Economia en temps real: el nou portal de CaixaBank Research

Tot i que ja fa uns anys que els economistes han anat incorporant el big data a les seves anàlisis, la pandèmia de la COVID-19 ha representat una veritable revolució de l’economia en temps real. Judit Monturiol i Josep Mestres ens expliquen l’última contribució de l’equip de CaixaBank Research a aquesta revolució, el portal d’Economia en temps real (https://realtimeeconomics.caixabankresearch.com).

Lectures 221
Temps de lectura7 minuts

Tot i que ja fa uns anys que els economistes han anat incorporant les dades massives (big data) a les seves anàlisis, la pandèmia de la COVID-19 ha representat una veritable revolució de l’economia en temps real. Disposar d’informació al moment era imprescindible per gestionar la crisi i poder prendre decisions ràpidament. Per exemple, gràcies a les dades de Google Mobility Report, es va poder mesurar l’impacte de la COVID-19 sobre la mobilitat de les persones després de les restriccions sanitàries i, gràcies a les dades d’Opportunity Insights, l’impacte econòmic de la pandèmia als EUA. A CaixaBank Research, juntament amb investigadors de la Universitat Pompeu Fabra i de l’Institute of Political Economy and Governance (IPEG), vam desenvolupar un monitor pioner per mesurar en temps real la desigualtat i el paper de l’estat del benestar a Espanya. Justament aquest monitor de la desigualtat va ser unes de les primeres entrades del blog 5centims.cat al febrer de 2021 i ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Recerca al Partenariat Publicoprivat en R+I.

Les fonts d’informació en temps real es generen tant al sector privat (companyies de telefonia, Internet, financeres, etc.) com al si de l’Administració pública, que atresora dades de registre que són una font inigualable d’informació econòmica. L’Agència Tributària,  per posar un exemple, disposa, gràcies a les declaracions d’impostos, de les dades més detallades i actualitzades sobre l’evolució de l’activitat de les empreses espanyoles.

La informació que s’obté a partir de les dades massives és complementària a la que ofereixen dades més tradicionals, com les enquestes o els experiments econòmics. No obstant això, la primera ofereix més granularitat i immediatesa. En ser creades per a altres finalitats, les dades massives ja estan disponibles («només» s’han de processar i analitzar; no fa falta elaborar una enquesta, per exemple), de manera que la informació econòmica resultant s’obté amb un cost més baix i pot arribar a proporcionar mostres més representatives i de major dimensió.

L’economia en temps real pot jugar també un paper important en el disseny i en la implementació de les polítiques públiques. Les dades massives afavoreixen un disseny més ajustat de les polítiques econòmiques i possibiliten que es focalitzin en els col·lectius que més ho necessiten (el que es coneix com smart policies). També permeten un seguiment a posteriori de les mesures, un cop implementades, i ajustar-les a temps real quan sigui necessari.

La recent contribució de l’equip de CaixaBank Research a aquesta revolució és el portal d’Economia en temps real, un projecte pioner que té com a objectiu monitorar l’evolució de l’economia espanyola mitjançant 12 indicadors construïts amb dades internes de CaixaBank, agregades mitjançant tècniques de big data. El portal ha estat un esforç col·lectiu en què han participat Eduard Alcobé, Oriol Aspachs, Patricia Esteban, Alberto Graziano, Javier Ibáñez de Aldecoa, Eduard Llorens, Josep Mestres i Judit Montoriol. Els indicadors s’agrupen en cinc àmbits: el consum, l’habitatge, el turisme, els salaris i la desigualtat. Cada indicador es pot consultar per diferents dimensions, la qual cosa permet identificar diferències entre col·lectius (edat, sexe, ingressos, sector d’activitat), regions (CA, municipis), etc. En total, publiquem més de 800 sèries de dades, que actualitzem mensualment.

Indicadors disponibles al portal d’Economia en temps real

El portal d’Economia en temps real permet analitzar qüestions molt rellevants en l’incert context econòmic actual. Una de les principals preocupacions és el grau de desacceleració del consum privat a conseqüència de la forta pujada dels preus. L’indicador de consum de CaixaBank Research ha anat moderant el seu creixement des de mitjans de 2022 i les dades més recents apunten a un estancament del consum domèstic en termes reals a Espanya. En concret, al maig, la despesa presencial (pagaments presencials amb targeta i retirades d’efectiu) es va incrementar el 4,1% interanual, un ritme d’avanç moderat i menor al d’abril (5,6%). Per categories de despesa, s’observa una evolució molt diferenciada. D’una banda, el fort increment de la despesa en productes de primera necessitat (el 22,5% interanual) i en oci i restauració (el 9,0% interanual) reflexa el fort augment dels preus dels aliments en particular. De l’altra, la despesa en altres categories es redueix, degut a la debilitat de la demanda en sectors com en béns duradors (-0,2%) o en transport (-8,8%), aquest últim afectat  també per la reducció del preu de la benzina respecte l‘any anterior i a la bonificació del transport públic. Pel que fa a Catalunya, el consum presencial avança el 2,7% interanual al maig, un ritme per sota del mes anterior (4,6% interanual) i que apunta a una reducció de la despesa a Catalunya en termes reals lleugerament superior a la del total d’Espanya. 

