La reducció de càrregues administratives millora la competitivitat de les empreses?

Cristina Pruñonosa i Natàlia Cantero estimen els impactes de la Llei de facilitació de l’activitat econòmica i el seu reglament. Així es calcula l’estalvi per a les empreses per la reducció de les càrregues administratives, la tramitació electrònica i la tramitació unificada.

Lectures 418
Temps de lectura6 minuts

Darrere de tota obertura o ampliació d’un negoci hi ha una persona emprenedora amb un somni. Per aquesta persona, els tràmits administratius a fer són un peatge que pot dificultar la seva realització. En la mesura que el nombre de tràmits a fer i la seva complexitat augmentin, el cost serà més elevat, ja els faci directament com si els encarrega a un professional.

La Llei de facilitació de l’activitat econòmica (18/2020) i el reglament que la desplega (131/2022) fixen el marc per acostar el funcionament de l’administració al de les plataformes privades, eliminant els règims d’autorització i orientant-se a prestar serveis personalitzats i proactius dissenyats a partir de l’anàlisi de dades aportades només una vegada. També comporta una interconnexió dels sistemes d’informació de les diferents administracions públiques que permet a l’empresari tenir una visió de 360º.

Ara bé, aquesta nova manera de fer realment redueix els costos per a les empreses i autònoms del país i, per tant, en millora la seva competitivitat?

Metodologia de càlcul

Durant el procés  d’elaboració del marc normatiu es van identificar les “obligacions d’informació” o càrregues administratives que generava la normativa vigent i les derivades de la nova normativa. A continuació es van quantificar amb el Model de Costos Estàndard adaptat en l’àmbit de Catalunya per l’Àrea de Millora de la Regulació, unitat amb qui hem col·laborat estretament durant l’anàlisi (Veure el detall a la Memòria d’impacte de la Llei 18/2020 i a la del Decret 131/2022).

A continuació expliquem com vam aplicar el mètode per a cadascuna de les obligacions d’informació identificades per estimar l’estalvi que suposava per a les empreses i professionals l’aplicació d’aquestes normes.

La població afectada. D’una banda, es van identificar les activitats subjectes a la Llei 16/2015 i, de l’altra, les noves activitats que s’inclouen a la Llei 18/2020 per tal d’obtenir el nombre d’establiments  afectats per a cada norma. Per poder estimar les càrregues administratives que suporta cada establiment es va tenir en compte el règim d’intervenció al que estan subjectes, la freqüència i el canal amb què s’han de relacionar amb l’administració.

Per identificar el règim es va tenir en compte la dimensió dels establiments; a major nombre de treballadors, més impacte i, per tant, un règim d’intervenció superior. 

Pel que fa a la freqüència, cal tenir en compte que no és el mateix una alta d’activitat -que només es fa una vegada-, que una ampliació o canvi -que comporta més gestions. La mitjana estimada d’expedients que es generen anualment depèn del tipus d’activitat. Considerant que l’experiència de gestió que tenim a l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE) ens indica que les activitats amb més impacte són més estables i no canvia tant la titularitat del negoci i altres paràmetres, es van extrapolar els percentatges de l’àmbit de la Generalitat al món local.

Pel que fa al canal de tramitació, per disposar d’una aproximació de la població afectada es va fer una mostra representativa d’Ajuntaments i se’ls va traslladar una enquesta. Del resultat de l’enquesta i de l’anàlisi dels expedients reals gestionats per l’Oficina de Gestió Empresarial es va estimar que en aquell moment les interaccions pel canal presencial i l’electrònic eren del 50% en cada cas.

En el gràfic 1 s’aprecia el detall de la població afectada per cada norma.

El preu. Es van emprar els recollits a la Guia de Bones Pràctiques per a l’elaboració i la revisió de la normativa amb impacte en l’activitat econòmica.

El temps necessari per complir amb cadascuna de les càrregues identificades. Es va estimar a partir de l’experiència de l’OGE amb més de 500 tipus de procediments que afecten l’activitat econòmica disponibles en el seu catàleg .

Quins àmbits o impactes es van tenir en compte?

A partir d’aquí, es va calcular l’impacte del canvi normatiu en 3 àmbits:

Règims d’intervenció. S’identifiquen les obligacions d’informació i s’aplica la fórmula (població afectada altes i modificacions, per cost i per temps) amb la Llei 16/2015 i amb la 18/2020. L’estalvi generat pel pas a règims de comunicació és de -25.946.912 €.

En el cas de les modificacions, posteriorment, amb la publicació del Decret 131/2022, es regula la diferència entre substancials i no substancials, de manera que s’afegeix un estalvi addicional de -6.014.850,69 € per aquest concepte

Relació exclusivament digital en tots els tràmits que cal fer per legalitzar una activitat econòmica, no tan sols els regulats explícitament per la llei de facilitació, amb el corresponent estalvi de temps que això suposarà.

Segons es va analitzar l’obertura d’un establiment comporta una mitjana de cinc o sis tràmits, que són competència de les diferents administracions, en funció de l’activitat desenvolupada. El règim d’intervenció aplicat als diferents establiments és diferent depenent de l’impacte que tingui l’activitat sobre la seguretat de les persones i bens, la salut i el medi, de manera que a major impacte, el grau de complexitat en la tramitació creix i per tant el seu cost augmenta. Així doncs, vàrem classificar els establiments en tres tipus (A: activitats sense impacte i sense treballadors; B: activitats amb baix impacte i amb treballadors; C: activitats amb impacte en matèria d’incendis i un major nombre de treballadors) en funció dels quals variaven les obligacions d’informació o tràmits a realitzar.

A partir d’aquí es va calcular el cost amb la Llei 16/2015 amb un percentatge màxim de tramitació electrònica del 70% i el cost amb la Llei 18/2020, amb un 100% de tramitació electrònica. El resultat suposava un estalvi de -8.194.288 €.

Tramitació unificada, com a procediment per aportar les dades necessàries a les diferents administracions públiques que comporta un estalvi de temps addicional a la tramitació electrònica dels tràmits, ja que permet, d’una banda, obtenir tota la informació i gestionar des de Canal Empresa les diferents tramitacions, necessàries per exercir una activitat econòmica i, de l’altra, aportar algunes dades o documents una única vegada, fins i tot quan sigui requerit per diferents administracions. Com a resultat es genera una reducció addicional del cost administratiu de com a mínim un 30% addicional, -4.264.736 €.

Conclusions

Tal i com s’observa en el quadre següent, l’aplicació del nou marc jurídic de facilitació de l’activitat econòmica comporta un estalvi de costos per a les empreses de -44.420.788 €, derivat, en primer lloc, de la reducció de càrregues administratives en l’aplicació dels règims d’intervenció municipal sobre l’obertura de l’activitat i d’altres costos associats al desenvolupament de l’activitat; en segon lloc, de l’estalvi en la tramitació electrònica de la resta de procediments necessaris per iniciar l’activitat regulats per les corresponents normatives sectorials i, finalment, de l’aplicació del  mecanisme de tramitació unificada que permet aportar les dades una única vegada.

Per tant, l’estalvi de costos per a les empreses derivat d’aquest procés de simplificació i de reducció de càrregues administratives ha de tenir una repercussió positiva en la seva competitivitat, ja que ara podran destinar més temps i recursos a innovar o a millorar la seva activitat en comptes de dedicar-los al compliment d’obligacions d’informació.

About Post Author

Cristina Pruñonosa i Natàlia Cantero

Cristina Pruñonosa és llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials i màster en Direcció Pública per ESADE i professora a la Universitat de Barcelona. Després d’ocupar diversos càrrecs al Departament de Treball i Indústria de la Generalitat, des del 2005 és la gerent de l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE), impulsant el projecte de la Finestreta única Empresarial (FUE). Natàlia Cantero és graduada en Enginyeria Tècnica en Disseny Industrial per Elisava. Ha tingut diverses ocupacions a l’àmbit privat, sigut tècnica d’activitats a l’ajuntament de Castelldefels, responsable de l’impuls del projecte de la Finestreta Única Empresarial al món local; i actualment, és coordinadora de tramitació electrònica de la FUE a l'OGE.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris