 2021).
Aquesta desigualtat no només planteja un problema d’equitat, sinó que també té implicacions en la diversitat del coneixement científic. Com mostra la figura 1, homes i dones tenen interessos de recerca diferents. Per tant, la infrarepresentació femenina en posicions de lideratge pot derivar en una ciència esbiaixada, que no aborda amb la mateixa intensitat temes que afecten la meitat de la població. A més, la manca de dones en rols de lideratge pot afectar el funcionament del sistema acadèmic i perpetuar biaixos en la promoció, el reconeixement i l’assignació de recursos per a la recerca.
Figura 1. Paraules clau més freqüents entre els grups de recerca liderats per homes i dones
Nota: La figura mostra les 10 paraules clau més freqüents en els resums dels projectes presentats per grups liderats per dones i per homes a les convocatòries de Suport a Grups de Recerca de la Generalitat de Catalunya durant els anys 2014, 2017 i 2021.
Per fer front als biaixos de gènere en recerca s’han implementat diverses polítiques, que van des de l’increment de la representació femenina als tribunals d’avaluació fins a l’ampliació dels períodes màxims per a la promoció a posicions permanents. Tot i això, la literatura que avalua els impactes d’aquestes iniciatives no mostra grans avenços com a resultat de la implementació d’aquestes polítiques.
En un estudi recent, les autores d’aquest apunt, Lídia Farré (IAE-CSIC i BSE) i Judit Vall-Castelló (UB i IEB), analitzen l’efecte d’una política d’acció positiva implementada a Catalunya l’any 2021. Aquesta política introdueix punts addicionals en l’avaluació dels grups de recerca liderats per dones o amb una composició superior al 40 % de dones en l’equip de recerca.
El programa SGR (Suport als Grups de Recerca) impulsat per la Generalitat de Catalunya atorga finançament competitiu als grups que superen una avaluació externa. El suport econòmic és de 50.000 euros per a un període de tres anys, i pot destinar-se a activitats científiques diverses. A partir de la convocatòria de 2021, es van afegir 0,25 punts (sobre 10) en els grups liderats per dones i 0,25 punts més per als grups amb una composició del 40 % (o superior) de dones en l’equip.
Per avaluar l’efecte d’aquesta política, utilitzem dades administratives de tres convocatòries (2014, 2017 i 2021), amb més de 4.000 sol·licituds en total, i analitzem els efectes de la política d’acció positiva en la composició dels grups i en els resultats de l’avaluació.
L’anàlisi ofereix resultats clars: la política d’acció positiva té un impacte positiu i mesurable. A la figura 2 s’observa l’evolució de la bretxa de gènere en els resultats de l’avaluació. El 2017, abans de la implementació de la política, els grups liderats per dones rebien 0,32 punts menys que els liderats per homes. El 2021, aquesta diferència es va reduir a la meitat (0,13 punts), fins i tot abans de sumar-hi els punts addicionals.
Quan s’incorporen els punts de l’acció positiva i es controla per les característiques del grup i de la investigadora principal, les dones superen els homes en la puntuació final, de manera que s’elimina la penalització existent fins aleshores. A més, el gràfic mostra que la probabilitat d’obtenir finançament esdevé similar per a homes i dones amb característiques comparables un cop aplicada la política. És important destacar que aquests resultats s’obtenen de la comparació de grups i investigadors principals amb una qualitat i característiques generals similars i, per tant, la penalització existent abans de la reforma no es deu a cap característica observable dels grups o dels investigadors principals (les dades ens permeten tenir exactament la mateixa informació que la disponible per als avaluadors).
Figura 2.Evolució de la bretxa de gènere en el procés d’avaluació
Nota: Les barres de color vermell fosc representen el coeficient de la variable “Dona”, mentre que les barres de color ataronjat mostren el coeficient de la interacció entre “Dona” i “2021”. Les estimacions provenen de regressions en què la variable dependent correspon a l’indicador mostrat a l’eix horitzontal. “Raw Score” fa referència a puntuacions sense punts addicionals; “Score (controls) w AA” mostra els resultats amb punts d’acció positiva i controls per característiques del grup i de la IP; “Granted w AA” fa referència a la probabilitat d’obtenir finançament.
Aquests resultats suggereixen que, abans de la reforma, les dones eren penalitzades per factors que no es podien explicar per les característiques observables dels grups o de les investigadores. La política d’acció positiva ha servit, per tant, per corregir aquesta bretxa que no es pot explicar per cap de les característiques dels grups ni dels investigadors principals.
Un resultat especialment rellevant és que la política no només va reduir els biaixos en l’avaluació, sinó que també va influir en l’estructura dels grups de recerca. Es va produir un augment del nombre de grups liderats per dones, especialment en àrees STEM, tradicionalment molt masculinitzades. A més, aquests grups van créixer en mida i es van tornar més competitius. Paral·lelament, els grups liderats per homes van començar a incorporar més perspectiva de gènere en els seus projectes, cosa que suggereix un efecte de contagi positiu (spillover). Aquesta última conclusió l’obtenim d’utilitzar la intel·ligència artificial i models de llenguatge a gran escala per identificar i classificar els grups que incorporen en la seva recerca la perspectiva de gènere.
L’estudi conclou que, a diferència d’altres polítiques habituals –com ara la imposició de quotes de dones als comitès d’avaluació, que s’ha demostrat poc eficaç i potencialment costosa per la inversió en temps per a les dones sènior–, aquesta mesura és més senzilla, transparent i eficient. Redistribueix oportunitats sense comprometre la qualitat del finançament, genera incentius per reorganitzar els equips de recerca i té un cost administratiu molt baix, sense necessitat de grans reformes institucionals.
La imatge de capçalera pertany a rawpixel.com