Una altra preocupació en un context d’inflació alta és la intensitat dels anomenats efectes de segona ronda. L’indicador d’ingressos salarials de CaixaBank Research permet observar el creixement dels salaris en quasi temps real i la seva granularitat permet observar si hi ha diferències per sectors o per comunitats autònomes. Al maig del 2023, els ingressos salarials van augmentar un 3,9% interanual a Espanya, un ritme lleugerament inferior al dels últims dos mesos, un fet que s’observa en tots els sectors d’activitat, el que mostra que de moment no hi ha tensions addicionals.  El mateix passa a Catalunya, on els salaris van avançar un 3,8% interanual al maig, per sota del 4,3% registrat al mes d’abril. Per sectors, les nòmines del sector privat a Catalunya van augmentar al maig un 4,4%, dues dècimes per sota del ritme de l’abril (4,6%). Al sector públic català, per la seva banda, els ingressos salarials van avançar al maig de 2023 un 3,6% interanual. Aquest ritme és menor al dels dos mesos anteriors que incorporaven el pagament dels retards de la revisió salarial de l’any 2023.

D’altra banda, el portal d’Economia en temps real també permet observar la forta contribució del turisme al creixement de l’activitat observada des de fa mesos i en part deguda a l‘efecte base que suposa la tornada de turistes després de la pandèmia. Segons l’indicador de turisme internacional de CaixaBank Research, al maig del 2023, la despesa amb targetes estrangeres a Espanya va créixer el 18,8% interanual. A Catalunya, la despesa turística  va augmentar un 21,4% interanual, per sobre del conjunt espanyol. Per països d’origen, podem observar la bona evolució del turisme procedent de països europeus a Catalunya, en particular de França (+20,4% interanual) i d’Alemanya (+21,1%), i en menor mesura, del Regne Unit (+15,1%). El turisme de més llarga distància va tardar més temps en recuperar-se després de la pandèmia i presenta un major ritme de creixement. La despesa turística procedent dels EE.UU. va augmentar a Catalunya un +42,2% interanual al maig de 2023 i la d’altres països un +45,5%, unes taxes de creixement molt elevades que son degudes a l’efecte base de menors entrades durant la pandèmia i que es normalitzarà en els propers mesos. 

L’anàlisi de la desigualtat d’ingressos salarials en temps real mostra que s’ha desfet l’impacte de la pandèmia i que ja assoleix un nivell molt semblant al que hi havia els anys 2018 i 2019. Més concretament, l’índex de Gini que mesura la desigualtat de la distribució d’ingressos laborals a l’abril del 2023 se situa a Espanya 1,1 punts per sota del nivell del febrer del 2020, just abans de l’inici de les restriccions, i a Catalunya 1 punt per sota. També es molt destacable el fet que aquest resultat s’observa per a tots els col·lectius de treballadors i en la resta de comunitats autònomes, pel que podem concloure que s’ha esborrat l’impacte de la pandèmia en la desigualtat.

Finalment, el portal també inclou informació de la ràtio d’accessibilitat a l’habitatge, que mesura l’esforç que ha de fer una llar típica en termes del nombre d’anys de renda íntegra necessaris  per adquirir un habitatge en propietat. Al març de 2023, una llar típica havia de destinar 6,9 anys de renda per comprar un habitatge a Espanya i 8,0 anys de renda a Catalunya. Les diferències entre regions i entre ciutats, però, són remarcables. Mentre que a Barcelona ciutat eren necessaris  12,5 anys de renda, a la resta de capitals de província l’esforç era notablement inferior: 6,6 a Girona, 5,0 a Tarragona i 4,0 a Lleida.

A CaixaBank Research apostem per la divulgació de la informació econòmica com a contribució de valor a la societat. Treballem investigant i analitzant les nostres dades per sintetitzar-les en aquests indicadors, que posem a l’abast de tothom en aquest portal d’Economia en temps real, perquè es pugui disposar, de manera accessible i immediata, d’informació econòmica rellevant que serveixi per complementar la d’altres fonts.


La imatge de capçalera pertany a  Advantus Media, Inc. and QuoteInspector.com i està subjecta a llicència Creative Commons

About Post Author

Judit Montoriol Garriga, i Josep Mestres Domènech

Judit Montoriol és lead economist al departament d'Economia espanyola de CaixaBank Research. Doctora en Economia per la Universitat Pompeu Fabra abans d’incorporar-se a CaixaBank va treballar al Banc de la Reserva Federal de Boston, als EUA, i va ser professora visitant de la Universitat Autònoma de Barcelona. Josep Mestres és senior economist al departament d'Economia espanyola de CaixaBank Research. És Doctor en Economia pel University College London i abans d'incorporar-se a CaixaBank va traballar al Departament d'Ocupació i Polítiques Socials (DELSA) de l'OCDE, a les divisions de Migració Internacional i d'Ocupació, i al Centre for Research and Analysis of Migration (CReAM), al University College London.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris